Resultats de la cerca

Els daguers constituïen una especialitat dins els gremis d’obrers del ferro, anomenats de Sant Eloi A València formaven part del gremi d’armers, integrant un sol grup amb els ganiveters, esmoladors i forjadors d’armes blanques Els de Barcelona se separaren dels ferrers i formaren un gremi propi de daguers i ganiveters el 1512 Els daguers fabricaven, també, objectes de cirurgia

Vinculat al Club Ciclista Palou de Granollers, nasqué el 2005 Aplegà un grup d’especialistes de primer nivell de camp a través i descens com la campiona del món Margarita Fu-llana i el subcampió olímpic Jean Christophe Peraud, més Anna Villar, Israel Núñez, Francesc Carnicer i Eloi Gispert en camp a través i Ivan Oulego i Pasqual Canals en descens

L’ofici de ferrer fou el punt inicial de l’especialització dels gremis metallúrgics, els qual s’anaren separant d’aquest al mateix temps que el gremi es dividia en diferents variants tècniques A València, des del 1283 hi hagué un gremi de ferrers, unit en principi amb els manescals i els argenters ordinacions del 1298, renovades el 1329 la unió amb els manescals es mantenia en les del 1740 A Mallorca les ordinacions de ferrers són del 1630 A Barcelona se separaren successivament del gremi de ferrers els oficis de serrallers o ferrers manyans, radicats al carrer del Regomir 1380, els calderers…

Conreà la novella psicològica amb Elói ou Romance numa cabeça 1932, Uma história de província 1934, Pântano 1940, A unha quebrada 1941, O marido fiel 1942 i Internato 1946 La seva bibliografia com a crític i assagista és molt extensa, amb una trentena d’obres, entre les quals es troba una gran biografia de Fernando Pessoa, de qui fou amic i el primer estudiós

Les confraries d’argenters solien estar sota el patrocini de sant Eloi a la darreria de l’edat mitjana n'hi havia a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Perpinyà i Girona La confraria dels argenters de Barcelona apareix ja estructurada a s XIV El 1732 canvià el seu nom de gremi comú i confraria pel de congregació, collegi i art En desaparèixer l’organització gremial perdurà el collegi, extingit entre el 1870 i el 1873 La imatge del patró sant Eloi era venerada a la capella dels Argenters de l’església del convent de la Mercè El 1671 la casa gremial es trobava al…

Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del purgatori amb la…

És situat a la dreta del Segre, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu a Puigcerdà Sorgí d’una farga o martinet com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell

L’ofici constituïa una de les branques del gremi dels ferrers a Barcelona i a Vic Els de Barcelona sollicitaren, el 1804, i hi tornaren el 1819, la separació dels ferrers i la unió amb els pintors de vidrieres, supervivència de l’antic collegi de pintors El nou gremi redactà les seves ordenances en la tardana data del 1830, i continuava actiu el 1836, data de supressió dels privilegis gremials Tenia per patrons sant Eloi i sant Lluc

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

A Barcelona, al s XIV, els courers formaven un gremi únic amb els llautoners, i tots dos oficis pertanyien a la confraria dels esteves freners esteve el gremi comprenia, entre altres, els oficis de buidador, de torner i de forjador de coure, i rebé ordinacions del rei arxiduc Carles III el 1708 En general, als Països Catalans, formaven un sol gremi amb els ferrers i altres treballadors de metall confraries de Sant Eloi Llur indústria, a l’edat moderna, es desenvolupà poc per manca de coneixements tècnics