Resultats de la cerca

Debutà en cinema el 1934, amb La cieca di Sorrento, i la seva primera pellícula relativament important fou Teresa Venerdì 1941, però donà la seva dimensió artística amb motiu de la desclosa del neorealisme Roma, città aperta 1945, Il bandito 1946, L’amore 1947, L’onorevole Angelina 1947, premiada a Venècia, Bellissima 1951, Siamo donne 1953, Nella città l’inferno 1959 Rebé l’Oscar a la millor interpretació femenina per The Rose Tattoo 1955, i treballà a Le carrosse d’or 1952, Mamma Roma 1962 i The Secret of Santa Vittoria 1968 Personificà un tipus de dona popular —amb l’accent i el caràcter…

Descoberta per Valery Gergiev, director del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg, debutà en aquest escenari en el paper de Susanna, de Les noces de Figaro , amb només 24 anys Des de llavors ha esdevingut una de les grans dives del segle XXI, gràcies a una veu de gran puresa i amplíssima tessitura Brilla particularment en el repertori belcantista i romàntic i en les grans òperes russes, i és famosa per la fogositat amb què encarna algunes heroínes líriques El 2006 obtingué la ciutadania austríaca

Mobilitzat el 1962 per la guerra amb la Xina, l’any següent s’enrolà a l’exèrcit, on fou conductor de vehicles militars Participà en la guerra contra el Pakistan i fou ferit de gravetat dos cops El 1978 es retirà a Ralegan Siddhi, on passà la infantesa, i es posà al front d’un projecte de renovació, que convertí en un exemple d’organització comunitària per al desenvolupament a través del compromís actiu dels habitants i al marge dels ajuts del Govern Promogué també l’alfabetització, l’abolició de l’alcohol i del tabac per mètodes que foren criticats per autoritaris, combaté la discriminació…

Militant socialdemòcrata des de molt jove, fou regidora d’Enköping 1977-79 Ocupà els càrrecs de presidenta de l’Associació de les Joventuts Socialdemòcrates de la província d’Uppsala 1977-80 i de la Confederació de Joventuts de Suècia 1981-83 Llicenciada en dret 1982, exercí en un tribunal d’Estocolm, i el 1982 fou elegida diputada del Parlament Presidí la Unió Internacional de Joventuts Socialistes 1987-89 Regidora de l’Ajuntament d’Estocolm 1991-94, fou responsable de les àrees de cultura i serveis d’oci i presidenta del Teatre Municipal El 1994 fou nomenada ministra de Medi Ambient, i el…

La seva obra narrativa reflecteix la problemàtica de la condició femenina i de la seva emancipació És autora d' Itinerario di Paolina 1937, Artemisia 1947, Le donne muoiono 1952, La monaca di Sciangai 1957, Campi Elisi 1963, etc

Conreà el teatre Princese Gundega un karalis Brusubārda ‘La princesa Gundega i el rei Brusubārda’, 1912, la narració inspirada en el folklore del seu país Dievs, daba, darbs ‘Déu, natura, treball’, 1927, Skarbos vējos ‘Aspres vents’, 1930, etc

Començà la seva carrera com a cantant d’òpera quan gairebé era una nena, en les representacions que tenien lloc a la residència de l’ambaixador francès a Roma El 1640 viatjà a Venècia amb Filiberto Laurenzi, el seu mestre Interpretà importants papers, com el de Deidamia en La finta pazza 1641, de Francesco Paolo Sacrati, el d’Aretusa en La finta savia 1643, de F Laurenzi, i el d’Octavia en La coronatione di Poppea 1643, de C Monteverdi, entre d’altres Aconseguí èxits importants a la cort d’Innsbruck en el paper principal de La Cleopatra , d’A Cesti Les seves interpretacions es distingien per…