Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Marc Duran Giralt

Marc Duran Giralt
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS TAULA
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Començà a jugar al CTT Vilanova i posteriorment passà pel Bagà, l’School Saragossa, el CER l’Escala, el Frickenhausen alemany, l’Olesa i el CTT Borges En categoria infantil i juvenil acumulà medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya i d’Europa, i participà en un Mundial juvenil Ja en categoria absoluta, fou tres cops campió de Catalunya individual 2008, 2010, 2011, dos de dobles 2008, 2010 i dos per equips 2010, 2011 En els Campionats d’Espanya es proclamà campió absolut 2015 i aconseguí sis títols en dobles 2007, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016 i un en mixtos 2005, i l…
Ismael Caymel Marín
Tennis de taula
Jugador i entrenador de tennis de taula.
Fou jugador del Club 7 a 9, amb el qual guanyà la Lliga 1978, 1979, 1980, la Caixa, la Penya Solera, la General de Granada, el Confecciones Rumadi, l’ASPC Nimes, el Ciervo de Sabadell, l’Astilleros de Puerto Real, el Bagà, l’Almendralejo, el Cajasur, l’Alacant, el San Sebastián de los Reyes i el CTT Borges Fou dues vegades campió d’Espanya individual 1979, 1981, cinc en dobles 1980, 1992-95, dues en mixtos 1987, 1993 i tres per equips 1978, 1979, 1992 En els Campionats de Catalunya guanyà dos títols individuals 1990, 1993, tres de dobles 1983, 1990, 1993, un de mixtos 1987 i dos…
Agustín Fernández Mallo
Literatura
Escriptor gallec.
Llicenciat en ciències físiques, el 2000 encunyà el concepte de Poesia pospoètica, gènere que cerca el lirisme propi dels elements científics per a introduir-los a la literatura i que ell mateix explicà a Postpoesía, hacia un nuevo paradigma 2009, obra finalista del premi Anagrama d’assaig També en són exemple els seus poemaris Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus 2001, Creta lateral travelling 2004, Joan Fontaine odisea 2005 i Carne de píxel 2008, que guanyà el premi Ciudad de Burgos A més, és autor de les novelles Nocilla Dream 2006, Nocilla Experience 2008 i Nocilla…
Esglésies de les Garrigues anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó L’Albagés Sant Joan de l’Albagés L’Albi Santa Maria de l’Albi Arbeca Sant Jaume d’Arbeca Les Borges Blanques Santa Maria de les Borges Blanques abans Sant Pere Castelldans Santa Maria de Castelldans Cervià de les Garrigues Sant Ramon de Cervià abans Sant Miquel Santa Maria de les Besses El Cogul Santa Maria del Cogul L’Espluga Calba Santa Maria de l’Espluga Calba La Floresta Santa Maria de la Floresta abans dels Castellots Fulleda Santa Maria de Fulleda La Granadella Santa…
la Floresta
Castell de la Floresta (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al límit amb la plana d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de la Floresta, de dimensions molt reduïdes, 5,44 km 2 , forma una franja allargada de N a S a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Pla d’Urgell, entre el terme de les Borges Blanques a ponent i el d’Arbeca a llevant també limita, en un petit sector del SE i el S, amb les poblacions dels Omellons i Vinaixa El poble de la Floresta és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu del municipi és molt homogeni, i les alçades màximes es localitzen al sector meridional Montros, 494 m i decreixen lleugerament en direcció N tossal…
Les Garrigues
Situació i presentació Les Garrigues és una comarca de la regió de Lleida, d’una extensió de 797,61 km 2 , situada a l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i amb un sector que, des d’un punt de vista morfològic, forma part del Pla d’Urgell La comarca, que té com a capital les Borges Blanques, és composta per 24 municipis després de la segregació del municipi de Torregrossa, el qual, per la llei 5⁄1988, va passar a integrar-se a la comarca del Pla d’Urgell Els límits administratius de les Garrigues són marcats al N pel Pla d’Urgell, al NE per l’Urgell, a l’E per la Conca de…
aixecament Carlí
Història
Aixecament armat carlí (1855-56) que intentà d’explotar la situació política creada per la Revolució del 1854.
La insurrecció es produí simultàniament a Àlaba, a Navarra, al Baix Aragó i al Maestrat, on inicialment semblà que podria assolir una gran volada, i al Principat de Catalunya, on l’acció militar fou més aspra i més llarga que enlloc Les primeres partides catalanes aparegueren pel juny del 1855, coincidint amb l’agitació obrera a Barcelona vaga general i mort de Josep Sol i Padrís Aquestes partides eren manades per Josep Borges, Estartús i Marcellí Gonfaus Marçal , el qual, com a comandant general, féu pública una proclama 27 de juny Pel juliol entrà a Catalunya Rafael Tristany…
ultraisme
Literatura
Moviment estètic aparegut a la península Ibèrica el 1919 i que durà fins el 1922, aproximadament.
Recull els corrents europeus d’avantguarda cubisme, dadaisme, futurisme, etc El primer manifest ultraista aparegué a la revista Grecia el 1919 i el seu teoritzador fou Guillermo de Torre amb el Manifiesto vertical ultraísta 1920 Altres poetes d’aquest grup són Rivas Panedas, Prieto, Chabás, Comet, etc, els quals collaboraren en diverses revistes, a més de la ja esmentada, com ara Ultra , Cervantes i Tableros L’ultraisme pretén una renovació total de l’art literari, en lèxic i temes, sobretot en la poesia lírica, mitjançant la imatge i la metàfora i suprimint tot element extern, narratiu,…
poble de contribució
Història
A l’Antic Règim, lloc o vila que gaudia del dret del carreratge, adquirint el veïnatge de la ciutat reial, a la qual estava vinculat, amb tots els seus privilegis i llibertats.
Foren pobles de contribució de Lleida, per exemple, Bell-lloc 1320, Almacelles 1362 i les Borges Blanques 1344 Aquestes comunitats considerades carrers de Lleida eren regides per un consell i tres jurats Aquests, abans de prendre possessió de llur ofici, havien de prestar homenatge al paer en cap de Lleida
Manuel Gaya i Tomàs
Literatura catalana
Escriptor.
Pare de Ramon Gaya i Massot Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou un dels propulsors dels jocs florals Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular Gent del carrer , La mula jove , La banqueta , recollides en el volum Fruita de Lleida