Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Violents enfrontaments a Nagorno-Karabakh
Almenys trenta soldats resulten morts en enfrontaments en el territori disputat de Nagorno-Karabakh, entre Armènia i l’Azerbaidjan Són les pitjors hostilitats des del 1994, any que aquests dos estats van acordar un fràgil alto el foc en aquest territori de l’Azerbaidjan veí d’Armènia i, de fet, controlat per separatistes proarmenis Rússia, els Estats Units i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa OSCE fan una crida a aturar els enfrontaments
àzeri
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa molt semblant a l’osmànic emprada per uns 18 milions de persones.
Parlada a l’Azerbaidjan, on és llengua oficial, per uns 7 milions de persones, al N de l’Iran per uns 10,5 milions, i també a Rússia, a l’Iraq i a la resta del Caucas, l’àzeri és una llengua de cultura, ja d’ús literari a l’època clàssica de la literatura turca és, a més, llengua franca a tota la Transcaucàsia i fins al Daguestan L’alfabet àrab de l’àzeri és conservat a l’Iran, on tanmateix aquesta llengua és usada gairebé exclusivament oralment A l’Azerbaidjan soviètic, el 1939 li fou adaptat l’alfabet ciríllic, i en accedir a la independència, el 1991, fou adoptat…
Atropatene
Història
Nom que prengué la satrapia de Mèdia després de la conquesta de l’imperi Persa per Alexandre el Gran, per raó del seu primer governador, Atròpat.
Correspon a l’actual Azerbaidjan
Manifestació a Erevan, capital de la república soviètica d’Armènia, en reclamació de la regió de Nagorno-Karabakh
Milers de manifestants omplen els carrers d’Erevan, capital de la república soviètica d’Armènia, reclamant l’annexió de la regió de Nagorno-Karabakh, que pertany a l’Azerbaidjan
Kura
Riu
Riu del Caucas (1.364 km de longitud i 188.000 km2 de conca).
Neix a Turquia i passa per les RSS de Geòrgia i d’Azerbaidjan desguassa a la mar Càspia, on forma un extens delta 100 km 2 Els afluents principals són l’Aragvi, l’Alazani i l’Araks
Murat III
Història
Soldà otomà (1574-95).
Una llarga i costosa campanya contra Pèrsia 1576-90 menà a l’annexió otomana de Geòrgia, l’Azerbaidjan i Hamadan, però produí una crisi financera, per la qual Turquia hagué de concloure amb Anglaterra un tractat comercial 1583, molt avantatjós per a aquesta última
İlham Əliyev

İlham Əliyəv
© OTAN
Política
Polític azerbaidjanès.
Fill de Heydər Əliyev , es doctorà en història per la Universitat de Moscou, i fou professor a l’Institut de Relacions Internacionals de Moscou Arran de la desintegració de l’URSS, es dedicà als negocis a Istanbul fins el 1994, any que fou designat president de l’empresa estatal d’hidrocarburs de l’Azerbaidjan A l’agost del 2003, el seu pare el nomenà primer ministre i poc després el designà successor a la presidència, la qual obtingué arran dels resultats de les eleccions del 2003, denunciats per l’oposició i per observadors internacionals com a fraudulents, qualificatiu aplicat…
Terratrèmol a la frontera Turquia-Iran
El terratrèmol de 5,8 graus a la província iraniana de l'Azerbaidjan Occidental, fronterera amb Turquia, té com a resultat 10 morts i més de 140 ferits A Turquia, al gener esllavissades a la província de Van van provocar 39 morts, i un terratrèmol a les províncies d’Elazig i Malatya van fer més de trenta morts i uns 1600 ferits
Selim I
Història
Soldà otomà (1512-20).
Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul
països en transició
Economia
Expressió amb què el Banc Mundial anomena un conjunt de 28 països que entre el 1917 i el 1950 desenvoluparen un sistema d’economia planificada i que a partir de la dècada dels noranta han començat una transformació vers la instauració d’un sistema de lliure mercat.
Es tracta d’un procés que requereix canvis molt profunds i que és tutelat pels principals organismes internacionals Aquest grup és format per 10 països de l’Europa de l’est i central Albània, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Macedònia, Polònia, Romania i la República Txeca, els 15 sorgits de la disgregació de l’URSS Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Ucraïna, Uzbekistan, Tadjikistan, Turkmenistan, la Xina, Mongòlia i Vietnam