Situació
Aspecte exterior que ofereix la capçalera de l’església, enmig del bosc, des del costat de llevant.
F. Junyent-A. Mazcuñan
.
La capella es dreça, encerclada de pins, en un planell vorer al mas de l’Abellar de Baix, el qual és situat a l’extrem nord-occidental de la demarcació sallentina, a frec del límit amb Gaià i proper al terme de Navàs. Long. 1°55’02” - Lat. 41°53’55”.
Tot i que l’església pertany al terme de Sallent, és més adient anar-hi per Navàs, des d’on cal emprendre la carretera que mena a Prats de Lluçanès. En arribar al quilòmetre 2,2 hi ha a mà dreta, un camí carreter, perfectament transitable, que condueix a la capella. La clau de l’església cal demanar-la a la masia de l’Abellar de Baix. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dintre l’antic terme del castell de Cornet, al lloc de l’Abellar. No degué passar de capella rural de la parròquia de Santa Maria de Cornet.
L’església apareix documentada l’any 1239, quan Gueraula de Castellet, senyora de Cornet, deixà un llegat de quatre sous als altars de Santa Susanna i Santa Fe, que han de correspondre a l’església de l’Abellar i a la capella que s’aixecava vora el mas Solà del mateix terme de Cornet. Més tard, l’any 1367, una altra vegada, en una deixa testamentària, surten esmentades aquestes dues esglésies. La capella de Santa Susanna, de la qual hi ha moltes notícies que confirmen la celebració del culte i la funció de capella parroquial corroborada repetidament en les visites pastorals, tenia administradors propis que, des de l’any 1674, foren dues noies.
L’any 1706 l’escultor Francesc Morató, de Vic, va fer la imatge de la santa, barroca, la mateixa que s’hi venera actualment. L’edifici no sofrí gaire reformes en el transcurs dels anys; només, a manera de creuer, dues capelles de forma semicircular, producte possiblement d’una campanya d’obres esdevinguda l’any 1768, a la qual hom arrebossà i completà la capella, i es consumà la transformació del retaule barroc neoclàssic fet el 1799 per Pere Sunyer, escultor de Manresa, a càrrec de la família Cots, amos de l’Abellar de Baix.
Planta de l’església, a escala 1:200; una nau única rematada a llevant per un absis semicircular.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Antigament, un diumenge cada quinze dies s’hi celebrava la missa matinal i la parròquia de Cornet hi anava en processó el dilluns de Lledanies. Darrerament, però, només ha mantingut, com a culte oficial, l’aplec de Santa Susanna, el dia 11 d’agost. (ABC-APF)
Església
L’edifici original, que és una obra romànica erigida el segle XII, respon a una planta d’una sola nau capçada amb un absis semicircular orientat a llevant, amb l’ampliació de dues absidioles al començament dels murs laterals, a manera de creuer. La nau és coberta amb una volta lleugerament apuntada, feta amb blocs de pedra ben carejats i disposats ordenadament en filades longitudinals. L’absis, cobert amb una volta de quart d’esfera, s’obre directament a la nau. Les dues absidioles laterals, que semblen de factura moderna, es comuniquen amb la nau per mitjà de dues arcades de mig punt adovellades. El mur de ponent, a l’interior, és ornat amb una cornisa que el travessa de cap a cap. Al centre de l’absis hi ha una finestra molt bonica que ha estat feta amb dos arcs de mig punt en degradació, en el segon dels quals i al dessota giravolta una petita arquivolta, que ha estat treballada imitant una corda.
Detall de l’exterior de l’absis amb la finestra que s’hi obre al centre, amb l’arc decorat amb una senzilla corda.
F. JUNYENT-A. Mazcuñan
La porta és situada al capdavall del mur de migjorn i és coronada amb un arc de mig punt fet amb dovelles. Davant el portal hi ha una graonada feta amb graons semicirculars. En aquest mateix mur, ultra la de l’absidiola, que és espitllerada, hi ha encara dues finestres més, de les quals només una, la situada prop de la porta, és original. L’absidiola que brolla del mur de tramuntana també té una finestra espitllerada idèntica a la de la seva pariona i també oberta en un costat. El mur de ponent també té una finestra, la qual s’obre amb doble esqueixada i és rematada amb un arc escarser. Del seu cimal emergeix un campanar d’espadanya d’una obertura, refet modernament. Aquesta església és molt ben aparellada i ofereix un aspecte molt pulcre i endreçat.
Malgrat l’adossament d’un contrafort al mur de tramuntana, la façana de ponent és solcada per dues esquerdes que obligaren a col·locar un tensor de ferro per tal d’evitar el seu possible enderrocament. A desgrat d’això, l’edifici és molt ben conservat pels seus propietaris. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Santa Susanna de l’Abellar, de la parròquia de Cornet, A “Full Diocesà”, núm. 3266, Vic 18 de novembre de 1973.