Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
‘Abd Allāh ibn Sa‘d
Història
Cap militar àrab, comandant a l’Àfrica del Nord i governador d’Egipte.
Efectuà diverses ràtzies a Tunísia el 647 derrotà i executà l’exarca de Cartago i es retirà després d’obtenir dels bizantins una forta compensació monetària
Publi Corneli Escipió Africà
Història
Polític i militar.
Fill de Publi Corneli Escipió Mentre el seu pare dirigia l’exèrcit romà a Hispània, lluità contra Anníbal i intervingué a les batalles de Tessino i Cannas Després de la derrota i la mort del seu pare i del seu oncle a Turdetània, nomenat procònsol, fou el cap de l’exèrcit d’Hispània El 210 desembarcà a Tàrraco, que fou durant tota la guerra la seva base, i prengué ràpidament Cartago Nova 210 Seguí una política d’atreure's els caps indígenes, per exemple els ilergets Indíbil i Mandoni, que resultà molt eficaç Portà l’ofensiva a la vall del Guadalquivir, on vencé els cartaginesos…
Fi a la segona guerra Púnica
La batalla de Zama i la rendició de Cartago posen fi a la segona guerra Púnica Les ciutats de Pèrgam Bergama, Turquia i Rodes plantegen aliances amb Roma
Olimpi
Literatura
Cristianisme
Bisbe i escriptor eclesiàstic, d’origen hispànic, segons Gennadi de Marsella, que podia haver estat bisbe de Barcelona.
Intervingué en la sentència dictada pel sínode romà del 313 contra Donat de Cartago Sant Agustí n'apreciava la doctrina i els escrits, que, però, s’han perdut
problema de Dido
Matemàtiques
Problema consistent en la determinació de quina d’entre totes les corbes tancades sense punt doble, amb un perímetre donat, conté l’àrea més gran.
Fou resolt per J Bernoulli, que deduí correctament que la resposta és la circumferència el nom és atribuït llegendàriament a la fundadora de Cartago, que l’hauria plantejat empíricament
Edecó
Història
Cap dels edetans, conegut només per un relat de Polibi en relació amb la segona guerra púnica.
Quan Publi Corneli Escipió prengué Cartago Nova, tornà a Edecó la dona i els fills que els cartaginesos tenien com a ostatges, seguint la política d’atracció dels caps indígenes
exarca
Història
Governador que representava els emperadors de Bizanci a Itàlia i Àfrica.
El títol d’exarca, que al s IV correspongué al cap militar d’una ala o numenus , des del final del s VI es referí als magistrats imperials amb poders militars i civils residents a Ravenna i Cartago
Hieró II de Siracusa
Història
Tirà de Siracusa.
Guerrejà contra els mamertins de la Campània Durant la primera guerra púnica s’alià amb Cartago, però després 262 aC ho féu amb Roma Durant el seu regnat —vers el 275 aC aconseguí la reialesa— Siracusa assolí una gran prosperitat
Macari
Cristianisme
Bisbe de Menorca.
El 484, durant el domini dels vàndals sobre les Illes Balears 427-534, fou cridat a Cartago, juntament amb els bisbes Elies de Mallorca i Opili d’Eivissa, per donar raó de la seva fe davant el rei vàndal Hunneric