Resultats de la cerca

D’aquest castell no ens ha restat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva situació geogràfica L’any 1033, el bisbe sant Ermengol, gaudint encara de bona salut, disposà el seu testament, en el qual ordenava als seus executors testamentaris que després de la seva mort venguessin, entre altres béns, l’alou d’Alteracs Els diners obtinguts de la venda havien de servir per a pagar l’obra de la seva església d’Urgell El 1 5 de les calendes de setembre de 1038, el sagristà Sunifred, Ermenir i Ramon Geruz, en nom del difunt bisbe urgellenc, vengueren segons Costa i Bafarull, a “ Villelmar…

En el període que va de l’any 1010 al 1035, s’experimentà un increment del patrimoni de l’Església d’Urgell, a causa de les nombroses donacions de fidels a Santa Maria de la Seu i a les compres realitzades pel bisbe sant Ermengol, nebot i successor del bisbe Salla, ambdós pertanyents a la família vescomtal de Conflent Les adquisicions tingueren lloc predominantment als comtats d’Urgell, Cerdanya i Berguedà, i tant les donacions com els tractes de compra i venda abastaren alous, esglésies i castells amb llurs termes i pertinences Entre les adquisicions hi ha la del castell de Fontanet El 17 de…

La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…

Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…

Situació Vista aèria d’aquesta població fortificada molt ben conservada i encimbellada dalt d’un turó ECSA-J Todó El nucli de Montfalcó Murallat es troba encimbellat dalt d’un turó que domina la confluència de la riera de Vergós amb el Sió L’existència d’una línia de muralla que encara tanca el poble i de la qual solament sobresurt el campanar de l’església ha estat la causa de la seva peculiar fisonomia que el mateix topònim recull Mapa 34-14 361 Situació 31TCG619168 S’hi accedeix per la carretera local LV-1003, que davant de les Oluges surt de la N-141 en direcció est, cap a Sant Guim de…

L’església parroquial és dedicada a santa Maria La jurisdicció senyorial era del bisbe de Solsona

El darrer i quart titular fou el seu besnet Antoni de Nuix i d’Espona , autor de treballs genealògics i històrics relatius a Cervera

Situació i presentació El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 Limita al N amb Torà Solsonès, a l’E amb l’enclavament d’Enfesta la Molsosa, Solsonès i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra els dos també de la Segarra Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la…

Situació Escasses restes de murs medievals atribuïts a aquest castell, integrats en el convent dels jesuïtes, edificat al segle XVIII EFS Les ruïnes d’aquesta fortalesa s’emplacen a l’edifici del convent dels jesuïtes, prop de l’església del poble de Sant Guim de la Rabassa, situat a ponent de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-15 390 Situació 31TCG672121 S’hi accedeix 1 km a l’oest de la desviació que surt de la carretera local B-100, que va des de la Panadella a Sant Guim de Freixenet, poc després de passar la Tallada JRG-DRR-JIR-JMT Història El lloc de Sant Guim de la Rabassa és documentat des…

Al començament del s XIX era oficialment considerada títol del regne