Resultats de la cerca

Príncep d’Acaia o de Morea 1315-16, conegut sovint per Ferran de Morea Fill de Jaume II i d’Esclarmunda de Foix En 1301-05 estigué al costat del seu pare i al Llenguadoc Passà llavors a la cort de Jaume II de Catalunya-Aragó i a la de Frederic II de Sicília, que l’envià com a lloctinent seu a la Companyia Catalana Es traslladà a Gallípoli 1307, on s’hagué d’imposar per damunt la rivalitat de Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença La mort violenta d’aquest darrer a mans de Rocafort i l’intent d’aquest de no reconèixer Frederic II, el feren retirar de la Companyia, i emprengué…

El primer duc, el venecià Marc Sanudo, conquerí l’illa el 1207 El succeí el seu fill Àngel, mort el 1254, el qual prengué Mêlos als grecs El duc Guillem Sanudo, mort el 1323, vassall de la princesa d’Acaia, enemiga d’Alfons Frederic, lluità contra els catalans al Cefís, on fou ferit i pres, i contra Ferran de Mallorca Amb el seu fill Nicolau fou comprès en la treva entre Alfons, el batlle venecià i els senyors de Negrepont 1319 Mentre el duc Nicolau era a Morea, els turcs atacaren Naxos 1325-26 Entrà també en una nova treva entre la Companyia Catalana i el batlle de Negrepont…

Es traslladà a Grècia amb Benedetto Zaccaria mort vers el 1307, almirall del rei Sanç IV de Castella, que s’apoderà de Quios, centre de la producció del màstic, i juntament amb el seu germà, Manuele Zaccaria , obtingué Focea de Miquel Paleòleg, amb les seves importants mines d’alum Per enllaç adquiriren béns a Morea, que passaren als descendents Bartolomeo Zaccaria mort abans del 1335, que es casà amb Guglielma Pallavicini, hereva de Bodonitza Centurione Zaccaria , senyor de Veligosti, Damala i Khalandrítsa Martino Zaccaria mort el 1345, senyor de Tenedos, Lesbos i Quios, que el 1327 es casà…

Cinquena filla del rei Jaume II i de Blanca de Nàpols, que morí en infantar-la Educada per Violant d’Ayerbe, visqué de petita al palau reial de València, i després habità, en companyia de la madrastra Maria de Xipre, al castell de Tortosa, i més tard a Barcelona El seu pare projectà el seu matrimoni amb el rei Carles IV de França, amb el príncep de Galles Eduard hereu d’Eduard II i amb el rei Alfons XI de Castella i Lleó El seu germà Alfons III la casà el 1327 amb Felip de Tàrent, dèspota d’Epir fill del príncep Felip II d’Acaia i emperador titular de Constantinoble i de la…

En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà…

La línia de Grècia s’inicià amb Lleonard I Tocco , enviat a Grècia l’any 1357 pel príncep Felip II de Tàrent, perquè conquerís l’Epir Conquerí Acaia, Etòlia i les illes de Lèucada, Cefalònia, Acarnània i Arta i es proclamà duc de Lèucada i comte palatí de Cefalònia Carles I Tocco mort el 1429, duc de Lèucada i comte de Cefalònia i Zacint 1381, es casà el 1388 amb Francesca Acciaiuoli, filla del duc Nerio I d’Atenes que, en morir 1394 li aportà les senyories de Corint i Mègara Hagué de lluitar per l’herència amb el cunyat de la seva muller, Teodor I Paleòleg, dèspota de Mistràs…

La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…

Llurs descendents, senyors efectius d’Argos i Nàuplia, es continuaren titulant sempre ducs d’Atenes i feren diversos intents —infructuosos— per recuperar el ducat, ocupat pels catalans Llur net Gualter III d’Enghien , mort el 1381 fill i successor de Sohier I d’Enghien , mort escapçat el 1367, negocià, vers el 1369, sense resultat, el seu casament amb Constança de Randazzo, filla del duc català Joan I d’Atenes, per tal d’unir ambdues famílies rivals, i el 1373 cercà, també sense fruit, una aliança amb Venècia El seu oncle Lluís I d’Enghien mort el 1394, comte de Conversano i batlliu d’…

La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’hegemonia macedònia,…

Adquirí importància a partir de l’entrada a la Lliga, gràcies a la política d’Arat de Sició, de diverses ciutats de l’Arcàdia i l’Argòlida Els seus membres acceptaren una política exterior única, decidida per un sínode comú, i eren comandats per un estrateg, el més important dels quals fou el mateix Arat 271-213 aC, el qual a partir del 245 aC fou reelegit cada dos anys fins a la seva mort Inicialment tingué un caràcter antimacedoni, però després s’alià amb Macedònia per lluitar contra Esparta, que fou derrotada a Sellàsia 221 Al s II aC esdevingué, amb l’ajut de Roma, la potència principal…