Resultats de la cerca

Home de formació teatral i televisiva, amb la seva primera pellícula, Marty, obtingué l’Oscar al millor film i a la millor realització del 1955 La seva obra cinematogràfica posterior no assolí mai la qualitat del primer film Dirigí The Bachelor's Party 1957, Separate Tables 1958, That Touch of Mink 1962, David Copperfield 1969, Jane Eyre 1970, All Quiet on the Western Front 1979 i Night Crossing 1981, entre d’altres

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…

Procedent d’una família benestant, estudià a Harvard, on conegué AGinsberg, JKerouac i altres integrants del moviment beat , amb els quals compartí l’esperit de rebellia i de provocació Posteriorment, menà una existència errant el 1951 matà accidentalment la seva dona, fet que determinà, segons ell, la seva carrera literària Addicte a l’heroïna fins el 1959, relatà aquesta experiència a Junkie 1953 i a Naked Lunch 1957, les seves novelles més conegudes, que han esdevingut punts de referència de l’anomenada contracultura Les obres posteriors, de contingut visionari i tècnica fragmentada que…

De família benestant, després de graduar-se en dret 1941, fou advocat en un bufet de Wall Street, on treballà, amb alguna interrupció, fins el 1986, que es jubilà Combinà aquesta professió amb l’activitat literària, centrada en el món dels negocis, la banca i l’alta societat novaiorquesa informalment qualificada de ‘blanca, protestant i anglosaxona’ ‘WASP’, de la qual feu un retrat entre elegíac i crític De vasta producció, destacà en el conte especialment els reculls The Romantic Egoists , 1954 Powers of Attorney , 1963 i Tales of Manhattan , 1967 i en la novella, amb títols com ara The…

Fill del primer comte de Mornington És més conegut com a duc de Wellington , títol que rebé el 1814 Les corts de Cadis el crearen 1812 duc de Ciudad Rodrigo i gran d’Espanya, i fou creat també príncep de Waterloo als Països Baixos i duc de la Victòria, duc de Douro, marquès de Torres Vedras i comte de Vimiero a Portugal Terratinent a Irlanda, ingressà a l’exèrcit 1787, i aviat ascendí a tinent coronel 1793 Governador britànic a l’Índia 1793-1805, reduí les darreres resistències a la dominació britànica i fou ascendit a general 1801 Tornà a la Gran Bretanya, i fou diputat 1806 i secretari del…

Tingué una sòlida educació musical, i en la seva joventut considerà la possibilitat de professionalitzar-se com a baríton Del 1876 al 1894 exercí la crítica musical en diverses publicacions Els seus articles mordaços, directes i analítics li reportaren enemics i partidaris Fou el principal defensor de R Wagner a la Gran Bretanya, i en difongué la causa amb l’assaig The Perfect Wagnerite 1898, on feia una interpretació heterodoxa de L’anell del Nibelung Fou a més un gran admirador de G Verdi, descobrí i encoratjà E Elgar i defensà A Schönberg Emprà també la música en la seva obra literària,…

Nascut en el si d’una família anglicana irlandesa, Shaw fou un autodidacte, atesa la seva precària situació econòmica Installat a Londres 1872 i decidit a dedicar-se a la literatura, passà llargues hores instruint-se a la biblioteca del British Museum Entrà a formar part de la Fabian Society el 1884, on romangué tota la vida i de la qual fou un brillant orador i divulgador És possible que l’encàrrec que rebé de fer crítiques literàries a la Pall Mall Gazette , d’art a World , de música a Star i sobretot de teatre a Saturday Review el 1895 decidís la seva carrera de dramaturg havia començat…

Es donà a conèixer interpretant papers dramàtics a Privileged 1982, de M Hoffman, White Mischief 1987, de M Radford, Remando al viento 1987, de G Suárez, Maurice 1987, de J Ivory, The Dawning 1988, de R Knights, The Big Man 1990, de D Leland, o Impromptu 1991, de J Lapine Però és més conegut pels seus papers en comèdies romàntiques com Sirens 1994, de J Duigan, Four Weddings and a Funeral 1994, de M Newell, o Sense and Sensibility 1995, d’A Lee Posteriorment ha interpretat Notting Hill 1999, de R Michell, Mickey Blue Eyes 1999, de K Makin, Small Time Crooks 2000, de W Allen, Bridget's Jones…

Llicenciat en física per l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1964, es doctorà per la Universitat de Colúmbia 1969 Entre el 1969 i el 1993 treballà al Lawrence Berkeley National Laboratory, al Lawrence Livermore National Laboratory i a la Universitat de Berkeley Califòrnia, on formà part del Fundamental Fysiks Group L’any 1972 feu la primera prova experimental de la predicció del teorema de Bell , que es convertí en la primera observació de l’entrellaçament quàntic i la primera observació experimental d’una violació de la desigualtat de Bell El 1974 mostrà una…