Resultats de la cerca
Es mostren 4646 resultats
corona
Tecnologia
Conjunt de les boles, els rodets o les agulles d’un coixinet de rodolament ensems amb la peça per a separar-les i subjectar-les.
corona circular
corona circular
Matemàtiques
Figura plana entre dues circumferències coplanars que tenen un mateix centre, però amb radis de diferent longitud.
corona esfèrica
corona circular
la Corona
La Corona, Sant Quirze Safaja
© C.I.C -Moià
corona poètica
Literatura
Antologia de poemes circumstancials, especialment dedicats a commemorar efemèrides dels monarques regnants ( corona reial
) o festivitats religioses d’una certa importància ( corona religiosa
).
Aparegueren al s XVII, i són freqüents al s XVIII Nenias reales i Lágrimas amantes , editades el 1701 a Barcelona a la mort de Carles II, amb composicions en català, castellà i llatí Als s XIX i XX abunden les dedicades a imatges marianes corones poètiques de la Mare de Déu de Lluc 1882, 1934, de Montserrat 1888, 1931, 1956, de Ripoll 1895 i dels Desemparats 1885, o dedicades a diversos sants, com la corona poètica de sant Vicent Ferrer 1955
corona acadèmica
Corona o premi guanyat en un concurs acadèmic.
corona catalanoaragonesa
Història
Estat, anomenat també modernament unió o confederació catalanoaragonesa, marc institucional dins el qual s’han desenvolupat històricament els Països Catalans i Aragó entre els segles XII i XVIII.
Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n…
corona rostral
Història
Corona que hom donava al soldat que primer saltava, armat, a la nau enemiga.
corona obsidional
Militar
Entre els antics romans, recompensa militar concedida al comandament que havia acudit a defensar o a alliberar tropes assetjades.
La corona obsidionalis i graminea consistia en una garlanda trenada amb herbes i flors boscanes collides al mateix lloc del setge, i, bé que era en valor material molt inferior a les altres corones, constituïa una recompensa molt estimada i molt difícil d’obtenir