Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Cilícia
Regió d’Anatòlia, a la costa sud, entre la serralada del Taure i la mar.
És una plana fèrtil i clau del pas de l’altiplà d’Anatòlia a les grans valls mesopotàmiques i del Llevant pel port del centre del Taure, dit portes de Cicília o porta de Ferro L’obertura vers Síria i Mesopotàmia li donà ràpidament les novetats econòmiques neolítiques, conegudes pels nivells inferiors de Tars i de Mersin No constituí mai part de l’imperi Hittita Al s XVI aC la part oriental de Cilícia era ocupada pel regne de Kizzuwatna, que féu un tractat en paritat amb els hittites Segons fonts posteriors, els daniuna , un dels pobles de la mar, passaren per aquesta zona i destruïren Tars, i…
forat coronal
Astronomia
Regió extensa de la corona solar, de densitat més baixa que el seu entorn i associada a regions unipolars fotosfèriques, que apareix a les imatges de raigs X molt menys brillant que la resta del disc solar.
És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a la del seu entorn d’1,5 a…
Xerxes I de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (486-465 aC).
Fill de Darios I i d’Atossa, pujà al tron malgrat no ésser el primogènit, perquè, segons que diu una inscripció seva a Persèpolis, el déu Ahura Mazdā així ho volgué De fet, Atossa, filla de Cir el Gran i germana de Cambises, era molt més influent a la cort que una filla de Gobries, de la qual Darios I havia tingut el seu primer fill, Artobazanes Menys capaç que el seu pare, Xerxes I esclafà primerament la revolta dels egipcis 484, que s’havia produït al final del regnat anterior 486, i després la de Šamaš-irba, que s’havia proclamat rei a Babilònia, abans d’enfrontar-se amb els…
Smerdis
Història
Nom grec amb què és conegut Bardiya, fill de Cir II de Pèrsia i germà de Cambises II de Pèrsia
.
Governador de les províncies de Mèdia i Armènia, fou assassinat per ordre de Cambises ~523 aC Més que no pas ell, fou famós el pseudo-Smerdis , el mede Gaumata, que, tot fent-se passar per Bardiya, s’apoderà de l’Imperi, provocà el suïcidi de Cambises i, finalment, fou vençut i mort per Darios I de Pèrsia
Romà el Melode
Música
Himnògraf, el més cèlebre entre els antics poetes bizantins.
Sembla que nasqué en el si d’una família d’origen jueu Diaca de la catedral de la Resurrecció a Berit Beirut, vers la fi del regnat de l’emperador Anastasi I 518 es traslladà a Constantinoble, on visqué durant els regnats de Justí I 518-27 i Justinià 527-65, al servei de l’església de la Mare de Déu, del barri de Cir, i on morí A Constantinoble compongué els seus himnes, que pertanyen al gènere del kontàkion , del qual Romà és el màxim representant Segons els biògrafs antics, n’hauria compost més d’un miler, però només se’n coneixen vuitanta-nou que li són atribuïts L’edició més…
art persa
art persa Relleus representant els lleons alats, en la porta d’entrada al palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Pèrsia.
No és possible de definir-lo estilísticament seguint una cronologia, perquè l’Iran actual ha estat un territori constantment sotmès a influències d’altres pobles El màxim exponent del seu art antic és l’arquitectura, caracteritzada pel sentit de distribució de l’espai, les columnes i les voltes Hom en troba les primeres manifestacions artístiques en els vasos de ceràmica carbonífera d’Elburz 3 000-2 800 aC, de Susa 2 400-2 200 aC o de la necròpoli de Sialk 1 800-800 aC Però hom pot considerar com les primeres representacions amb una intencionalitat plenament artística els bronzes de Luristan…
Castellcir
![](/sites/default/files/media/FOTO/A021739.jpg)
Cases d’estiueig prop de Castellcir (Moianès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al sud-est de l’altiplà que constitueix aquesta comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja S-SE i Castellterçol W, i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà E i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià Hi ha encara un altre sector del terme separat d’aquest nucli compacte, situat a l’extrem NW de la comarca, i que forma un enclavament entre els municipis de Moià N, Monistrol de Calders W i Castellterçol S-SE, que és el format per l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, unida a Castellcir el 1845 La vall de la riera de Tenes o de Castellcir es forma al nord del terme amb el…
literatura bizantina
Literatura
Nom donat al període medieval de la literatura grega, que hom sol circumscriure entre el regnat de Justinià (527) i la caiguda de Constantinoble (1453).
Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or ssIV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura pròpiament…
Babilònia
Babilònia cilindre-segell babilònic i la seva empremta (~1200 aC)
© Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Mesopotàmia (actual Iraq), que donà nom a la porció sud del país Babilònia), de la qual fou la capital a partir del segle XVIIII aC.
Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts mesopotàmiques…
descobriment
Miniatura que representa la sortida de Venècia dels germans Polo en llur segon viatge
© Fototeca.cat
Geografia
Història
Descoberta d’un territori no conegut, generalment com a resultat d’una expedició de recerca.
La conquesta progressiva de l’espai pot ésser considerada com la continuació de l’esforç descobridor i viatger Els descobriments geogràfics són, per diverses raons, fets culturals en primer lloc, el que compta no és que hom arribi per primera vegada a un indret fins aleshores desconegut, sinó que el coneixement d’aquest fet es generalitzi en els diversos sectors de la societat A més, els descobriments comporten només l’enriquiment intellectual d’uns homes i d’unes cultures determinats Les contrades descobertes eren sempre habitades i, doncs, conegudes per l’home, però amb llur “descobriment”…