Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
marquesat de Vilanant
Història
Títol concedit l’any 1682 a Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Vilanant i del castell de Santiga, cavaller de Sant Jaume i lloctinent general de Mallorca.
Passà als Ponts de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
Épila

Església de Santa Maria la Major, Épila (Saragossa)
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó.
Situada a la vall del Jalón, la seva economia és eminentment agrícola conreus de secà cereals, olivera, vinya i de regadiu bleda-rave, blat de moro, fruiters Té indústria alimentària oliera, vinícola i fruitera, ramaderia, amb més de 20000 caps de bestiar oví sota la denominació d’origen Ternasco de Aragón, i producció de mel Al terme hi ha dos polígons industrials Ocupada des de l’antiguitat, sota el domini romà s’anomenà Segontia, perquè era la segona ciutat en l’itinerari de Caesaraugusta Saragossa a Mérida Conquerida pels gots i els musulmans, al seu territori han tingut lloc diverses…
Antoni Rabinad
Literatura
Escriptor en castellà.
Perdé el seu pare durant la Guerra Civil i es guanyà la vida amb oficis molt diversos La seva obra novellística, molt acusadament autobiogràfica, reflecteix la vida quotidiana a Barcelona durant la postguerra i és sovint associada a l’anomenada ‘Escola de Barcelona’, que inclou, entre d’altres, Joan Marsé i Carles Barral S'inicià amb Los contactos furtivos 1952, guanyadora del Premi Internacional la qual, prohibida per la censura , no es publicà fins el 1956 Seguiren A veces, a esta hora 1965, Marco en el sueño 1969, La monja libertaria 1985, que collaborà a adaptar a la pellícula Libertarias…
Xixarà
Caseria
Caseria antiga del municipi d’Alzira (Ribera Alta), a 1 km de la ciutat.
Era una antiga alqueria d’època musulmana que Jaume I donà el 1242 a Rodrigo d’Aranda i el 1249 a Sanç d’Orenga
Aransís
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà) situat entre el riu de Conques i el barranc de Bercedana, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Pertangué a la jurisdicció dels comtes d’Aranda L’església parroquial de Sant Pere, romànica, és molt modificada Hi ha la capella de Sant Fruitós
Trinitario Rubio Cuevas
Història
Divulgador de la memòria dels presos republicans conegut per Tario.
S’allistà a l’exèrcit republicà l’octubre del 1937, i, el juny del 1938, caigué pres al front d’Aragó Inicià aleshores un periple per diversos camps de concentració acadèmia militar de San Gregorio Saragossa, Miranda de Ebro Burgos, Urduña Biscaia i Aranda de Duero Burgos, i per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda Burgos, la provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero Saragossa, la Model de València i la de Castelló Enquadrat el 1942 al batalló disciplinari de soldats treballadors penats número 95 per fer treballs forçats a Arcos de Jalón Sòria, Cuelgamuros- Valle de los Caídos…
Juan Echanove
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral espanyol.
Especialitzat en comèdia, ha intervingut, entre altres, en les pellícules Tiempo de silencio 1986 de V Aranda, La noche más larga 1990 de JL García Sánchez, i Orquesta Club Virginia 1992 de MIborra
baronia de Jorba
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué a Guerau de Jorba (1146-80) i als seus descendents i als Castellolí ja des de la primera meitat del s XIV.
El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
vescomtat de Jóc
Història
Títol senyorial concedit l’any 1599 a Pere de Perapertusa i d’Erill (1573-1624), baró de Jóc, de Rebollet i de la meitat de Gelida, cavaller de l’orde de Sant Jaume.
Comprenia les localitats de Jóc, Finestret, Rigardà, Rodés, Saorle, Glorianes i Rupidera Passà el 1660 als Bournonville, marquesos de Risburg, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilamart, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
Manuel Ventura Figueroa
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític gallec.
Protegit del confessor de Ferran VI d’Espanya, Rávago, fou un dels negociadors del concordat del 1753 Membre del Consell de Castella, el 1766 defensà l’expulsió dels jesuïtes el 1773 substituí el comte d’Aranda en la presidència de l’esmentat consell Protegí la Sociedad Económica Matritense