Resultats de la cerca

L’església de Trespueio és documentada per primera vegada l’any 996 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Güel, que cal identificar amb l’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques Segons aquesta escriptura, Goanes donà a l’església de Güel una peça de terra amb vinya plantada que tenia “ in domum Sancte Marie in Traspuio ” A banda d’aquesta notícia no s’ha trobat cap altra referència documental d’època medieval Avui, la capella de la casa Trespueio, a la confluència del barranc de les Badies amb l’Isàvena, està dedicada a la Santíssima Trinitat i hom la…

És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…

A mig camí entre Biasques i Beranui hi ha el despoblat de Pardinella, a la riba esquerra de l’Isàvena El 1044 un tal Ató, prevere de Pardinella, va escriure un document a precs de Galí Gisbal, sagristà de Roda Es tracta de la primera referència sobre l’església del lloc Poc després, el 1047, Oriol Duran de Pardinella va vendre una terra a l’abat Ató de Santa Maria d’Ovarra El document porta la data “ in die catedre Sancti Petri ” i duu la signatura d’Oriol, “ magister ” és possible que ambdues notícies tinguin a veure amb la consagració de Sant Pere de Pardinella L’església…

Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs…

És una calma de gran superfície 80 km 2 , allargassada entre les valls de l’Isàvena Baixa Ribagorça, a ponent, i la Noguera Ribagorçana Alta Ribagorça, a llevant, i limitada per la vall de Castanesa als termes de Bonansa i Espés, al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa 1765 m, els Cavallets 1706 m, el tossal del Cis 1759 m i la roca…

Comprèn part del terme de Montanui antic de Castanesa, els llocs d’Ardoné, Denui i les Llagunes, del terme de les Paüls antic de Nerill, i Bibils, del de Bonansa La capçalera que s’estén fins al congost de Siscarri, zona de pasturatges, és encerclada al NE per la serra de Llauset 2910 m alt, que la separa de la vall de Barravés, i al NW per la serra Negra 2650 m alt A ponent, les crestes del pic de Castanesa 2858 m alt fan de partió d’aigües amb la vall de Benasc, accessible pel port de Castanesa , des de la Vallhiverna, i pel coll del Baciver per Cerler Segueix el pic del Baciver 2725 m alt…

El llogaret de Biasques o Biesques d’Ovarra, amb la seva església, és situat sota el tossal del Cis, prop de la carretera que en aquest sector passa per l’esquerra de l’Isàvena L’indret és citat ja el 871, en què Incliga donà a Ègica, abat, i als monjos d’Ovarra, per al remei de la seva ànima, una terra que tenia per a rompre a la vall de Beranui, al lloc dit Biasques Tradicionalment l’indret pertanyia a Ovarra Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat, que concedia al monestir la vila El 1119 consta del domini jurisdiccional del priorat d’Ovarra…

La caseria de la Mançana es troba al límit de Güel, llindant amb el terme de Roda, penjada damunt la ribera de l’Isàvena L’any 1109 hom troba esment de possessions de Sant Vicenç de Roda a la coma de Mançana El 1223 Na Mazana confrontava amb la vinya que tenien els canonges de Remorosa Tot i les referències sobre l’indret, no s’han localitzat fins a l’actualitat notícies de l’església de Santa Anna Es tracta d’un edifici totalment arruïnat, del qual només queden traces dels murs, especialment en l’angle nord-est, i que permeten veure que era una església d’una sola nau, potser…

Aquest castell era situat al Mall o gran pic rocós que corona a ponent la serralada del Cis, al costat de l’església de Sant Esteve del Mall ara coneguda com la Mare de Déu del Tossal Des d’aquest turó es controlava l’anomenada Valle Magna o confluència de la vall de Sant Esteve amb la del Fornó, abans de l’aiguabarreig amb l’Isàvena El castell de Sant Esteve del Mall formà amb el de Roda la frontera defensiva del comtat de Ribagorça a mitjan segle X al sector central de l’Isàvena Després d’un revolta protagonitzada per uns tals Rami i Esó, probablement representants de l’element indígena, el…

Tot i que se n’ha perdut memòria, sembla pertinent d’identificar aquesta església amb Santa Maria del Coll, que segons diu la seva acta de consagració era emplaçada “ in civitatem Rotam, prope flumen Isavana ” L’any 1018 els seus fundadors, Ató i la seva dona Cenó amb llur fill Garcia, i Adalmà amb la seva dona Genebona i llur fill el prevere Apó, invitaren el bisbe Borrell de Ribagorça per tal de consagrar-la a honor de Santa Maria, sant Pere i sant Esteve, i la dotaren amb llibres, ornaments litúrgics i béns immobles, cosa que també van fer altres fidels D’acord amb les…