Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Adolf Pizcueta i Alfonso
Història
Literatura catalana
Política
Polític i promotor cultural.
Presidí la Joventut Valencianista, on ingressà el 1918 i de la qual el 1921 n’esdevingué president Aquest mateix any fou nomenat secretari de la secció valenciana de l’entitat Nostra Parla , en la revista de la qual collaborà, com també en altres periòdics valencianistes El Crit de la Muntanya , Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia A través de la seva amistat amb l’empresari Ignasi Vilallonga, es vinculà amb el valencianisme polític de la Unió Valencianista i, en escindir-se aquesta el 1923, s’afegí al sector liberal i nacionalista i protagonitzà la refundació del…
,
Acció Cultural Valenciana
Agrupació valencianista, de caràcter universitari, fundada a la ciutat de València el 1930.
El seu òrgan d’expressió fou el butlletí Acció Valenciana S'esforçà a construir una obra cultural catalana al País Valencià, amb un nivell intellectual responsable En aquest sentit els seus membres —en gran part, erudits, escriptors i joves professors Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Joan Beneyto i de Calatayud, Francesc Carreres i Pérez— començaren una tasca cultural de nivell molt superior a la realitzada, fins aleshores, en la història del País Valencià, des de la Renaixença Afirmà d’una manera constant i rotunda la…
w
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-tresena lletra de l’alfabet català, anomenada ve doble.
Gràficament no és sinó dues vv juxtaposades, ben aviat unides i sovint encreuades v Als països del N d’Europa, on aparegué segle VIII, i a Catalunya segle IX, de primer era escrita amb dues uu Ben aviat segle X passaren a VV majúscules, pel fet de tractar-se d’inicial de mot, especialment en els antropònims gòtics i germànics derivats, per exemple, de Walt - Gualter, War - Guarner, Garí, Wil - Guillem, Wig - Guifré, etc La W , w uu , vv també apareix esporàdicament en alguns noms com Wivas i mots com ewangelium , per ultracorrecció gràfica, que no perdurà La…
Bonifaci Ferrer
Literatura catalana
Jurista i eclesiàstic.
Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de miracles,…
Cèlia Viñas i Olivella
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón 1946, Canción tonta en el sur 1948, i Palabras sin voz 1953 Pòstumament aparegueren Como el ciervo corre herido 1955, Canto 1964 i Poesía última 1979 També conreà la narrativa Estampas de la vida de Cervantes , el teatre, la biografia i la…
,
Emilià Vilalta i Vidal
Periodisme
Dret
Periodista i advocat.
Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia Fou oficial del cos jurídic militar Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939 En aquest país reprengué la tasca de periodista Hi fou fundador i director de la revista La…
Pere Marcet i Salom
Educació
Lingüística i sociolingüística
Educador i filòleg.
Llicenciat en dret, economia i filologia catalana, ha estat professor de català, entre altres, a l’ Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona 1977-88, i a la Divisió dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de l’assignatura de Literatura catalana medieval III Membre de la Junta Permanent de Català i jurat dels premis Baldiri Reixac, ha pronunciat nombroses conferències i ha participat en nombrosos colloquis arreu dels Països Catalans sobre història de la llengua Collaborador de Joan Solà , el 1998 publicà amb ell Història de la lingüística catalana 1775-1900 ,…
La Nova Revista
Publicacions periòdiques
Revista redactada en català i publicada pels catalans exiliats a Mèxic.
Continuadora de La Nostra Revista 1946, aparegué a la ciutat de Mèxic el 1955, amb una periodicitat bimensual El darrer número es publicà el 1958, i en sortiren 33 números Mort Avellí Artís i Balaguer , que publicà La Nostra Revista 1946-54, el seu fill Avellí Artís-Gener feu editar La Nova Revista i Joan Rossinyol exercí com a secretari de redacció Pel que fa al seu contingut, s’inspirava, en els ideals de la Catalunya nacionalista, tenia articles i comentaris de caràcter polític i cultural, textos literaris i una bona secció d’informació ‘Noticiari General de l’interior’, ‘El Pla de la…
Pere Riutort i Mestre
Educació
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista, conegut com pare Riutort.
Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb la…
Bartomeu Blasco i Ciurana
Historiografia catalana
Notari i historiador.
Vida i obra Membre de la petita noblesa rural valenciana, a partir del 1670 passà a viure a València, en ser nomenat notari d’aquesta ciutat El seu interès pels successos del seu temps el portà a redactar algunes notícies que, anotades en els fulls marginals dels seus protocols, alguns dels quals són a l’Arxiu del Reial Collegi de Corpus Christi de València, s’han conservat recollides per l’erudit fra Tomàs Güell en un manuscrit miscellani que actualment és a la Biblioteca Universitària de València ms 13 El conjunt de les notícies de Blasco sembla que fou l’embrió dispers d’una mena de…