Resultats de la cerca

El 1312 fou reclutat al servei del soldà de Bugia Passà després al servei del soldà de Tremissèn, on la seva posició com a alcaid de la milícia cristiana s’afermà vers el 1320, amb motiu de l’aliança naval del rei Sanç de Mallorca i el soldà de Tremissèn contra el de Bugia El seu càrrec fou discutit pel bastard Jaume d’Aragó, protegit per Jaume II de Catalunya-Aragó, que rivalitzava amb Mallorca per la influència sobre el soldanat Estruç perdé, de fet, el seu lloc a partir de la conquesta de Bugia i de Tunis 1330

Actiu a Catalunya, treballà de picapedrer 1381-83 a les obres de Sant Feliu de Girona i, més endavant, a les de la catedral, de les quals esdevingué mestre major el 1404 Partidari de la continuació de la nau única, fou, amb el bisbe Dalmau de Mur, el promotor de la segona i definitiva junta d’arquitectes 1416, davant la qual defensà decisivament la seva idea 1417, que fou aprovada La nau única fou continuada sota la seva direcció fins el 1427

Membre de l’anomenada Escola Pollencina El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes La seva pintura, amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini Fou també un destacat fotògraf, amb estudi a Pollença i, des del 1932, a Barcelona, amb un taller especialitzat en targetes postals Creà un nou tipus de paper fotogràfic que millorà la qualitat dels retrats L’any 1910 obtingué el primer premi de fotografia artística a l’Exposició Internacional de París Fou corresponsal gràfic de  The National Geographic Magazine , del diari…

Membre de la noblesa valenciana A partir del 1593 intervingué com a membre a les sessions de l’Acadèmia dels Nocturns, on adoptà el nom de Lluvia hi participà amb diverses composicions poètiques en castellà Algunes d’aquestes composicions es recolliren posteriorment al Cancionero de la Academia de los Nocturnos València 1905-12 També es conserven dos poemes seus al Cancionero del Duque de Estrada

Fou cònsol de Lleida 1207 El 1228 compilà i sistematitzà, per encàrrec de la ciutat de Lleida, les Consuetudines Ilerdenses , el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica

Documentat des del 1050, exercí de jutge a Vic des del 1079 al 1111 Hom li atribueix d’haver pres part en la promulgació dels primers usatges en temps de Ramon Berenguer el Vell

No se’n coneix cap dada biogràfica Escriví el tractat De preceptis artis musicae , on es parla de la notació del seu temps i s’expliquen diverses tècniques musicals, especialment les que fan referència al contrapunt improvisat En aquesta obra, conservada en una única còpia manuscrita, descriu les tècniques del gymel i del fals bordó anglesos donant a entendre que aquestes eren unes pràctiques desconegudes al continent, tot i destacar la proximitat amb el falsobordone italià

Doctor en drets, donà suport a la causa austriacista durant la guerra de Successió Empresonat i desterrat 1718-21, durant aquesta època escriví la seva autobiografia, Fiel y leal relasión de la Prisión y destierro de Guillermo Vidal Deixà, a més, un noticiari sense títol que comprèn els anys 1700-52 i en el qual es destaca especialment la repressió borbònica després de la guerra

Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada…

Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró Aquesta obra, redactada al darrer quart del s XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452 Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter meteorològic…