Resultats de la cerca
Es mostren 853 resultats
Cal Magre

Cal Magre (Callús)
© Flora Grané
bífidus
Biologia
Bacteri anaerobi present a la flora intestinal, usat com a ferment làctic en la indústria alimentària.
Pertany al grup dels grampositius Els bífidus no són mòbils, i sovint es presenten agrupats en fileres ramificades La seva presència a la flora intestinal s’associa amb una protecció contra les allèrgies i amb una menor probabilitat de patir tumors intestinals Algunes espècies s’empren en aliments probiòtics
regne

Els regnes biogeogràfics
Biologia
Divisió biogeogràfica principal, que correspon a una gran superfície terrestre, ben caracteritzada i diferenciada en la flora i en la fauna.
Els regnes florístics comunament admesos són els següents antàrtic, australopapú o australià, capenc, holàrtic, neotropical i paleotropical Sovint hom limita el concepte de regne a la flora, i aleshores cal parlar de regne florístic
Paul Marès
Botànica
Metge i botànic occità, estudiós de la flora balear.
Autor d' Aperçu général sur le groupe des îles Baléares et leur végétation 1865 i de Catalogue raisonné des plantes vasculaires des îles Baléares 1880, en collaboració amb Guillaume Vigineix
Pietro Bubani
Botànica
Metge i botànic italià.
Dedicà una gran part de la seva vida a la preparació i la confecció de Flora Pyrenaica , obra monumental i de publicació pòstuma 1897, bàsica per al coneixement de la flora dels Pirineus és autor també de Flora Virgiliana , on estudià la contribució botànica de l’obra de Virgili
Joan Pau Bouchard
Botànica
Educació
Mestre i botànic.
Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981
Josep Cuatrecasas i Arumí
Botànica
Botànic.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de botànica 1924-30, i es doctorà a la de Madrid 1928 Amplià estudis a la Universitat de Ginebra i a l’institut i jardí botànic de Berlín-Dahlem Ha contribuït al coneixement de la flora bètica amb la seva tesi Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina 1929 El 1931 obtingué la càtedra de botànica descriptiva de la facultat de farmàcia de Madrid fou cap de la secció de flora tropical i posteriorment 1936 director del Jardín Botánico de Madrid Després d’un…
Josep Vigo i Bonada
Botànica
Botànic.
Catedràtic emèrit de botànica de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona S'ha dedicat sobretot a l’estudi de la flora i la vegetació dels Pirineus orientals Ha impulsat un projecte de banc de dades de la flora catalana i ha treballat en la cartografia de la vegetació i dels hàbitats de Catalunya Coordina a l’IEC el programa «Flora i cartografia de les plantes i la vegetació» Entre els seus treballs figuren Notas sobre la vegetación del valle de Ribas 1968, La vegetació del massís de Penyagolosa tesi doctoral, 1968, Notes sur les pelouses subalpines des Prépyrénées orientales…
Edward Forbes
Biologia
Naturalista britànic, president de la Geological Society de Londres i professor d’història natural a Edimburg.
Estudià la botànica, la zoologia i la geologia de la conca mediterrània, i també la fauna i la flora de la Gran Bretanya És considerat com un dels primers oceanògrafs La seva obra fonamental és On the Connexion between the Distribution of the Existing Fauna and Flora of the British Isles and the Geological Changes which Have Affected their Area ‘Sobre la connexió entre la distribució de la fauna i la flora existent a les illes Britàniques i els canvis geològics que n'han afectat l’àrea’, 1846