Espècie de la tundra principalment litoral, és un migrador parcial i a la major part de països europeus apareix com un divagant hivernal. En total, als Països Catalans se’n coneixen 17 citacions, corresponents a 10 hiverns entre 1960-61 i 1983-84. A causa que la major part de les citacions són d’individus aïllats (màxima de 12 exemplars el 03.12.60 a Cubelles) i que es mouen l’hivern barrejats dins els estols de sits, fringíl·lids i pardals, es creu que poden passar molt desapercebuts i que és possible que el sit blanc sigui hivernant regular, però en un nombre molt baix, per la qual cosa és difícil de trobar i, per tant, era considerat un ocell rar o molt rar. És simptomàtic quant a això que, d’ençà el 1975, en què s’ha incrementat la prospecció ornitològica a casa nostra, se n’han vist gairebé cada any, la qual cosa indica que és possible que no sigui tan rar com es creia. La freqüència també és variable segons els anys, i els més prolífics han estat 1960-61 i 1983-84, però especialment la tardor de 1976.
Apareix a les zones litorals (li agraden les platges codoloses amb rereplatja plana i coberta de vegetació baixa, erms, etc.) o a les relativament properes al litoral, sempre que siguin planes, des del final d’octubre fins a la segona desena de febrer (19.02.79, data extrema al delta de l’Ebre) amb la màxima entre mitjan novembre i mitjan desembre (10 citacions). Les localitats on s’ha citat són: els aiguamolls empordanesos (2 citacions), la gola de la Tordera (una), el delta del Llobregat (2), Cubelles al Garraf (2), Creixell-Torredembarra al Tarragonès (una), el delta de l’Ebre (2), Formentera (2), Mercadal, a Menorca (una), i a Mallorca (4) concretament Pollença, Alcúdia, Palma i el Pla de sa Serp, a es Teix.