Resultats de la cerca

Es trobava a la misèria quan inicià la composició de cançons escrites sobre tonades populars, que després anà aplegant en reculls Chansons, 1816-31 Plenes d’agilitat, però sovint massa fàcils, derivaren cap a una sàtira política contrària a la monarquia de la Restauració i favorable als Bonaparte Obtingué una gran popularitat i la consideració dels grans escriptors romàntics

Es distingí en la campanya d’Itàlia, a les ordres de Napoleó Bonaparte, i fou governador militar al Piemont A les ordres de Duhesme, prengué part en la segona batalla del Bruc, atacà Tarragona i saquejà l’Arboç 1808 Fou governador militar de Barcelona 1809-10 En tornar a França es retirà i fou nomenat comte de Chabran

Sorgí a conseqüència de la dissolució del Sacre Imperi, arran de la derrota d’Àustria a Austerlitz desembre del 1805 per les forces de Napoleó Inicialment, la Confederació era formada per setze estats alemanys, que constituïren així un instrument polític a les mans de Napoleó, el qual se'n declarà protector, hi firmà una aliança i se'n reservà la direcció de la política exterior i el comandament de les forces armades La submissió de la Confederació a l’imperi francès fou reforçada pels matrimonis d’Eugène de Beauharnais, cunyat de Napoleó, amb Augusta de Baviera, i de Jeroni Bonaparte…

Duc de Cadore i comte de Nompère Diputat de la noblesa als Estats Generals del 1781 Molt apreciat per Bonaparte, que el nomenà conseller d’estat, ambaixador a Viena 1801, ministre de l’interior 1804 i, finalment, ministre d’afers estrangers 1807-11 Ocupant aquest càrrec, promogué l’abdicació dels Borbó d’Espanya i signà el tractat de Viena del 1809

Participà en la conquesta d’Algèria 1832-48 Després de la revolució del febrer de 1848 fou nomenat ministre de la guerra i reprimí durament la insurrecció del juny del mateix any Nomenat cap de l’executiu, instaurà una veritable dictadura per a restablir l’ordre A les eleccions per a la presidència de la República fou derrotat per Lluís Bonaparte

El 1808 féu costat a Josep Bonaparte i fou president de la Junta de Instrucción y Beneficencia, però arran de la derrota de les tropes napoleòniques emigrà a França Escriví Notice sur don Gonzalo O'Farril 1831, Gobierno del señor rey don Carlos III 1838 i, l’obra més important, Historia de Carlos IV, publicada en el Memorial histórico español 1893-94

Marquès de Branciforte Casat amb María Antonia, germana de Godoy Aquest el féu crear gran d’Espanya 1791 i virrei de Mèxic 1794-98, on la seva insaciable rapacitat desvetllà grans odis Ascendit a tinent general, exercí alts càrrecs militars a Madrid i a les Canàries i fou secretari de marina, gràcia i justícia El 1808 es féu partidari de Josep Bonaparte

El 1808 era coronel de les Guàrdies Valones de Barcelona Al desembre d’aquest any fou nomenat governador i corregidor de Barcelona, però l’autoritat efectiva fou exercida en realitat pel regidor degà Antoni de Ferrater Fou, juntament amb aquest, l’únic membre de l’ajuntament que jurà fidelitat a JosepI Bonaparte abril del 1809 Cessà arran de les reformes d’Augereau 1810

Fundà 1790 a París el diari “L’Orateur du Peuple”, que esdevingué més tard l’òrgan de la reacció antijacobina Diputat a la Convenció, reprimí amb fortes represàlies les insurreccions girondines i reialistes a Marsella i Toló 1793 A París fou un dels principals responsables de la caiguda de Robespierre 1794 Amant de Paulina Bonaparte, fou nomenat administrador dels hospicis i comissari a Santo Domingo 1799

El 1794 era general de divisió Participà en la conquesta d’Holanda i en les campanyes d’Alemanya i d’Itàlia, en les quals dirigí les retirades de Würzburg 1796 i de Cassano 1799 Les rivalitats amb Napoleó Bonaparte i les seves bones relacions amb Pichegru i els reialistes li valgueren la deportació Exiliat als EUA 1804, el 1813 acceptà de fer de conseller del tsar Alexandre