Resultats de la cerca

Collaborà a les revistes  El Camí , La Revista  i La Publicitat  i fundà i dirigí la revista Ofrena D’arrel empordanesa, la seva prosa és rica i plàstica La temàtica gira a l’entorn del paisatge i els records elegíacs Publicà les narracions Sol de posta 1918, Solada de contes 1921 —sis contes publicats inicialment a La Publicidad amb un pròleg de Salvador Albert— i, el 1922, edità  Fragments de judicis crítics de les primeres edicions de “Sol de posta” i de “Solada de contes” Seguí la publicació de  Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta publicà À l’ombre des…

Estudià música amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona, compongué obres simfòniques, cançons, un quintet de corda i sardanes, les més populars de les quals són La pluja de Riells i Aplec de la sardana Dirigí diferents societats corals

Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista Fou premiat a la Biennal de Venècia 1941 i a l’Exposició Internacional de Canes 1955 Des del 1950 s’installà a la Bisbal d’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona

Deixeble de Josep Campabadal  A dotze anys feu el seu primer concert Completà els seus estudis al Conservatori del Liceu i, l’any 1876, la Diputació de Barcelona el becà per a iniciar estudis al Conservatori de Brusselles, on coincidí amb E Fernández Arbós, i on estudià piano amb L Brassin, contrapunt i fuga amb Maurice Kufferath, composició amb FA Gevaert i orgue amb Mailly  Des del 1881 exercí com a professor auxiliar d’orgue al mateix Conservatori de Brusselles, on obtingué el primer premi d’aquest instrument També estudià cant pla De retorn a Barcelona, oferí diferents concerts, però…

Fou funcionari de l’administració local, a Madrid 1868-73 i altres municipis, i publicà nombroses obres de dret administratiu Bé que escriví algunes obres en català, destacà per les comèdies El ángel de una familia 1876 i Celos y quid pro quos , la llegenda versificada Teresa Guix, o sea Consecuencias de un adulterio 1847, que va refondre i va ampliar el 1856, i la novella Los azares de la vida , totes en castellà

Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret i el 1874 ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla Concorregué a certàmens poètics diversos i publicà, entre altres obres, la novella costumista Los polvos de mi abuela 1858, un recull de tres poemes montserratins, un dels quals és en català, editat el 1870, un poema extens, La humana comedia 1871, i el recull pòstum Poesías 1875, sovint d’ambició formal, en què predomina el tema religiós i historicoreligiós, costumista i vagament filosòfic cinc de les quals són en llengua catalana El recull porta un pròleg d’Adolf Blanch i…

Prengué part en la primera guerra Carlina, en les campanyes del Maestrat contra Cabrera, i en la segona guerra Carlina, a Catalunya, on ascendí a tinent general 1848 Fou ministre d’estat 1866 i vicepresident del senat 1867 Per la seva oposició a la revolució del 1868 i al nomenament d’Amadeu I, fou separat de l’exèrcit

Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…

Presidí la Caixa de Jubilacions i Subsidis dels Treballadors de la Indústria Tèxtil 1946-1963 i formà part de la Comissió Especial del Pla de Reestructuració de la Indústria Tèxtil Cotonera 1959 i de SECEA Presidí també la Catalana de Gas i Electricitat i fou conseller del Banco de España i del Banco Hispano Americano

Marquesa de Castelldosrius Filla d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i germana d’ Eusebi Güell i López Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum 1898 i un Stabat Mater 1917