Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Josep Maria Colubí i Gomila
Història
Militar
Mariscal de camp.
Lluità a la guerra del Francès i es distingí en la defensa de Girona 1809 Fou governador de la Ciutadella de Barcelona durant el Trienni Constitucional abandonà el país davant la reacció absolutista del 1823, però retornà aviat i fou nomenat cap d’estat major pel capità general de Catalunya, Manuel Llauder 1832 Lluità contra els carlins fins el 1835 fou governador militar de Tortosa i de Tarragona Del 1835 al 1838 visqué refugiat a França Deixà inèdits uns apunts sobre la guerra
sa Marina
Sector costaner de migjorn de Mallorca comprès entre es Pla, el massís de Randa i les serres de Llevant fins a la punta de n’Amer, exclosa la península d’Artà i exceptuant el salobrar de Campos.
Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor on la plataforma pot assolir 13,5 km d’amplària i inclinada a la mar des de la serra de Llevant ses Salines de Santanyí, Santanyí, Felanitx, Manacor, on rarament assoleix 4 km Hom ha considerat que cal excloure'n les terres on s’han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari En aquest sentit, l’horta de Campos s’interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia un document del 1348 hi situa, a més dels municipis esmentats, els de…
serres de Llevant
Alineació muntanyosa de Mallorca, orientada de NNE (cap de Ferrutx) a SSW (cap de ses Salines), que es prolonga per l’arxipèlag de Cabrera i constitueix l’extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.
Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que mira a la badia d’Alcúdia,…
Josep Ramis de Ayreflor i Sureda
Historiografia catalana
Historiador, pertanyent a una família noble mallorquina.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou arxiver de la Diputació de Balears 1909-29 i president de la Comissió de Monuments de les Balears 1923-27 i 1951-60 Especialitzat en genealogia, se centrà en la noblesa mallorquina La seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 1911, és el primer estudi global de la noblesa illenca amb criteris històrics i li valgué l’ingrés com a membre corresponent a la Reial Acadèmia de la Història Estudià també la història local d’Artà i recollí els documents històrics de la villa Fou membre de la Reial Acadèmia Provincial de Belles Arts i…
,
Árakhthos
Riu
Riu de Grècia (143 km).
Neix als monts Pindos, flueix en direcció S, passa per Platanûssa i Àrta, i desguassa al golf d’Ambràcia Antigament era anomenat Àrta
Capdepera
Capdepera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al NE de les serres de Llevant.
És separat del d’Artà per la serra des Racó 385 m i del de Son Cervera per la serra de son Jordi 315 m Drenen el terme els torrents de sa Mesquida i de Canyamel La costa s’articula en caps rocallosos amb espadats com el cap des Freu talaia de son Jaumell, 273 m, la punta de Capdepera l’antic Cap de Pera , el punt més oriental de Mallorca, on fou construïda als s XVII o XVIII una torre de defensa i, el 1861, un far, el cap Vermell la talaia Vella, 185 m, on hi ha les coves d’Artà , i el cap des Pinar Entre aquests caps es disposen platges de sorra com les de sa Mesquida, cala Agulla, cala…
Son Servera
Son Servera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, accidentat per les serres de Llevant.
Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor Les carenes culminen a 370 m alt al puig de ses Fites amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar, 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig serra de son Jordi El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera també anomenada d’Artà S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des Port Nou, la…
Francesc Oleo i Carrió
Metge.
Era fill del metge Miquel Oleo i Quadrado Ciutadella — 1813 i nebot del botànic Rafael Oleo i Quadrado Exercí a Mallorca, on introduí la vacuna antivariolosa de Jenner, conegut a Menorca des del 1800 El 1820 l’aplicà, amb èxit, al NE de Mallorca aquell any publicà un Plan de desinfección del pueblo de Artá i un Plan preservativo y curativo de las enfermedades contagiosas de Son Servera y Artá , i el 1821 a Palma publicà una Instrucción del plan d’espurgo y desinfección de esta ciudad Proposà de traslladar a Cabrera els malalts contagiosos i donà normes per a combatre la febre groga El seu…
cap des Freu
Cap
Cap de la costa oriental de Mallorca, dins el municipi de Capdepera
, al nord de la punta de Capdepera, que forma un estret i llarg promontori.
En aquest punt la costa de la península d’Artà canvia la direcció SW-NE per SE-NW
Antoni Llabrés
Escultura
Escultor.
Format a Palma amb Pere Joan Obrador Féu diverses obres de temàtica religiosa per a esglésies d’Artà, Muro, Felanitx, Búger, Biniali, Randa, Manacor, Sencelles i Palma