Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
pallasso | pallassa

Pallasso
© Aldo Zardini / Fotolia.com
Arts de l'espectacle (altres)
Artista còmic, maquillat d’una manera exagerada i abillat estrafolàriament, que als circs representa pantomimes bufes, fa acrobàcies, interpreta música, etc.
N’hi ha de dues menes el clown i l’ august En les peces del teatre anglès antic el clown era un personatge còmic, anàleg al gracioso de la comèdia castellana, a l’ arlecchino de la farsa veneciana, al pulcinella napolità, a la lustige Person alemanya i al fol o badin francès medieval Era descortès, apallissat, estúpid i tossut, però no mancava d’una certa astúcia camperola No trigà gaire a afegir al seu repertori habitual de pallassades grolleres, bufetades i puntades de peu alguns exercicis d’agilitat i d’acrobàcia, salts i cabrioles, fins que aquestes darreres habilitats predominaren sobre…
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…
Llorenç Lafuente i Vanrell
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Vida i obra Militar de professió Iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca Retirat de l’exèrcit essent comandant d’infanteria, fou dels organitzadors de la Unió de Dretes a Menorca el 1931 El 18 de novembre de 1936 fou extret del vaixell presó “Atlante” i afusellat amb altres companys a cala Figuera Maó Durant el primer terç del segle XX desenvolupà una intensa activitat cultural a l’Ateneu de Maó, del qual fou membre des de la seva fundació 1905 i secretari Com a historiador fou autodidacte Collaborà a la Revista de Menorca , publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 i on publicà cent articles…
, ,
Teatre Principal

Teatre Principal de Palma
© Fototeca.cat
Teatre
Teatre de Palma (Mallorca), situat al carrer de la Riera, dedicat a les arts escèniques, teatrals i musicals inaugurat l’any 1667 amb el nom de Casa de les Comèdies.
El primer edifici, amb una capacitat per a 800 espectadors, es construí en un solar cedit a l’hospital de la ciutat pel paborde de la seu A partir del 1715, com a conseqüència de la guerra de Successió, es convertí en caserna, i no es reobrí fins el 1742 Estigué tancat de nou els anys del canvi de segle per una pressió moralitzadora de l’estament eclesiàstic, fins el 1811, i el 1854 començaren les obres d’un nou edifici construït per l’arquitecte Antoni Sureda i Villalonga amb decoració interior a càrrec de Fèlix Cagé El teatre, que rebé el nom de Teatro de la Princesa , fou inaugurat el 1857…
,
Teatre Romea
L’escenari i part de la sala del Teatre Romea
© Fototeca.cat
Teatre
Sala d’espectacles construïda a Barcelona, el 1863, al carrer de l’Hospital, a l’indret on hi havia hagut l’antic convent de Sant Agustí.
Rebé el nom en honor de l’actor castellà Julián Romea y Yanguas És un teatre de tres plantes, amb capacitat per a uns 660 espectadors El 1867 prengué el nom de Teatre Català Romea i esdevingué el local més important de teatre en català, etapa que s’inicià amb l’estrena de La rosa blanca , de Frederic Soler Aquest hi assolí èxits reiterats que li valgueren la incorporació al teatre com a coempresari i director artístic 1870-95 El 1913 sofrí una reforma que en renovà la maquinària i la sala El 1939 hagué de cessar totalment l’activitat teatral en català i oferí, per tant, només teatre castellà…
Émile Cartailhac
Historiografia catalana
Prehistoriador i antropòleg occità.
Malgrat que estudià dret i exercí d’advocat, ho abandonà i, sota la influència del seu oncle Quatrefages, es decantà cap a la investigació prehistòrica amb la prospecció metòdica dels dòlmens de Larzac Occitània Professor d’antropologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, fou un dels capdavanters de l’arqueologia prehistòrica Si bé no fou un dels creadors de la prehistòria com a ciència, sí que fou el primer que sabé donar un sentit humanístic a una disciplina que en aquells moments tenia poc de científica i molt de polèmica Des del 1869 dirigí la primera revista de…
Maria Àngels Anglada i d’Abadal
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Vida i obra Vigatana d’origen, per bé que installada a Figueres, Maria Àngels Anglada es llicencià en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i combinà, durant anys, l’ensenyament i les collaboracions periodístiques en revistes com Canigó , El Pont , Reduccions i 9 País de Figueres Conjuntament amb Jordi Geli, el seu marit, edità Memòries d’un pagès del segle XVIII 1978, de Sebastià Casanovas i Canut, i publicà assaigs sobre la poesia d’Espriu i Carner, com “Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits 1974, i Viatge a…
,
normand | normanda
Història
Individu d’uns pobles procedents dels països escandinaus que s’estengueren per tot Europa des del segle VIII, de primer en expedicions guerreres periòdiques i que successivament esdevingueren sedentaris.
Navegants i aventurers impulsats per l’afany de riquesa i per l’augment de població, començaren atacant les costes i pujaren pels rius cap a les terres interiors, saquejant i destruint poblacions i fent-hi establiments temporals Malgrat llur caràcter essencialment guerrer, posseïren una certa cultura literària i artística i es governaven segons lleis pròpies Dels diversos grups ètnics de la població normanda, els varegs, des de Suècia, entraren cap al SE i foren el nucli del futur imperi rus els noruecs s’encaminaren cap al nord d’Escòcia, fundaren un regne a Irlanda 820 i passaren per…
Francesc Bellmunt i Moreno
Cinematografia
Director.
Vida Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i s’inicià en el cinema com a crític i redactor en el "Diari de Sabadell" i com a realitzador de curts independents en 8 mm 1963-69 El primer d’aquests curts, Coses que passen 1963-64, amb Tomàs Pladevall, rebé un premi del CEC Installat a Barcelona, dirigí per a Vértigo els curts comercials Catherine 1970 Semejante a Pedro 1970 La mano de Belgrado 1971 i Farigol 1971, amb Josep Maria Vallès Realitzà l’episodi "Terror entre cristianos" del llarg Pastel de sangre 1971, amb J M Vallès, Emilio Martínez-Lázaro i Jaime…
Revista de Menorca
Historiografia catalana
Revista creada a Maó el 1888, de la qual els vuitanta-cinc toms publicats fins ara són un referent ineludible tant per a conèixer la historiografia insular com per a estudiar la Menorca contemporània des del final del s. XIX.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat el tòpic que el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana en fou el model, nasqué com a continuació editorial de la secció “Los Lunes” del diari El Liberal , iniciada el 1883 L’objectiu d’oferir un coneixement enciclopèdic de la realitat menorquina, passada i present, fou refermat en cada una de les nou etapes, des de les més provisionals del tombant de segle i de la immediata postguerra fins a les més sòlides, encapçalada per la del nou-cents com a òrgan de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó des del 1906 La revista tingué diferents…