Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
La Llar
Setmanari
Setmanari literari català.
Popular i catalanista, aparegué de l’1 de gener al 14 d’agost de 1875 Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon EBassegoda Hi collaboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres
Pere Antic
Literatura catalana
Dret
Poeta i notari.
Fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa En produir-se la visita de Carles V a Mallorca 13 a 18 d’octubre de 1541, camí de l’Alguer, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carles en la seva ciutat de Mallorca 1542
,
Braçal
Historiografia catalana
Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, fundada el 1989 pel cronista de Sagunt, Jaume Bru i Vidal, que es publica amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa Sagunt i la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana.
La revista té un consell de redacció format per JM Blasco Soriano, M Civera Gómez, M Ferri Ramírez, A Forment Romero, JC Gomis Corell, J Martín Martínez, JA Millón Villena, JM Palomar Abascal, E Rodríguez Cuadros, R Tomàs Llopis i A Vitoria Martí, i un consell assessor del qual formen part reconeguts catedràtics i investigadors com ara F Agües, C Aranegui, E Bono, M Girona, JM Iborra, R Lapiedra, J Michavila, RLl Ninyoles i VM Roselló La publicació, que inclou articles en valencià i castellà, s’estructura en les seccions Estudis, Documenta i Vària bibliogràfica, i dona a conèixer…
Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
Portada del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de l’edició de 1929-37, segons les Normes ortogràfiques de l’IEC
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra publicada per l’Editorial Salvat el 1910 sota el títol de Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana (3 volums).
Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum
Berenguer Mercader i Miró
Història
Alt funcionari reial.
Cavaller, senyor de les baronies de Bunyol i Xest, que adquirí Fill del notari Joan Mercader i Gomis Cambrer d’Alfons el Magnànim ja el 1426 i ambaixador seu a Castella 1426, 1436, 1443, conseller de l’infant Joan futur Joan II quan era lloctinent general de València Governador general de València en diverses ocasions, formà part d’ambaixades reials, des de Nàpols, a Milà 1438 i a Florència 1439, on es trobava la cort pontifícia Batlle general de València, reuní, ja vell, a casa seva, a València, una tertúlia literària, gairebé familiar, reflectida en el Parlament en casa de…
Santiago de Masarnau Fernández
Música
Pianista castellà.
Inicià la seva formació musical a Granada amb J Rouré i posteriorment continuà els estudis a Madrid amb J Nonó, A Inzenga i J Boxeras De molt jove feu un concert d’orgue per a Ferran VII aquest fet i la composició de diverses obres de tipus religiós li valgueren l’obtenció d’una pensió vitalícia proveïda per la casa reial, que perdé el 1823 Dos anys després marxà a París, on feu amistat amb J Melcior Gomis Per indicació d’aquest es traslladà a Londres 1826 amb l’esperança d’estudiar amb Cramer, però fins que Gomis no arribà a la capital anglesa no aconseguí introduir…
Avatars del cristianisme i l’esquerra
Els moviments cristians de base van significar per a molts intellectuals el primer pas cap a una presa de consciència que sovint els abocà cap a una militància d’esquerres Aquest itinerari guanyà força, sobretot, amb la decisiva convocatòria per Joan XXIII del concili II del Vaticà, 1962-65, d’on sortí molt malmesa la ideologia essencialment conservadora i antidemocràtica de l’església espanyola del moment Des de llavors fou possible identificar una altra mena de cristianisme no aliat al franquisme i fins i tot contundentment opositor L’escissió entre l’estructura oficial i les bases…
El productor
Capçalera d’un número d' El productor (13-VII-1901)
© Fototeca.cat
Setmanari
Publicació que aparegué a Barcelona primer com a òrgan de les societats obreres i diari (1 de febrer — 8 de març de 1887) i després com a setmanari anarquista (març del 1887 — setembre del 1893).
Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç…
Justícia i Pau
Organisme que, creat per Pau VI pel gener del 1967, té com a objectiu la defensa i promoció dels drets humans.
Existeix a molts països Als Països Catalans la primera diòcesi on actuà fou la de Barcelona 1968 El 1976 en fou nomenat director Joan Gomis, el qual des del 1979 fins al 1986 fou també president de l’organisme a nivell estatal A la seva mort 2001 el succeí en el càrrec Arcadi Oliveres Durant el franquisme féu una tasca notable en defensa dels drets humans i, posteriorment, s’ha centrat en el desenvolupament al Tercer Món encapçalà la primera campanya del 0,7% a Catalunya, el desarmament, etc en collaboració amb altres ONGs i associacions cristianes Ha rebut, entre d’altres, el…
Jaume Romanyà
Literatura catalana
Escriptor.
És el primer autor balear que escriu poesia dramàtica en llatí Sacerdot i doctor en teologia, el 1535 regia una escola de gramàtica Escrigué dues llargues composicions poètiques dedicades a Carles V amb motiu de la seva visita a Mallorca 1541, que foren incloses a larelació de les festes de Joan Gomis El llibre de la benaurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos , 1542 És autor de Noua tragicomoedia Gastrimargus appellata , representada a la plaça pública de Palma el 1562 davant de 8 000 persones de tots els estaments socials, el bisbe, el governador, jurats i altres…
,