Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Solidaritat Obrera

Capçalera de Solidaritat Obrera (segona època)
Història
Denominació aplicada l’any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona.
Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d’ésser prop de 60— Sobresortí especialment la proclamació d’una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i…
el Catllar
Santuari
Antic santuari ubicat al municipi de Ripoll (Ripollès).
Havia estat consagrat el 1040 per l’abat de Ripoll, que havia rebut el lloc del comte de Cerdanya És situat al terme de Ripoll fins el 1970, de la Parròquia de Ripoll, al cim de la serra del Catllar , prolongació oriental de la serra de Matamala 1 112 m alt, al baix Ripollès, la qual s’estén des de la riera de Vilardell, a l’oest, fins al Ter, damunt Ripoll, a l’est, al qual desemboquen les aigües del vessant meridional, directament o per la vall de les Llosses, que la limita al sud les aigües del vessant septentrional desguassen al Freser
la Guàrdia de Ripoll
Castell
Antic castell que comprenia els actuals termes d’Alpens (Lluçanès) i de les Llosses (Ripollès), situat sota l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles.
És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061 El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies Alpens, Serrallonga, les Llosses, Matamala, Sovelles, Vinyoles, Vallespirans i…
El marc geogràfic del romànic del Capcir
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Capcir, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb 176, 95 km 2 , el Capcir, considerat per alguns autors com l’alta vall de la Cerdanya, correspon a la capçalera de l’Aude i és constituït per una extensa i suau clotada estesa entre els 1 400 i els 1 700 m d’altitud, voltada per importants massissos muntanyosos, que la converteixen en la comarca més alta de la Catalunya del Nord i si és entesa, com fan alguns autors, com un altiplà, aleshores, aquest seria el més alt dels Països Catalans Format per set municipis que…
Francesc Gratacós i Comas
Cinematografia
Exhibidor i distribuïdor.
Vida Fill petit d’Enric Gratacós i Massanella, s’inicià el 1917 en el negoci de l’exhibició amb la compra de les sales de la seva vila ell mateix acompanyava al piano les seves pròpies projeccions En esclatar la guerra, marxà a França, on fou detingut i retornat a l’Estat espanyol Acabat el conflicte, tornà a Banyoles i amb el seu germà Joan es dedicà a l’explotació de diversos locals de les comarques de Girona i de Barcelona Gestionà en solitari el Capitol i el Savoy de Santa Coloma de Gramenet, fins que els tancà el 1982 i el 1983, respectivament Amb el seu fill Francesc Gratacós i …
Gaià

Aspecte del poble de Gaià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al sector muntanyós septentrional de la comarca (contraforts meridionals de la serra de Pinós), al límit amb el Berguedà, estès a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme).
Situació i presentació Els municipis berguedans de Puig-reig i Santa Maria de Merlès l’envolten d’W a E Al S limita amb els municipis bagencs d’Avinyó, Sallent, Balsareny i Navars El territori, molt desigual, té altituds que oscillen entre els 722 m del flanc llevantí i els 350 m a l’angle SW, per on s’escola el Llobregat, amb diversos turons que s’eleven per damunt dels 500 m El municipi és drenat pel Llobregat, que forma el límit occidental amb Navars i Puig-reig, i les rieres afluents de Merlès, Cornet i Gaià l’últim tros de la riera de Merlès, fins a la confluència amb el Llobregat, és…
Conangle
Despoblat
Despoblat del municipi de Matamala (Capcir), a la capçalera de l’Aude.
l’Aude

L’Aude al límit entre el Capcir i el Donasà (Occitània)
© Fototeca.cat
Riu
 
						Riu pirinenc del Llenguadoc, de règim mediterrani (223 km de longitud; 5 300 km 2 
						 de conca). 
Neix a l’estany d’Aude vora el de la Bullosa, al massís del Carlit i la seva capçalera forma la vall del Capcir És format per un tram al nord, fins a Carcassona, i un altre a l’est El primer és una profunda incisió en l’estructura muntanyosa del vessant pirinenc, amb profusa sortida d’aigües minerals amb fort desnivell, aprofitat hidroelèctricament per nombroses centrals, beneficiades dels embassaments reguladors de Matamala i Puigbalador del Capcir i, finalment, via d’accés a la Cerdanya Ja a Carcassona circula per la plana que s’obre entre les Corberes i la muntanya Negra allí…
capcinès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte català, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir, molt relacionat amb els altres parlars de transició de la zona de contacte del Rosselló amb la Fenolleda, el Perapertusès i el Narbonès.
Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques  tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques  peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant  autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga-  catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del…
Josep Fontserè i Mestre
Cascada del parc de la Ciutadella, obra de Josep Fontserè i Mestre
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, titulat el 1853.
Era fill de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d’obres Eduard Fontserè Guanyà 1870 el concurs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema “els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà” La seva actuació fou molt discutida, puix que com a mestre d’obres la seva competència acadèmica era sovint negada Tingué com a ajudants els escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala i els estudiants d’arquitectura Cristòfor Cascante i Antoni Gaudí Féu el mercat del Born de Barcelona 1876, en collaboració amb l’enginyer Josep MCornet, i al parc suara esmentat —…