Resultats de la cerca

Vida i obra Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrançade les Leys d’amors És autor de dos tractats preceptius en prosa Compendi de la conexença dels vicis que’s podon esdevenir en los dictats del Gay Saber 1341, que dedicà a Dalmau Rocabertí, resum parcial de les Leys d’amors del consistori tolosà, i Glosari 1341, comentari crític i incisiu al Doctrinal de trobar 1324 de Ramon de Cornet i, com aquest, dedicat a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó Les poesies conservades, onze en total,…

S’acaba a Barcelona el Palau Güell, de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, actual seu del Museu del Teatre

Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald Hi collaboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer

La seva església és dedicada a santa Anna i havia depès del priorat de Meià Despoblat al segle XVII, vers el 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional Jeroni Cornet

Situació Aspecte exterior que ofereix la capçalera de l’església, enmig del bosc, des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan La capella es dreça, encerclada de pins, en un planell vorer al mas de l’Abellar de Baix, el qual és situat a l’extrem nord-occidental de la demarcació sallentina, a frec del límit amb Gaià i proper al terme de Navàs Long 1°55’02” - Lat 41°53’55” Tot i que l’església pertany al terme de Sallent, és més adient anar-hi per Navàs, des d’on cal emprendre la carretera que mena a Prats de Lluçanès En arribar al quilòmetre 2,2 hi ha a mà dreta, un camí carreter,…

Antoni Gaudí i Cornet Palau Güell 1886-89 Vista general del vestíbul La presència de les quatre barres era constant en els palaus i habitatges de la burgesia catalana, ornant qualsevol espai

Situada dins l’antic terme del castell de Balsareny, primer, i després del de Cornet, no gaire lluny del mas Solà L’església apareix esmentada el 1239 Aquesta església és totalment arrasada sense que hom hi pugui notar cap forma ni paret

Es formà a París i amb Pere Viver Pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, collaborà com a dibuixant en les revistes i diaris En Patufet , En Virolet , Catalunya Ràdio , El Matí i Esplai Publicà la biografia Junceda, home exemplar 1958 i Els tòpics de l’humorisme 1961