Resultats de la cerca
Es mostren 1590 resultats
Fernando Arrabal
©
Literatura catalana
Escriptor.
El 1954 es traslladà a París i, desarrelat del seu país, adoptà, sobretot, la llengua francesa Poeta i novellista Baal Babylone , 1959 L’enterrement de la sardine , 1963, etc, és conegut sobretot com a dramaturg Pique-Nique en campagne 1952, Orchestration théâtrale 1959, Fando et Lis 1964, L’Architecte et l’empereur d’Assyrie 1967, etc Incialment adscrit al teatre de l’absurd en la modalitat que ell anomena “pànica”, passà, després, a l’anomenat Théâtre Bouffe a mig camí entre el vodevil i el teatre de l’absurd Volemoi un petit milliard 1977, Le pastaga des loufs ou ouverture orang-outan…
Fernando Claudín
Política
Polític castellà.
Destacat militant de les Juventudes Comunistas des del 1933 i, més tard, del PCE, després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià i accedí a l’executiva del partit Un dels inspiradors ideològics d’aquest, en fou expulsat 1965, juntament amb Jorge Semprún, per desacord sobre el caràcter —socialista o democràtic— que hauria de tenir una revolució comunista a l’Estat espanyol Després de l’expulsió, amb Semprún s’incorporà a l’editorial de l’exili El Ruedo Ibérico i impulsà la revista Cuadernos del Ruedo Ibérico El 1975 retornà de l’exili i s’afilià al PSOE És autor de Las divergencias en el…
Fernando Guillén Gallego
© Academia del Cine
Cinematografia
Teatre
Actor.
Començà estudis de dret però es decantà pel teatre Debutà l'any 1952, i actuà en les companyies de Conchita Montes i de Fernando Fernán Gómez, i malgrat que fou conegut sobretot pel cinema i la televisió no abandonà mai la carrera teatral, de la qual es va retirar l'any 2008 Des del 1950 actuà en sèries de televisió i en telefilms, que li donaren una gran projecció Destacaren, sobretot, les interpretacions a Estudio 1 1966-2000, La saga de los Rius 1976-77, per la qual rebé el TP de Oro, La huella del crimen 1985, Brigada Central 1989 i Hospital Central 2002-03 Bé que havia…
Fernando Sánchez Dragó
© El Hormiguero
literatura castellana
Periodisme
Filologia
Escriptor, periodista i filòleg castellà.
Llicenciat en filologia romànica 1959 i en llengües modernes 1962 per la Universitat de Madrid, es doctorà en lletres 1962 Des de la dècada dels anys seixanta, i fins als noranta, fou professor de llengua i literatura espanyoles en diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger, especialment d’Itàlia i del Japó Com a periodista fou corresponsal, columnista, articulista i publicà reportatges en diverses publicacions periòdiques Cambio 16 , Diario 16 , Época , El Mundo , Tiempo , Próximo Milenio , Año Cero , Vogue , etc També fundà i dirigí la Revista Literaria Aldebarán 1955-56 i…
Fernando Fernán Gómez
© 20M
Cinematografia
Teatre
Actor, director cinematogràfic i teatral i escriptor castellà.
Fill natural de l’actriu Carola Fernán Gómez, nasqué quan aquesta feia una gira per l’Amèrica Llatina Inscrit a l’Argentina, conservà la nacionalitat d’aquest país fins el 1970 S'inicià en el teatre interpretant papers secundaris, i el 1943 debutà en el cinema, en el qual, l’any següent, interpretà el primer paper important a El destino se disculpa , de JL Sáenz de Heredia La seva ductilitat dramàtica li permeté adoptar una gran diversitat de registres, capacitat que el convertí en un actor habitual en produccions destacades del cinema espanyol, entre les quals destaquen Esa pareja feliz ,…
Fernando Alonso Díaz
fernandoalonso.com
Automobilisme
Pilot de fórmula 1 asturià.
Debutà a la fórmula 1 el 2001 El 2003 passà a ser pilot oficial de Renault i assolí la primera victòria en un mundial en el Gran Premi d’Hongria, que el convertí en el pilot més jove de la història a aconseguir la pole-position , i en el primer pilot espanyol que pujava al podi en solitari en un gran premi mundial de fórmula 1 El 2005 i el 2006 guanyà el Campionat del Món de fórmula 1 L’any següent canvià de Renault a McLaren, escuderia amb la qual restà tercer en una temporada marcada per les polèmiques, després de la qual anuncià el retorn a Renault per al 2008 Els anys 2010-14 formà part…
Fernando Ortuño Blasco
CE SABADELL
Futbol
Futbolista.
Començà en el futbol de base de l’EC Granollers fins a arribar al primer equip Després, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà entre les temporades 1966-67 i 1969-70, i fou cedit al Ceuta en la primera d’aquestes Jugava d’extrem dret i amb el Sabadell disputà 61 partits de Lliga i marcà 9 gols Després, jugà dues temporades amb el Real Madrid 1970-72 i dues amb el Castelló 1972-74 En una ocasió formà part de la selecció estatal sub-23 i, en deu, de l’olímpica, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Amb la selecció catalana disputà un partit i marcà un gol
Fernando Cano Martos
ACPP-FCPP
Golf
Jugador de pitch-and-putt.
Resident a l’Empordà i membre del Pitch & Putt de Gualta, es proclamà campió del món individual 2009 en l’especialitat joc per cops També guanyà el Campionat de Catalunya de joc per forats 2009 i per parelles 2009, juntament amb José Santos Sánchez Debutà amb la selecció catalana l’any 2006, amb la qual guanyà la medalla d’or 2006 i la de bronze 2008 de la Copa del Món i la medalla d’or 2010 i la de plata 2007 del Campionat d’Europa Rebé el premi a l’Alt Rendiment de Catalunya 2008, 2009 i l’Orde del Mèrit al millor jugador de l’any en el rànquing de la Federació Catalana de Pitch-and-…
Fernando Daucik Foufer
Arxiu FC barcelona / J.A. Saenz
Futbol
Futbolista i entrenador.
Jugà en la posició de defensa al SK Bratislava i al SK Slavia de Praga, i fou internacional amb la selecció de Txecoslovàquia en la Copa del Món 1938 Un cop retirat, destacà com a entrenador Arribà al FC Barcelona el 1950 de la mà de László Kubala, després d’entrenar l’Hungaria A les seves ordres, el FC Barcelona visqué una de les etapes més reeixides Guanyà tres Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953, dues Lligues espanyoles 1952, 1953, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953, una Copa Llatina 1952 i un Trofeu Martini Rossi 1952 Fou conegut com el Barça de les Cinc Copes pels cinc títols del 1952…
Fernando Font Fenoll
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol, el 1929 s’incorporà a la Société Patrie, amb la qual fou campió de Catalunya i d’Espanya la temporada 1934-35.
Participà en el Torneig Internacional de Ciutats d’Europa 1936 amb la selecció catalana Jugà al CB Atlético 1939-41 i al FC Barcelona 1941-43, amb el qual fou campió de Catalunya 1942 Fou entrenador del FC Barcelona 1943-55 i dirigí tant el primer equip com els equips de promoció, i aconseguí vuit Campionats de Catalunya i sis Copes del Generalísimo També dirigí el CB Orillo Verde de Sabadell i l’equip de La Salle Josepets de Barcelona a la Lliga estatal Fou seleccionador espanyol 1948-52, assessor de les federacions catalana i espanyola i director de l’Escola Nacional d’Entrenadors Publicà…