Resultats de la cerca

Té una superfície de 1 117,45 km 2 i es divideix en les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa La població total és de 260 510 h 1981, amb una densitat de 233,12 h/km 2 La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva al Xúquer al mateix s XIII no respectà la unitat de la regió en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat només la vall Farta i el sector pròxim a Xàtiva en restaren exclosos Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera esdevingueren caps…

A continuació, la taula presenta el grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets, preparada per la Societat Catalana de Micologia Aquesta llista comprèn, entre altres, les espècies que tenen nom popular català Les comestibles han estat repartides en quatre grups, segons llur qualitat, d’acord amb un cert consens, entre experts de la Societat Catalana de Micologia, coordinats per August Rocabruna Dins de cada grup, s’han endreçat per ordre alfabètic Algunes espècies no s’inclouen entre les comestibles per la facilitat d’ésser confoses amb d’altres de tòxiques Tampoc hi són les que…

Format a Sant Carles, a València Les seves obres més importants són al fresc les que hi havia a l’església de l’enderrocat Collegi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, a València, les dels temples de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneja i Almàssera, a la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i als palaus del marquès de Campo darrerament, del comte de Berbedel i del comte de Parcent enderrocat A l’oli en sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan — o de Romero — a l’asil fundat per aquests, els de l’oratori del baró…

Tricolomatàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Armillariella mellea alzinoi , cama-sec, flota de roure, gírgola d’àlber Clitocybe conglobata flota de bruc Clitocybe infundibuliformis orella de conill , pollerenca, tassa de bruc Clitocybe geotropa candela de bruc , moixernó de tardor, pampa Clitocybe inversa mixarnó, moixarnó de tardor   Clitocybe maxima   bolet de xop   Clitocybe tabescens  flota d’alzina  Clitopilus prunulus moixernó blanc  Collybia fusipes   flota de roure , flota d’alzina  Laccaria laccata   pimpinella rosada  Leucopaxillus giganteus   candela geganta  Lyophyllum…

És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat màxima en els…

És dividida en 9 partits judicials 18 el 1970, i 262 municipis El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de València, una de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de València excloses les de Castelló de la Plana i de Xàtiva, igualment caps de província, i el Racó, incorporada a Terol, però amb la inclusió de Requena, fins aleshores del regne de Castella Amb la reacció absolutista del 1823 aquesta divisió fou abolida, i el 1833 la nova divisió provincial tornà a crear la província de…

Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…

Ha publicat poemaris com Bitàcola 1986, premi Martí Dot 1985, Tríptic de tardor 1985, Biblioteca de guerra 2001,  Nòmada 2004, premi 25 d’Abril de poesia de Benissa 2003, Perversió del tròpic 2006 i Metralla 2011 En novella, és autor de La confessió 1993, Salt en fals 1998, La cara oculta de la lluna 2001, premi Enric Valor 2000, Diva 2004, premi Ulisses de narrativa, Ecos de Berlín 2008, L’ombra del fènix 2010, premi Baltasar Porcel de novella 2007, Metròpoli 2012 i Un miracle sense importància 2016, premi Ciutat de Carlet de narrativa 2016, i també a escrit narrativa curta Històries de la…

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla…

Exercí de rector a les poblacions de Benissivà 1902 –la Vall de Gallinera– i Carlet 1908 Obtingué per oposició la plaça de canonge arxiver i bibliotecari a la catedral de València l’any 1912, en produir-se la vacant de l’historiador Roc Chabàs i Llorens Es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on exercí la càtedra L’any 1928, publicà el Catálogo descriptivo de los códices de la Catedral de Valencia a Madrid, obra que fou reeditada a València el 1943, corregida i notablement augmentada, amb un pròleg del Rvd P León Amorós També…