Resultats de la cerca
Es mostren 187 resultats
Joan Baptista Renard de Saint-Maló
Història
Política
Polític.
Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie Fou subprefecte de Ceret fins el 1830 Investigà els registres notarials i recollí una gran quantitat de documents d’interès històric Publicà nombrosos texts en el Publicateur sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana Deixà un gran nombre de manuscrits Collaborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló Perpinyà 1784 — 1834, que s’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana
Josep Pujol i Grau
Metge.
Ingressà a la CNT d’estudiant En esclatar la guerra arribà a comandant metge amb la columna Roig i Negre Fou membre de la direcció sanitària del camp de concentració d’Argelers Passà als camps de Sant Cebrià Acusat de sabotatge, fou traslladat als camps d’extermini d’Alemanya Després de la victòria dels aliats, s’installà a Tolosa de Llenguadoc el 1945 fou nomenat secretari general de la SIA Solidaritat Internacional Antifeixista Després d’haver estat empresonat a la Model de Barcelona 1946-47, es traslladà al Brasil, on exercí la medicina
Salvador Sarrà i Serravinyals
Història
Polític, empresari i escriptor.
Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des del 1933, fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell 1933-39 El 1937 fou nomenat president de la Federació de Municipis Catalans En acabar la Guerra Civil Espanyola, després de passar pel camp de concentració d’Argelers, s’exilià a Xile, on fundà una empresa vinícola A Santiago fou membre del Centre Català i de l’Agrupació Patriòtica Catalana, i un dels fundadors de l’editorial El Pi de les Tres Branques El 1959 publicà a Mèxic el Cant a la ciutat obrera , sobre el Sabadell natal
Nicolau Carròs
Història
Fill de l’almirall Francesc Carròs de Cruïlles.
Prengué part en la conquesta de Sardenya amb tres cavalls armats Durant la campanya del Rosselló contra el rei de Mallorca, participà en els setges d’Argelers i de Cotlliure 1344 Pels seus serveis el rei li concedí el mer imperi d’algunes viles sardes de la Barbaja, que Nicolau havia comprat a uns parents seus de la família Subirats 1345 Casat amb una filla de Berenguer de Palau 1321-22, no tingué descendència legítima i féu hereu de les seves possessions sardes el seu nebot Nicolau de Pròixida, fill de la seva germana Estefania Carròs Malalt a Mallorca, obtingué llicència reial…
Pere Navarre
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Fill d’un pagès de Prada Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic 1723-24, inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat El 1738 féu un retaule —desaparegut— per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges Fill seu fou Josep Navarre Perpinyà 1718 — , documentat fins el 1771, autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers 1754, del de Nefiac 1756, obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà 1757
Felip de Castre i de Peralta
Història
Baró de Castre (Felip III de Castre) i Peralta i conseller de Pere III de Catalunya-Aragó; fill de Ramon de Peralta i d’Aldonça de Castre.
Es casà vers el 1343 amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà S'enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals 1341 Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló 1343 negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet, i, amb Pere de Montcada, la capitulació de Perpinyà Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi gaire 1347 El 1354 acompanyà el rei Pere en l’…
Joan Baptista Renard de Saint-Malo
Historiografia catalana
Historiador i polític de la Catalunya del Nord d’expressió francesa.
Germà gran de Jaume Renard de Saint-Malo Fill de la burgesia honrada de Perpinyà, feu estudis brillants a l’escola central de la vila, però es retirà durant el període napoleònic Durant la restauració borbònica de Lluís XVIII, fou nomenat sostprefecte de Ceret, responsabilitat que l’ocupà durant quinze anys En aquest càrrec, protegí localment les monarquies francesa i espanyola dels atacs liberals Legitimista, fou rellevat de la funció el 1830, i des de llavors es dedicà totalment a l’estudi històric Feu una gran recerca arxivística, i fou pioner en l’ús de la documentació dels…
Sant Vicenç de Tatzó d’Amunt (Sant Andreu de Sureda)
Art romànic
Tatzó d’Amunt és prop del límit amb Argelers, a 2 km al nord-est de Sant Andreu de Sureda La seva església és coneguda també com Sant Vicenç del Castell La cella de Sant Vicenç cellula S Vicentii , 823, 869 fundada pels monjos de Sant Andreu, fou l’origen d’un vilar, ja esmentat a la fi del segle IX villa Tacione superiore , 897 El 928 l’església d’Elna i el 981 el monestir de Sant Genís de Fontanes hi posseïen algunes terres alodials La comanda templera del Masdéu també hi tenia alous a la fi del segle XII En l’actualitat l’església de Tatzó d’Amunt és sufragània de la…
Marcel Homs
Escultura
Escultor.
Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, Sant Esteve del Monestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, el Tec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura figurativa a l’art abstracte introduí el…
camp del Barcarès
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja del Barcarès (Rosselló) pel govern francès per l’abril del 1939, destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’Estat francès a la fi de la guerra civil de 1936-39 procedents de la zona republicana.
En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló D’una capacitat de 50 000 persones, n'arribà a contenir, pel juny d’aquell any, de 70 000 a 80 000 No fou mai considerat de caràcter repressiu, però no era permès als internats d’abandonar-lo sense una autorització especial Pel setembre del 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i fou posat sota l’autoritat militar Després de l’armistici del 1940 fou un…