Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
Estudis Universitaris de Vic
Nom que adoptaren les delegacions de les Universitats de Barcelona, Autònoma i Politècnica de Catalunya que s’ubicaren a Vic a partir del 1977.
Els edificis on s’impartien els estudis pertanyien a la Fundació Universitària Balmes i la Fundació Universitària Eusebi Moler El 1997 s’aprovà el reconeixement de la Universitat de Vic com a centre independent, en la qual s’integraren les dues fundacions
Joan Burgada i Julià
Periodisme
Periodista.
Milità en el partit conservador, i collaborà a La Dinastía El 1906 ingressà al Diario de Barcelona , del qual fou director del 1923 al 1946 Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona 1934 Publicà la conferència en castellà Balmes, periodista 1928
Tassili n’Ajjer
Altiplà del desert del Sàhara, al NE de l’Ahaggar, famós per les pintures rupestres prehistòriques, ja que és un dels centres més densos del grup saharià.
Aprofitant les parets de les balmes, hi foren gravades milers de figures d’animals, de fauna salvatge elefants, rinoceronts, girafes, etc o domèstica bòvids Hi ha diversos estils, que responen a diferents cronologies, sempre abans de la desertització Foren estudiades sobretot durant els anys 1956-60
rambla de la Valltorta
Riera
Curs d’aigua intermitent que es forma a Catí (Alt Maestrat) per la unió de diversos barrancs.
Davalla del tossal de la Nevera fins al terme de les Coves de Vinromà Plana Alta, on s’uneix a la rambla de Sant Mateu Al llarg de la seva vall hi ha diverses balmes amb pintures de la cultura dels pintors de les serres pintures del barranc de la Valltorta
Bonaventura Córdoba i Miguel
Historiografia
Història del dret
Advocat i historiador.
Llicenciat en dret a València, exercí a Barcelona i, des del 1842, a Madrid, on fou diputat a corts Autor d’una desapassionada Vida militar y política de Cabrera 1844 i d’una Noticia histórico-literaria del Dr Jaime Balmes 1848 En morir era magistrat de l’audiència de València
neoescolàstica
Filosofia
Cristianisme
Corrent filosòfic que al segle XIX comportà un retorn als grans clàssics medievals, sobretot Tomàs d’Aquino, per poder polemitzar més convincentment amb els nous moviments filosòfics.
Com a restauració de l’escolàstica, i més particularment del tomisme neotomisme, començà a Roma i no trigà a ésser encoratjada per Lleó XIII encíclica Aeterni Patris , 1879 provocà la creació d’importants centres filosoficoteològics a Lovaina per obra del cardenal Mercier, a Milà, a Friburg i a París, model per a molts d’altres de sorgits posteriorment, tant a Europa com a Amèrica, la major part dels quals d’una fecunditat inqüestionable Als Països Catalans la neoescolàstica té com a representants, en la primera etapa dels precursors, Baltasar de Masdéu, que influí en la futura neoescolàstica…
Llucià Casadevall i Duran
Cristianisme
Bisbe de Vic (1848-52).
Ordenat de sacerdot 1809, fou canonge de la catedral 1815, secretari del capítol i exercí de vicari capitular 1837-48, malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització 1836-51 Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret
Alpera
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, al Campo de Almansa.
Dins el seu terme municipal es troba un conjunt de cinc balmes amb pintures prehistòriques pintures rupestres d’Alpera d’estil “llevantí”, situades en un dels contraforts de la serra de Chinchilla Les pintures més importants són la Cueva de la Vieja i la Cueva del Queso Hi ha figures humanes homes i dones, amb vestits de cèrvids i de braus
Francesc Tort i Mitjans
Historiografia catalana
Historiador i Prevere.
Format al Seminari de Barcelona i a la Universidad Pontificia de Comillas, ha estat bibliotecari de la Biblioteca Balmes i s’ha especialitzat en l’estudi dels prelats catalans de la Illustració De la seva obra destaquen Biografia histórica de Francisco Armanyà i Font, obispo de Lugo y arzobispo de Tarragona 1967 i El obispo de Barcelona Josep Climent i Avinent 1706-1781 1978
Josep Corts i Grau
Dret
Jurista.
Fou catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de València i rector d’aquesta mateixa universitat 1951-67 És autor de Filosofía del derecho 1941-42, Los juristas clásicos españoles 1948, Principios de derecho natural 1944, Ideario político de Balmes 1934, El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica 1945, Curso de derecho natural 1953 i Historia de la filosofía del derecho 1960