Resultats de la cerca

Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in…

Fundat el 1962, fou un dels clubs pioners d’aquest esport a Catalunya Practica la lluita lliure, lluita grecoromana, Thai i MMA arts marcials mixtes Els seus lluitadors assoliren diversos campionats estatals per clubs i més d’una quinzena de títols de campió d’Espanya a títol individual Alguns d’ells formaren part de la selecció estatal que disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996 Organitza regularment el Torneig Baró de Viver de lluita Els seus entrenadors més destacats foren José Alberto Recuero, dotze vegades campió d’Espanya i medalla de bronze en els Jocs del…

Fou fundada el 1948 com a penya barcelonista Durant la dècada de 1950 creà un equip ciclista que disputà la Volta a Catalunya, entre altres curses, integrat per figures com Joan Crespo, Francesc Masip, Miquel Poblet, Josep Serra, Alfred Esmatges i José Pérez Francés Patrocinà l’equip de tennis de taula del Sersan 1979-83, que el 1979 havia retornat a la màxima categoria Amb la incorporació de jugadors com Josep Maria Palés, Salvador Moles, Lluís Calvo o Ismael Caymel, guanyà el Campionat de Barcelona 1980, 1981, 1982, el d’Espanya 1981 i la Lliga 1981 També fou subcampió de Lliga…

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…

Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració…

Fill del pedagog Pere Vergés, compaginà la seva carrera com a advocat i jurista amb una intensa activitat cultural i social, en què destaquen el seu paper en la fundació d’Edicions 62 i en iniciatives pedagògiques com les Escoles Garbí i la Fundació Pere Vergés Políticament, milità al Reagrupament Democràtic i Socialista de Josep Pallach i, després que aquest partit es fusionés en el si del PSC, entrà a Esquerra Republicana de Catalunya els anys en què Heribert Barrera n'era el secretari general Més tard, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya Pel que fa a càrrecs institucionals…

Fundat al setembre del 1965, fou un dels clubs pioners d’aquest esport a Catalunya El seu impulsor fou Joan Santamans Melich, posteriorment cofundador de la Federació Catalana d’Halterofília Alguns dels seus aixecadors aconseguiren el Campionat d’Espanya en múltiples ocasions El 1999 estigué a punt de desaparèixer, però gràcies a l’acció del president José Soria Casado mantingué l’activitat Al final del 2006 potencià les exhibicions i promogué les categories infantil i femenina Organitzà competicions com la fase final de la Copa de la Reina d’halterofília 2010 El 2010 tenia 54 aixecadors, 21…

Es formà a les acadèmies de Joaquim Torres Canosa i Joan Baixas, on conegué Josep Mompou, de qui fou molt amic En 1909-10 publicà dibuixos satírics a la revista Papitu influïts per Ismael Smith, també amic seu, i començà a dibuixar teixits i estampats associat amb Mompou Des del 1916 es dedicà al disseny i la fabricació de joguines, llums, objectes decoratius i, sobretot, mobles, dels quals creà més de vuit models diferents i comercialitzà en diverses botigues de Barcelona Des de mitjan anys vint feu exposicions de pintura, activitat que no abandonà mai i colleccionà pintures que…

Manuel Valentí i Forteza Mallorca 1804 — s’establí a Barcelona cap al 1825 El seu fill, Josep Valentí i Pomar Barcelona 1854 — , continuà la casa Fill seu fou Joan Valentí i Gallard Barcelona 1886 — 1957, joier típicament modernista vers el 1916 s’installà al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat realitzà peces importants per encàrrec de la casa reial d’…