Resultats de la cerca
Es mostren 5211 resultats
força viva
Física
Tecnologia
Concepte, introduït per G.W.Leibniz, que designa el producte de la massa d’un cos en moviment pel quadrat de la velocitat amb què es mou.
La força viva té, doncs, les dimensions d’una energia
factor d’utilització
Electrònica i informàtica
En un sistema d’il·luminació, relació entre el flux lluminós rebut en un pla de referència (que sol ésser el pla de treball) i el flux emès per les làmpades.
Expressa, doncs, el grau d’aprofitament del flux lluminós produït
pebrada
Pebrada
Fliedermaier (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de 6 a 18 cm d’alt, de capell hemisfèric o convex, de color bru clar, d’un ocre grisós o d’un bru d’oliva; de porus grocs, que blavegen amb el tocament, i de cama robusta, ventruda, reticulada, de color vermell, menys la part alta, que és groga.
Creix en pinedes És molt amarg i no és, doncs, comestible
sumador binari
Electrònica i informàtica
Circuit lògic, format per dos semisumadors, destinat a sumar dos senyals binaris cadascun dels quals és d’un bit.
Per a sumar senyals de n bits caldran, doncs, n sumadors
entimema
Lògica
Sil·logisme en què una de les premisses és sobreentesa.
Només consta, doncs, de dues proposicions, l’antecedent i el consegüent
grafema
Gramàtica
Unitat ortogràfica mínima en qualsevol sistema: c, m, ω, etc.
No ho són, doncs, aquelles representacions gràfiques de tipus tx, ll , etc
boira òptica
Física
Enterboliment de les imatges dels objectes llunyans per efecte de la turbulència de l’aire, en particular a les hores de molta calor.
No es tracta, doncs, de cap hidrometeor, ni de cap fenòmen de pollució
extrusió adiabàtica
Física
Química
Denominació, impròpia, d’un sistema d’extrusió en el qual no hi ha aportació de calor exterior a l’extrusora, si bé pot haver-n’hi eliminació per refredament.
La calor interna prové, doncs, intergralment, del treball mecànic desenvolupat pel vis sens fi
derivada logarítmica d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció f: D⊂ℝ→ℝ i un punt a∈D, derivada de la funció ln|f(x)| en el punt a
.
Així, doncs, la derivada logarítmica de f en a és f´ a / f a
materialisme dialèctic
Filosofia
Doctrina filosòfica establerta per Marx i Engels que, tot prenent les tesis fonamentals del materialisme, i alhora oposant-se al seu plantejament mecanicista, suposa un desenvolupament de la doctrina materialista segons una concepció dialèctica de la realitat.
Per a la dialèctica marxista, arrelada fonamentalment en la mateixa dialèctica de Hegel, el món —segons paraules d’Engels mateix— no pot ésser concebut com un conjunt d’objectes acabats, ans ho ha d’ésser com un conjunt de processos en què les coses —aparentment estables— i llur reflex mental en el cervell humà, els conceptes, resten sotmesos a un canvi ininterromput, a un procés constant d’esdevenir i de desaparèixer El materialisme dialèctic és, doncs, una concepció general del món —la base científica de la qual està en el materialisme històric i en les ciències naturals— i…