Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
Josep Maria Morreres i Boix
Literatura catalana
Novel·lista.
Professor i crític literari, ha conreat diversos gèneres novellístics eròtic, negre, històric, juvenil Ha publicat Gaudeamus igitur 1990, premi La Piga de la Viuda Reposada 1989, Cinc lais eròtica cavalleresca 1995, premi de narrativa eròtica la Vall d’Albaida 1994, La decisió 1996, El laberint d’Adriana juvenil, 1998, Més enllà de Chiapas 1998, en què a través d’un segrest descobrim el sentit i les raons de la lluita zapatista, Deixem-ho aquí infantil, 1999, A la recerca d’Angèlica 2000, Pell bruna juvenil, 2000, L’ombra a la paret 2001, premi Goleta i Bergantí 2000, Sense malícia premi Vila…
Mare de Déu de Mogrony

El santuari de Santa Maria de Mogrony, amb la famosa escala lligada a la llegenda del Comte Arnau
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Gombrèn (Ripollès), un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes.
L’edifici fou edificat vers el 1400 aprofitant la roca, al mig de l’escala que ateny el pla de SantPere i l’església de SantPere de Mogrony El santuari, reconstruït en 1650-52, conté una imatge romànica bruna, que fou refeta en una bona part després d’un incendi casual de la capella el 1892 Sota el santuari hi ha una font, dita de la Mare de Déu de la Llet , amb una petita capella s XVII on hi ha gravada la llegenda del trobament de la Mare de Déu que hi havia al santuari en època de Carlemany la pietat popular convertí la imatge de la…
raça mediterrànida
Antropologia física
Raça del grup leucoderm, dolicocèfala, de pell més o menys bruna i ulls foscs.
Ocupa bàsicament l’Europa meridional i l’Àfrica al N del Sàhara Comprèn dues subraces iberoinsular i atlantopirinenca
melanosi
Patologia humana
Estat caracteritzat per la coloració bruna dels teixits, normals o patològics, impregnats de melanina.
Pot ésser localitzada, com en el lentigen, o bé generalitzada, com en la malaltia d’Addison
hiena

Hiena
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers de la família dels hiènids
que pertanyen als gèneres Crocuta, Hyaena
i Proteles
.
En general són de vida nocturna i s’alimenten de carronya, bé que també poden atacar animals vius La hiena tacada Crocuta crocuta ateny 1,5 m de longitud i 67-90 cm d’alçada a la creu i pesa 50-80 kg És de color gris o groguenc amb taques negres Habita a l’Àfrica, des del Sudan i Somàlia fins al Senegal i el Congo La hiena ratllada Hyaena hyaena ateny 1 m de longitud i és d’un color gris groguenc amb ratlles transversals negres Habita a l’E d’Àfrica i a l’Àsia occidental La hiena bruna Hyaena brunnea és de color gris o groguenc amb matisos bruns, amb una crinera llarga i…
ànec collverd
Ànec coll-verd, mascle i femella
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície.
El mascle té el cap i el coll verds, i la femella és bruna tots dos tenen el mirall morat Viu prop de l’aigua, tant en la dolça com en la dels estuaris Es troba a tot l’hemisferi nord, i cria a tot arreu, preferentment als països nòrdics És freqüent als Països Catalans, on hiverna És l’espècie més coneguda i l’arrel de moltes races domèstiques, entre d’altres l’ ànec de Rouen , d’origen francès, amb el nom de la ciutat d’on procedeix És explotat per la seva carn, exquisida i abundant, malgrat el lent engreix als 6 mesos arriba a pesar 2,5-3kg L’ ànec d’Aylesbury , per una mutació…
Foix

Vista aèria del monestir de Santa Maria de Foix, a l’Alt Penedès
© Fototeca.cat
Església
Antic poble
Parròquia i antic poble del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès).
L’església, després convertida en santuari la Mare de Déu de Foix , s’alça a 661 m d’alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri segle XII, amb dues naus menors afegides posteriorment segle XIII, envoltat, amb la rectoria, d’una muralla Fou consagrada el 1319 La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936 L’ ermita de Foix , a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix 688 m alt, al camí de Torrelles, fou construïda el 1707 La imatge és actualment venerada a l…
Dorres

Vista de la Cerdanya des dels banys de Dorres
© JoMV
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al vessant S del massís del Carlit (pic de Collroig, 2.804 m).
Comprèn la vall dels Estanyets, al nord, amb prats i boscs, oberta vers la ribera d’Angostrina i separada de la part baixa del terme per un sector morènic serrat dels Llops, pic de Mollet, erm i pedregós, format per blocs granítics, que arriba fins a les cases del poble Aquest sector és travessat pel canal de Dorres , que duu l’aigua de la vall dels Estanyets als camps propers, on, a més de prats, hom conrea cereals blat i sègol, patates i arbres fruiters La ramaderia més de 200 caps de bestiar boví és una de les bases econòmiques Hi ha fonts d’aigües sulfuroses termals, una de les quals donà…
pla de les Bruixes
Pla, situat a 409 m, entre els municipis de Vallgorguina (Vallès Oriental) i Arenys de Munt (Maresme).
Era conegut històricament com la plana de les pedres de Bitera, dins de l’antiga baronia de Goscons , per l’inusual nombre de megàlits que aplegava Encara es poden apreciar un parell de menhirs mig soterrats i un espectacular megàlit amb diverses incisions rituals del període neolític, segons els estudis del Dr Monreal i Josep Maria Pons Guri Un bon grapat de llegendes recollides en diversos tractats costumistes afirmaven que les bruixes del Montnegre iniciaven les seves malifetes seguint un ritual concret es banyaven nues amb el dimoni en la foscor de les aigües del Gorg Negre de Gualba,…
Santa Maria de Goscons

Fragment del retaule gòtic de Santa Maria de Goscons
© Josep Regas Ardevol
Capella
Capella romànica del segle XI que presidia la quadra de Goscons, al municipi d’Arenys de Munt.
S’hi venerava la Mare de Déu de Goscons, una talla de fusta policromada que representava una verge bruna sedent amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada L’obra, d’un marcat hieratisme, era possiblement de mitjan segle XII Desaparegué al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques cremaren la quadra de Goscons i la capella Com la majoria de les verges trobades, segons la llegenda fou descoberta per un pastor en una cova del pla de les Bruixes, a Vallgorguina, on fou amagada perquè no caigués en mans sarraïnes El seu aplec se celebrava el 8 de setembre A…