Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
tennis de platja

El tennis de platja comparteix moltes normes amb el tennis i algunes amb el voleibol
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS
Tennis
Esport de raqueta practicat a la sorra conegut també com beach tennis.
Se sol practicar a la platja, tot i que també n’existeixen pistes fora Les dimensions de la pista són de 16 m × 8 m dos quadres de 8 m × 8 m i la xarxa es troba a una alçada d’1,70 m S’utilitza una pilota similar a la del tennis amb poca pressió i una raqueta específica, similar a la de pàdel Comparteix moltes normes amb el tennis també algunes característiques amb el voleibol, tot i que presenta algunes variacions, com ara que el servei és lliure o la pilota no pot tocar el terra El sistema de puntuació és igual que el de tennis amb l’excepció que amb el 40-40 es disputa un únic punt, el…
Mercadona
Economia
Cadena de supermercats creada el 1977 per la família Roig.
Té l’origen en l’empresa familiar Càrniques Roig de la Pobla de Farnals Horta del Nord reconvertida aquest any en botigues de queviures L’any 1981 la cadena fou adquirida per un dels fills, Joan Roig i Alfonso , el qual l’any 1990, juntament amb la seva muller Hortensia Herrero, passà a controlar-ne la majoria del capital Sota la seva direcció ha dut a terme una estratègia expansiva que el portà a adquirir altres establiments del sector pràcticament arreu de l’Estat espanyol i a convertir-se en una de les primeres cadenes de distribució alimentària, amb una quota de mercat…
Joan Binimelis i Puig
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Doctor en teologia i en dret per la Universitat Literària de Mallorca En aquesta universitat fou procanceller i rector 1795-97, i també catedràtic de filosofia 1780 i teologia 1790 Ocupà diferents càrrecs eclesiàtics tant a Mallorca com a Jaén, on es traslladà amb el bisbe Pedro Rubio Benedicto Herrero De nou a Mallorca, el 1811, fou vicepresident de la Junta Suprema de Mallorca Entre les seves obres de caràcter teològic i religiós destaquen Practica christiana per obrar ab perfecció, que á mayor gloria de la Bma Trinidad Pare, Fill y Esperit Sant, tres persones distintas y un…
Felip G. Perles i Martí
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou cronista de la ciutat, president de la Societat Valenciana d’Heràldica i Genealogia i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles La seva producció historiogràfica tingué un caràcter divulgatiu L’objecte de la seva activitat fou molt divers els clàssics valencians del s XV, el patrimoni artístic saforenc, l’elaboració d’estudis genealògics i heràldics i de rutes turístiques i l’edició de llibres, carpetes iconogràfiques i medalles commemoratives El seu fons personal es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Gandia Entre la seva obra destaquen els llibres següents,…
Emma Cohen
Cinematografia
Actriu i escriptora.
Vida Filla de l’economista i tinent alcalde de Barcelona, Lluc Beltran i Flórez, cursà estudis de dret mentre es formava com a actriu a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i actuava en el Teatre Espanyol Universitari o en el grup de l’Institut Nord-americà, amb Mario Gas i Carles Velat Marxà a París durant el maig del 1968 feu dos curts en cooperativa i teatre experimental Substituí Serena Vergano com a Charlotte Corday a Marat-Sade , dirigida per Adolfo Marsillach, i Gemma Cuervo en la sartriana Porta tancada Amb el nom d’Emma Silva o Emma Peiró, Carles Duran l’escollí per a interpretar un…
Joel Joan i Juvé
Cinematografia
Actor.
Vida Graduat a l’Institut del Teatre, el 1992 començà a actuar en diversos muntatges teatrals dirigits per Sergi Belbel o Calixto Bieito, com ara La filla del mar i Somni d’una nit d’estiu Entrà en el món del cinema com a figurant i debutà amb un petit paper a Rosita, please 1993, Ventura Pons Però obtingué un gran èxit amb les peces escrites per Jordi Sánchez, actor, director escènic i soci de la companyia Kràmpack amb Kràmpack 1995, que Cesc Gay portà a la pantalla el 2000 amb el mateix títol el musical Sóc lletja , premi de la Crítica 1997 i Excuses 2000, que escriví juntament amb J…
Maria del Pilar Maspons i Labrós
Literatura catalana
Folklore
Escriptora i folklorista.
Germana del folklorista Francesc de Sales Maspons i del polític Marià Maspons , i cunyada de Francesc Pelagi Briz, utilitzà el pseudònim de Maria de Bell-lloc Després del breu poema Lloances 1865, en publicà en gran nombre a La Renaixença , La Veu del Montserrat , Calendari Català i La Llumanera de Nova York i en recollí a Salabrugues 1874, amb pròleg de Joan Sardà, Poesies catalanes 1880 i Poesies 1888 Publicà narracions a La Illustració Catalana i en feu reculls, partint de fonts folklòriques Narracions i llegendes 1875, Montseny 1880, ambdues premiades als Jocs Florals de Barcelona,…
,
Costa Rica 2012
Estat
En el balanç de dos anys de mandat, la presidenta, Laura Chinchilla, va mostrar l'èxit del seu govern per aconseguir l'estabilitat econòmica en un context de crisi internacional, tot i les dificultats per equilibrar les finances del país a causa de la crisi fiscal Malgrat això no va obtenir l'aprovació parlamentària per la reforma fiscal que pretenia augmentar la recaptació, amb la intenció d'assegurar el finançament de l'educació pública i de la seguretat social, els dos capítols de despesa pública que requerien més atenció A més, el ministre de finances i arquitecte de la reforma fiscal,…
Casa Vicens

Aspecte de la façana exterior de la Casa Vicens
© Mary Ann Sullivan
Arquitectura
Edifici modernista de Barcelona, construït per Antoni Gaudí en 1883-88 per encàrrec del corredor de borsa Manuel Vicens i Montaner.
Construït com a casa d’estiueig a Gràcia, a l’actual carrer de les Carolines, té una façana asimètrica coberta de rajoles en què dominen les línies rectes De clara influència àrab, alterna rajoles blanques i verdes amb altres on es representen clavells de moro, combinades amb la pedra vista i el maó, que creen sanefes i trames Destaquen també les torretes i els miradors El frondós jardí quedava limitat per una reixa de ferro forjat en què es representaven fulles de margalló actualment es conserva parcialment al parc Güell A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep Torrescassana al…
Enrique Cerdán Tato

Lliurament del premi Maisonnave a Enrique Cerdán (2010)
Universitat d’Alacant
Periodisme
Periodista, autor i crític teatral, escriptor i guionista.
Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz 1957, premi…