Resultats de la cerca
Es mostren 5844 resultats
F’odor Aleksandrovič Bredikhin
Astronomia
Astrònom ucraïnès.
Féu estudis sobre l’origen dels meteors i en descriví l’estructura Desenvolupà i perfeccionà els estudis de Friedrich Wilhelm Bessel sobre les cues dels cometes, i n'establí tres tipus segons llur curvatura i llur composició
Ippolit F’odorovič Bogdanovič
Literatura
Poeta rus.
Típic exponent de l’època classicitzant de la literatura al seu país, es féu famós amb el poema Dušenka 1775, imitació de Psyché de Lafontaine, amb elements populars
F’odor Mikhajlovič Rešotnikov
Literatura
Escriptor rus.
Format sota la influència dels demòcrates revolucionaris dels anys seixanta L’obra més important, Podlipovtsy 1864, descriu els sofriments dels pagesos de Perm Fou el primer a descriure la vida dels obrers dels Urals Gde lučšeje , ‘On millor', 1868 i el problema de la servitud de la dona Svoj khl’eb 'El vostre pa’, 1870
Jevgraf Stepanovič F’odorov
Mineralogia i petrografia
Mineralogista rus.
Doctorat a l’escola militar d’Engring 1872, fou professor a l’institut agrícola de Moscou 1895 i a Peterburg 1905 Les seves investigacions se centraren sobre geometria, petrografia, mineralogia i, especialment, cristallografia, on utilitzà mètodes nous per a estudiar l’estructura dels cristalls, la classificació dels grups de simetria espacial i l’anàlisi química dels cristalls Féu un estudi geològic del nord dels Urals Escriví Russkoje telenidiskoje obščestvo 1885, Kurs kristallografii 1901, Das Kristallreich 1920, etc
Boris F’odorovič Dobrynin
Geografia
Geògraf soviètic.
Ocupà la càtedra de geografia física dels països estrangers a la Universitat de Moscou del 1938 al 1941 Després professà a les universitats de Tbilisi i Kíev
Abram F’odorovič Ioffe
Física
Físic rus, deixeble de W.K.Röntgen.
Fou director de l’institut fisicoagronòmic de Leningrad i membre directiu de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Estudià les propietats físiques i elèctriques dels cristalls i dels semiconductors
Simon F’odorovic Usakov
Pintura
Pintor rus.
Treballà sobretot a Moscou, on decorà amb frescs algunes sales del Kremlin Pintà també icones, retrats, féu dibuixos per a teixits, etc, i fou el primer aiguafortista rus
Vera F’odorovna Panova
Literatura
Escriptora russa.
De la seva producció cal destacar Devčki ‘Les noies’, 1945 i Sputniki ‘Companys de viatge’, 1946 sobre la guerra La seva temàtica, dins les línies del realisme socialista, gira sovint al voltant de la vida en fàbriques i ciutats industrials Kružlikha , 1947 Posteriorment, tractà de problemes morals Vremena goda , ‘Camí fatal’, 1953 Sevëža , 1955 Cal esmentar també Sentimental’nyj roman ‘Novella sentimental’, 1958, memòria sobre la Rússia dels anys vint Escriví també obres teatrals Provody belykh nočej , ‘L’adeu a les nits blanques’ 1961
Ivan F’odorovic Paskevic
Història
Mariscal rus.
General 1813, participà en les campanyes contra França i rebé el comandament de l’exèrcit en la guerra contra Pèrsia 1827 i contra Turquia 1829 Dirigí la repressió contra la revolta polonesa, fou nomenat governador de Polònia i príncep de Varsòvia 1832 i posteriorment vencé els patriotes hongaresos 1849
Innokentij F’odorovič Annenskij
Literatura
Teatre
Poeta simbolista i dramaturg rus.
La seva obra de creació, que començà a ésser publicada molt tardanament, és caracterizada per la tristesa de les imatges simbòliques, d’inspiració francesa, a les quals afegeix la passió del món clàssic A més de tragèdies de tema mitològic, escriví tres únics volums de poesia Tikhije pesni ‘Dolces cançons’, 1904, Kiparisovyj larec ‘L’estoig de xiprer’, 1910 i Posmertnyje stikhi ‘Versos pòstums’, 1923