Resultats de la cerca

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, es proclamà campió de Catalunya d’espasa 2001 El 2005 marxà a París, on entrenà a les ordres del gran mestre francès Daniel Levavasseur El mateix any, guanyà la medalla de plata en la prova de Doha de la Copa del Món, i la del 2010 a Puerto Rico Formà part de la selecció espanyola des del 2003, amb la qual disputà sis Campionats del Món, quatre d’Europa, els Jocs Mediterranis 2005, en els quals fou finalista, i els Campionats Iberoamericans 2007, en els quals obtingué la medalla de bronze Es retirà de la competició el 2011 Té el títol d’…

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, obtingué el títol de campió de Catalunya de menors de quinze anys 2000 i de vint anys 2005 Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats del Món cadet 2002 i júnior 2003, 2005 i diverses proves de la Copa del Món júnior En l’àmbit absolut, fou campió de Catalunya d’espasa 2006 El 2011 deixà la competició, però exerceix d’àrbitre des del 2010

Fou campiona d’Espanya d’espasa en categoria menors de quinze anys 1997 També guanyà el títol en el Campionat de Catalunya en la categoria de menors de disset 1998-99 i de vint anys 1998 Essent membre del club Sala d’Armes Montjuïc, guanyà el Campionat de Catalunya individual absolut 1999, 2001 El 2010 obtingué novament el títol català absolut, individual i per equips, a les files de l’INEFC de Barcelona, on també fou entrenadora La temporada 2010-11 tornà al club Sala d’Armes Montjuïc

Espasa estreta i llarga amb la qual hom només pot ferir de punta

Quan l’espasa oscilla, la sabata roda sobre un pla alçant-la i fent que el tac fixat a l’extrem superior de l’espasa segueixi un recorregut rectilini

Els seus orígens i el seu posterior desenvolupament van lligats a la història de l’espasa A partir de l’edat mitjana començà a definir-se com a art, en establir-se unes regles i uns principis mínims per a la defensa i l’atac amb espasa Al segle XV aparegueren els primers tractats els més antic conegut és el Flos duellatorum del friülà Fiore dei Liberi hom té referències, també, d’un tractat del mallorquí Jaume Ponç, escrit a la darreria del mateix segle Les regles i les escoles d’esgrima s’estengueren ràpidament pels països hispànics i itàlics i, després, per França…

La producció pesquera mundial ha experimentat un increment constant després de la Segona Guerra Mundial amb 28,2 milions de t el 1955 hom havia superat la xifra del 1938, el 1966 la producció s’havia duplicat amb escreix, però el 1974 el ritme ja s’havia alentit +17,9% i el 1984 el creixement, del 23,2% en un decenni, equivalia al 2,1% anual És un fet notable en aquesta expansió l’increment extraordinari de les captures efectuades per l’URSS i el Japó Més espectacular pot semblar el cas del Perú, que de 0,023 milions de t el 1938 arribà a 12,6 milions de t el 1970 primer país d’aquell any, bé…

Alguns texts indueixen a suposar que al s XV hom donava el nom de bocal a la part superior de la ferrussa de l’espasa, més ampla i més gruixuda que la resta i amb els talls esmussats, la finalitat de la qual era d’evitar que l’index de la mà dreta no es ferís amb el tall de la fulla

En l’esgrima amb sabre, a diferència del que passa amb el floret i amb l’espasa, són admesos els cops donats amb el fil esgrima