Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
Tractat de Schengen

Monument commemoratiu de la signatura del Tractat de Schengen, a la ciutat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca,…
sauna

Sauna
© Turisme de Luxemburg
Bany de vapor a molta temperatura (60°-80°C), propi dels pobles escandinaus, que hom practica comunitàriament dins una cambra (o cabanya) de fusta de bedoll (apta per a l’absorció i la transsudació del vapor), en un ambient caldejat per una estufa.
El banyista, assegut en un banc elevat, s’exposa a l’aire calent, pren després una dutxa freda i, immediatament, un bany de vapor obtingut en vessar aigua sobre pedres o materials refractaris escalfats a l’estufa tot seguit hom sol practicar un massatge amb branques de bedoll per afavorir la sudació un bany calent i una dutxa freda o la immersió en neu o aigua clouen el cicle de la sauna Bany típic de Finlàndia, actualment és molt difós arreu i hom l’utilitza no sols per la seva acció benèfica sobre la pell en països freds és molt útil pels seus efectes diaforètics i sedants,…
ducat de Brienne
Història
Títol francès concedit el 1597 a Charles de Luxemburg (mort el 1606), comte de Brienne i senyor d’Enghien.
A la seva mort el ducat passà al seu oncle François de Luxemburg mort el 1613 La seva neta, Margarida de Luxemburg morta el 1680, vengué Brienne al seu parent Antoine de Loménie, els descendents del qual adoptaren com a cognom el de Loménie Brienne El comtat de Brienne havia passat als Luxemburg pel matrimoni de Marguerite d’Enghien, filla i hereva de Louis d’Enghien, amb Jean de Luxemburg mort el 1397
Guillem III dels Països Baixos

Guillem III dels Països Baixos
© RVD
Història
Rei dels Països Baixos i gran duc de Luxemburg (1849-90).
Fill i successor de Guillem II Es manifestà liberal govern Thorbeke Amb la seva mort cessà la unió d’Holanda i Luxemburg
Alzette
Riu
Riu de Luxemburg, subafluent del Mosel·la a través del Saner (65 km).
Neix a la Lorena, França, i travessa la ciutat de Luxemburg
Léon Degrelle
Història
Política
Polític belga.
Fou cofundador i dirigent del moviment rexista des del 1935 i collaborà amb els alemanys des del 1940, quan ja havia perdut el seu prestigi polític Organitzà la Legió Valona, que combaté contra l’URSS i perseguí els resistents Condemnat a mort en rebellia el 1945, es refugià a Espanya, on obtingué la nacionalitat espanyola i on es mantingué vinculat a cercles neonazis i ultradretans
Hubert Juin
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor belga en llengua francesa Hubert Loescher.
Exercí el periodisme en “Combat”, “La quinzaine litteraire”, “Le Monde”, etc Escriví poesia Poèmes Choisis , 1962 L’animalier , 1966 Les trois arbres , 1972 Les visages du fleuve , 1984, el cicle novellístic en cinc volums Les hameaux 1958-68, assaig Les incertitudes du réel , 1968 L’usage de la critique , 1971 Victor Hugo , 1981-84 i els volums autobiogràfics Les bavards 1956 i Célébration du grand-père 1965
Johann Nikolaus von Hontheim
Historiografia
Eclesiàstic, historiador i canonista alemany, conegut amb el nom de Justinus Febronius.
Consagrat bisbe coadjutor de Trèveris 1748, es dedicà a la investigació del passat d’aquesta ciutat Historia trevirensis diplomatica , 1750 i Prodromus historiae trevirensis , 1757 defensà tesis gallicanes que donaren origen al febronianisme i que li valgueren la condemna del Liber singularis
Théroigne de Méricourt
Història
Nom amb què és coneguda Anne Josèphe Terwagne, revolucionària francesa que, instal·lada a París, prengué part activa en l’agitació revolucionària i en els aldarulls populars (1789-93).
Fou anomenada “l’amazona de la llibertat” Morí boja
Arcelor

Seu central d’Arcelor, a Luxemburg
© Luxembourg/July 2005/Claudine Bosseler
Economia
Companyia productora d’acer.
Sorgida a partir de la fusió, efectiva des del 18 de febrer de 2002, de l’espanyola Aceralia , la luxemburguesa Aciéries Réunies de Burbach-Eich-Dudelange ARBED i la francesa Usinor Primer productor mundial de productes plans utilitzats pel sector de l’automòbil i en aplicacions industrials com ara els electrodomèstics, l’envasatge, l’enginyeria civil o les construccions mecàniques i de productes llargs al carbó bigues, perfils o barres per a formigó i un dels líders en acers inoxidables i un dels primers grups europeus en el segment de la distribució i la transformació, l’any 2006 dugué a…