Resultats de la cerca

Deficitari i de petit tiratge, es caracteritzà sempre pel fet de seguir la línia marcada per les publicacions oficials del règim franquista En ésser dissolt el Movimiento el 1976, el diari fou traspassat al servei de Medios de Comunicación Social del Estado, i l’any següent deixà de publicar-se El dirigiren també Fernando Ramos, Vicente Domínguez Isla, Federico Gallo i Jesús Val Jarrín

El BOE Boletín Oficial del Estado anuncia el traspàs del ducat de Primo de Rivera a Fernando María Primo de Rivera y Oriol, fill d’un nebot del dirigent falangista Miguel Primo de Rivera y Urquijo, a qui Francisco Franco va atorgar el títol pòstumament el 1948 La concessió dona lloc a fortes crítiques al govern del PSOE, que li reclamen que sigui conseqüent amb l’esperit de la memòria històrica

Pretenia “corregir los vicios y las imperfecciones del Estado Español, mediante la difusión de los principios del derecho público moderno y la educación del pueblo para el desempeño de su función de rector y director único de la vida pública” Comitè directiu José M Vila Coro advocat, president, José Calvo Mínguez secretari, Valentín F Navarro Azpeitia notari, Adolfo Garro Alonso enginyer, Rafael García Fando catedràtic i Ernesto Freixas Socias enginyer

Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa, Revista…

Explotà els ferrocarrils d’amplada inferior a la normal espanyola amb llurs concessions caducades i les línies abandonades per les companyies explotadores privades El 1976 la societat es féu càrrec de l’explotació de les línies de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans El 1978 l’Estat espanyol transferí aquestes línies a la Generalitat de Catalunya, que les integrà als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Collaborador d' A de Oliveira Salazar des del 1929 i tingut per ideòleg de l’Estado Novo, fou ministre de colònies 1944-47 i de la presidència 1955-58 El 1968 succeí Salazar i intentà una liberalització moderada del règim, però tornà als mètodes dictatorials Pres el poder pels militars 1974, fou deposat i s’exilià al Brasil, on fou cap de l’institut de llei comparada de Rio de Janeiro Publicà diverses obres de dret administratiu

Es graduà a Cervera 1805 i amplià estudis química, botànica, clínica a Barcelona El 1808 dirigí a Montserrat un hospital militar durant la guerra del Francès Fou soci corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1836 i soci d’honor de la Societat d’Amics del País 1840 Publicà una Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica 1842, i deixà inèdita una Historia topogràfica de Torroella de Montgrí escrita el 1846

Després del seu pas per l’administració pública com a interventor municipal de Ciutadella Menorca, fou funcionari colonial a Santa Isabel de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, i també procurador a Corts 1976-77, càrrec des del qual participà en els debats de la Llei de reforma política Expert en dret local, destacà sobretot per la seva dedicació a la modernització de l’administració pública i també al dret aplicat al medi ambient, les noves tecnologies i el seu impacte urbanístic i territorial, temes sobre els quals fou un dels principals introductors a l’Estat espanyol Rector de les…

Primer marquès de Cornellà 1889 A partir del 1873 fou quatre vegades degà del Collegi d’Advocats presidí l’Ateneu Barcelonès 1874, el Primer Congrés de Jurisconsults Catalans 1881 i l’Acadèmia de Jurisprudència Elegit senador el 1885, ocupà, entre altres càrrecs públics, el de president de la Diputació de Barcelona 1875-78 Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català És autor d’ Influencia del estado social sobre la legislación 1883

Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard la càtedra de teologia després, en fou rector i procanceller Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén Predicà diverses oracions fúnebres , entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal 1818 Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció 1807