Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Club Lleidatà de Boxa
Boxa
Club de boxa de Lleida.
Fundat al setembre del 1927, nasqué impulsat per la Joventut Republicana de Lleida Fou dirigit, entre d’altres, per Humbert Torres, i promogué els esports de contacte a la ciutat de Lleida El 1927 organitzà les primeres vetllades pugilístiques al camp d’esports Els anys trenta també organitzà vetllades, en categoria sènior i infantil, a la Violeta, al Teatre Municipal dels Camps Elisis i a La Paloma En aquella època destacaren púgils com Isidre Sentís, Moreno, Labella i Miquel Rosell, campió de Catalunya El 1940 es refundà com a Boxeo Club de Lérida Fou dirigit per Víctor Colomé…
Econòmics i Socials Quaderns d’Estudis Polítics
Publicacions periòdiques
Revista mensual, publicada a Perpinyà (1945-47).
N'aparegueren vint-i-quatre números L’equip promotor —Claudi Ametlla, Ferran Cuito, Joaquim de Camps i Arboix, amb Juli Sunyer i Mateu Pou i el consell d’Amadeu Hurtado— es proposava de vitalitzar la consciència nacional i política de Catalunya Hi predominaven els comentaris i notícies polítics d’Espanya i del món Debaté especialment problemes jurídics i constitucionals, amb un esperit crític i revisionista, que esperava liquidar la guerra civil Cal remarcar la importància de la secció d’economia, a cura de Ferran Cuito Hi collaboraren, entre altres, Rovira i Virgili, Nicolau d’Olwer, Rafael…
Víctor Torres i Perenya
Història
Polític.
Fill d' Humbert Torres i Barberà Afiliat a la Joventut Republicana de Lleida, fou militant d' Esquerra Republicana de Catalunya des del 1931, cursà estudis de dret i a la universitat fou membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Combaté durant la guerra del 1936-39 i fou comissari polític abans d’exiliar-se a França 1939 Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat durant el mandat de Josep Irla 1948-54 i, més tard, collaborà extraoficialment amb el president Tarradellas Havent tornat a Catalunya el 1976, es reincorporà a la direcció d’ERC Fou…
Corominas
Indústria tèxtil
Economia
Família d’industrials tèxtils i banquers originària de Mura i establerta a Sabadell.
Josep Corominas i Humbert Sabadell 1797 — 1874 hi installà, el 1820, un taller rudimentari El seu fill Joan Baptista Corominas i Pla Sabadell 1823 — 1887 continuà l’activitat del pare i construí el vapor Corominas, també conegut per l’ Esmolet Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell 1881 El seu fill Manuel Corominas i Ferret Sabadell 1868 — 1931 i el seu net Manuel Corominas i Sánchez Sabadell 1895 — 1943 continuaren l’empresa, que girà sota el nom de M Corominas El primer fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell , i el segon, de la Cambra de Propietat i del Banc de…
Amadeu V de Savoia
Història
Comte de Savoia (1285-1323), fill de Tomàs II i nebot de Felip I, a qui succeí.
Durant tot el seu govern lluità contra el Delfinat per qüestió de límits, i a fi de rebutjar les aspiracions al comtat de Savoia del delfí Humbert, que allegava els drets que li pertanyien com a net de Pere II També combaté contra els comtes de Ginebra, desitjosos de trencar els lligams feudals, i contra els bisbes ginebrins, oposats a les pretensions dels comtes de Savoia sobre la ciutat En cerca de suport, Amadeu V s’alià amb Felip IV de França participà en la seva campanya contra Flandes Pel seu primer matrimoni 1272 amb Sibilla de Baugé, hereva del comtat de Bresse, que així…
Lluïsa Bosch i Pagès
Música
Arpista i compositora catalana.
Estudià al Conservatori de Ginebra amb J Dalcroze, G Barblan, Humbert i l’arpista Tramonti Posteriorment amplià els seus estudis a París i a Barcelona, on fou alumna de Felip Pedrell Juntament amb Joan Gibert i Camins inicià, l’any 1934, els concerts de l’Associació de Música Antiga, que se celebraven a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona El 1916 aconseguí la plaça de professora d’arpa al Conservatori de Ginebra Ensenyà també al Conservatori de Lausana i en altres ciutats de Suïssa Els concerts que oferia solien incloure obres del repertori hispànic Compongué algunes obres per a…
Francesc Joan de Santacoloma
Història
Cavaller i conseller reial.
Sembla que provenia de Santa Coloma Sasserra, prop de Moià Passà a Sardenya, on fou capità del cap del Logudor, càrrec que deixà en ésser fet governador i reformador de l’Alguer i del mateix cap 1380-86 Tornà a Catalunya, d’on fou novament enviat a Sardenya amb algunes galeres per a combatre els sards rebels a Arborea 1383 Intervingué en les negociacions amb la jutgessa Elionor i amb Bracaleó Dòria Nomenat governador de Menorca 1386, fou suspès per raó d’un plet amb Humbert de Fenollar, que allegava drets al càrrec, però aquest fou restituït a Santacoloma 1391 Fou enviat de Martí…
Castell de Gallifa
Art romànic
Situació Vista aèria de les escasses restes d’aquesta fortificació que s’alcen al cim d’un dels darrers contraforts del massís del Farell TAVISA-J Todó Les restes arquitectòniques del castell de Gallifa són situades al cim del puig de 642 m d’altitud que hi ha a ponent del poble de Gallifa, en els últims contraforts del nord-oest del massís del Farell o Montmajor Les muralles, en alguns punts força ben conservades, encerclen un planell al cercle del qual s’alça, dalt d’un turonet, l’església fortificada de Santa Maria Al nord-est del recinte, al costat d’una antena moderna, hi ha les restes d…
Club Patí Voltregà

Equip de la dècada de 1970 del Club Patí Voltregà
© Club Patí Voltregà
Hoquei sobre patins
Club esportiu de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), dedicat únicament al patinatge sobre rodes.
Fundat el 1955 com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats, és un dels clubs que més jugadors aportà a la selecció catalana i espanyola El seu impulsor fou Victorià Oliveras de la Riva, que anys més tard fou president del Reial Club Deportiu Espanyol En el seu segon any de vida l’equip pujà de tercera a segona divisió i es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, fet que li permeté ascendir novament de categoria Romangué a primera divisió durant cinquanta anys fins que la temporada 2008-09 baixà per primera vegada de categoria En aquell moment era l’únic equip…
,
reforma gregoriana
Cristianisme
Moviment de reforma de l’Església catòlica, als segles XI i XII, enfront de la decadència moral i institucional (relaxació moral o dels costums, simonia, politització dels càrrecs eclesiàstics, etc), originada al segle X per la desaparició de l’ordre establert pels carolingis.
Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’autoritat dels…