Resultats de la cerca

Germana de l’actor Maximilian Schell Alguns dels seus films més importants són Die letzte Brücke 1954, ‘L’últim pont’, premi d’interpretació a Canes, Gervaise 1955, premi d’interpretació a Venècia, Le notti bianche 1957, The Brothers Karamazov 1957, Cimarron 1960, Ich bin auch nur eine Frau ‘Només soc una dona’, 1962, Le diable par la queue 1968, The Odessa File 1974, Cross of Iron 1976, etc

Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i incorporà també al…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona REFERENT LITERARI La peça homònima 1894 d’Àngel Guimerà FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Josep Claramunt, Llorenç Adrià, LMuntal, Alexandre Nolla, María Vega, Maria Llorente Sinopsi L’acció se situa al final del segle XIX en un poble de la terra baixa on tothom s’aboca a la construcció de la nova carretera Un dia apareix mort el capatàs de l’obra i Andreu és acusat i empresonat Al cap de poc temps mor En la seva absència, Marçal –un amic d’Andreu–…

Fou campiona de Catalunya en l’especialitat de deu balls, amb Marc Ocaña 2008 i Siscu Pérez 2009, i en la de llatí 2009, 2010, així com campiona d’Espanya en llatí 2010, 2011 Des del 2003 imparteix classes de ball a l’escola Seven Dance, de Barcelona, i el 2007 participà com a professora de ball en el programa de TVE Mira quien baila i com a ballarina en el certamen internacional d’Eurovisió

El 1825 debutà a Londres, amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini, i aviat la seva fama esdevingué mítica Actuà als EUA amb el seu pare, Manuel del Pópolo Vicente García 1825-27, i a Nova York es casà amb FE Melibran, però se'n divorcià, i el 1836 es tornà a casar, amb el violinista De Bériot Assolí èxits sorollosos a París, Milà, Roma, Nàpols i Londres, especialment en òperes de Bellini Morí d’una caiguda de cavall mal guarida

Muller del comte Anastazy Walewski 1804, fou amant de Napoleó I 1806, del qual tingué Florian-Alexandre-Joseph Walewski 1810 L’any 1816 es casà a Lieja amb el general PA d’Ornano

Estudià les tècniques de cant amb M García i debutà oficialment el 1915 a València amb Aïda , tot i que tres anys abans ja havia actuat en diverses funcions de sarsuela El 1918 fou contractada pel Teatro Colón de Buenos Aires, on interpretà el paper de Sophie El cavaller de la rosa en substitució d’A Galli-Curci El 1921 es presentà a Ferrara al costat de G Lauri-Volpi, amb qui es casà tres anys més tard Actuà amb gran èxit en teatres d’arreu d’Europa i de l’Amèrica llatina, i fou especialment reconeguda la seva intervenció en Il guarany , a Rio de Janeiro 1922, amb la companyia de P…

Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la Rigala topònim…

Inicià els seus estudis musicals a Nàpols amb L Hérold i amb Panseron, formació que continuà sota el mestratge del seu pare, que a cinc anys ja l’havia feta aparèixer en l’escena Debutà com a solista el 1825 a Londres en el paper de Rosina, d' El barber de Sevilla Es convertí en un dels mites del segle XIX FJ Fétis i G Verdi la consideraren inigualable La seva veu posseïa una extensió enorme, un timbre personal i una tècnica molt depurada, que assolí sota el mestratge rigorós i exigent del seu pare en aquest sentit, fou hereva de la tècnica de García A tot això cal afegir-hi una capacitat…