Resultats de la cerca

Es desconeix la situació exacta del despoblat de Torbaví, el qual, segons una referència documental, es trobava prop del torrent de la Femosa, entre Artesa de Lleida i Castelldans, al sector nord-est de la comarca Sembla que aquest indret tingué el seu origen en una antiga explotació islàmica després de la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona assignà la tasca de repoblació d’aquest lloc a un tal Miró de Torbaví, tal com sembla confirmar-ho una referència documental posterior, de l’any 1173 La primera notícia de l’església d’aquest indret data de l’any 1279…

Situació Un aspecte del mur meridional d’aquesta antiga fortalesa, amb la torre de base atalussada ECSA-JI Rodríguez Els vestigis del castell són al capdamunt del poble Se’n conserva la part meridional, mentre que tota la resta de la construcció ha desaparegut sota les cases del costat nord del carrer del Castell o la plaça mirador que l’Ajuntament ha realitzat darrerament en la part més alta i oriental del castell, allí on cal suposar que es podrien localitzar arqueològicament les restes més antigues de la fortificació Mapa 32-16 416 Situació 31TCF112913 El poble de l’Albagés és 15 km al sud…

Aquesta església és la parròquia del poble de l’Albagés Són poques les dades que fan referència a l’origen d’aquest lloc Tot i que el 1155 hi ha notícia d’un Catbert de l’Albagés i el 1192 del que sembla una primera repoblació, aquesta no es devia portar a terme definitivament fins al segle XIII, sota la supervisió del llinatge dels Cervera, senyors del terme de Castelldans i de l’Albagés Es coneix una carta de franqueses concedida pels Cervera el 1226 L’església de Sant Joan no apareix fins al final del segle XIII, en la dècima papal del 1280, on s’esmenta el capellà de Dalfages…

A la mort del pare 1328, rebé les baronies de Mataplana, Vall de Toses i Cervelló i un ampli domini de les Garrigues que incloïa les Borges, Arbeca i Castelldans Quan el 1343 morí el seu germà, Arnau Roger II, sense fills, els Comenge, representats pel comte Jaume I d’Urgell, marit de Cecília de Comenge, reivindicaren el comtat, però Pere III en féu investidura a favor de Ramon Roger Convertit en home de confiança del Cerimoniós, al costat dels Cabrera, els Montcada i el vescomte d’Illa, participà en la segona campanya del Rosselló 1343 i s’enfrontà repetidament a Jaume III, el…