Resultats de la cerca
Es mostren 4123 resultats
Sit blanc
Espècie de la tundra principalment litoral, és un migrador parcial i a la major part de països europeus apareix com un divagant hivernal En total, als Països Catalans se’n coneixen 17 citacions, corresponents a 10 hiverns entre 1960-61 i 1983-84 A causa que la major part de les citacions són d’individus aïllats màxima de 12 exemplars el 031260 a Cubelles i que es mouen l’hivern barrejats dins els estols de sits, fringíllids i pardals, es creu que poden passar molt desapercebuts i que és possible que el sit blanc sigui hivernant regular, però en un nombre molt baix, per la qual…
martinet blanc
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 55 cm, de color blanc, amb el bec i les potes negres i els dits grocs.
A la primavera els dits són vermellencs, té dues plomes llargues 15-20 cm que li pengen de la nuca i les plomes escapulars també llargues 20-25 cm S'alimenta de peixos, nia en colònies i és força gregari Habita al sud i a l’est de la península Ibèrica, a la Camarga, en alguns llacs suïssos, a Sicília i al sud-est europeu hiverna a l’Àfrica N'existeixen subespècies a Madagascar i des de Malàisia a Austràlia És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes
blanc mòbil
Esports de tir
Disciplina de tir de precisió consistent a disparar, amb una carrabina d’aire de 5,6 mm de calibre i des d’una distància de 10 m, trenta trets contra un blanc mòbil.
pare blanc
Cristianisme
Membre d’una congregació missionera fundada el 1869 per Charles Martial Allemand Lavigerie
.
menjar blanc
Gastronomia
Plat fet amb llet, sucre i farina d’arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i prendre.
canyeller blanc
Botànica
Petit arbre, de la família de les canel·làcies, d’escorça groguenca, fulles coriàcies gairebé espatulades i flors agrupades en cimes, originari de les Antilles, Florida i les illes Bahames, l’escorça del qual forneix la canyella blanca
.
cap blanc
Cap amb cabells blancs.
vers blanc
Literatura
Dit del vers d’una composició poètica mancada de rima.
Utilitzat a Itàlia durant el Renaixement verso sciolto, a imitació de la mètrica clàssica, quantitativa, es desenvolupà principalment en la poesia èpica i dramàtica anglesa En la literatura catalana dels ss XV i XVI fou emprat, per influència italiana, en el vers anomenat estramp
blanc fix
Química
Pigment constituït principalment per sulfat de bari, obtingut per precipitació, emprat en pintura més com a càrrega que no pas com a pigment, i com a agent cobrent, i en la indústria del paper, com a aprest per a proporcionar-li una superfície adequada per a la impressió.