Resultats de la cerca

Fundada i dirigida per Francesc Moragas Barret, difongué la pràctica del ciclisme amb una visió estrictament comercial La direcció de la revista no pertanyia a cap societat ciclista De periodicitat quinzenal, se’n publicaren com a mínim disset números Fou absorbida per El Ciclista al setembre del 1893

Des del 1843 burinà encunys de medalles per a exposicions i en homenatge a artistes i a generals D’entre els treballs remarcables en argenteria figuren les espases de gala regalades a O'Donnell i a Prim acabada la guerra d’Àfrica 1860, projectades per Tomàs Moragas, antic fadrí seu

Situació Restes de construccions d’època romana i medieval situades a la muntanyeta d’en Mestre, suau elevació que s’alça 1 km a l’est del poble de Sant Pere de Ribes Mapa 35-17447 Situació 31TCF985688 A l’entrada de Sant Pere de Ribes, venint de Sitges, cal anar cap a l’escola Els Costarets Entre aquesta i la masia de Ca l’Escolà surt un camí que va cap al nord-est i porta fins al jaciment, situat uns centenars de metres més enllà Excavacions arqueològiques Planta i secció d’un cup medieval localitzat durant les excavacions d’aquest jaciment romà JM García, S Lezana, M Miret i N …

Inicià la seva carrera a València des de les pàgines del diari El Radical i passà tot seguit a Barcelona on collaborà, entre d’altres, a L’Esquella de la Torratxa , i dirigí El Día Gráfico i La Noche Exiliat a Perpinyà el 1939, escriví Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 1944 i Biografía del Paralelo 1945, en collaboració amb Rafael Moragas i Maseras i utilitzant el pseudònim comú de Luis Cabañas Guevara

S’ha parlat molt de la postguerra com d’una etapa d’una pobresa absoluta, d’un veritable desert Però és just, com s’està fent darrerament, que es vagi reconeixent la importància d’alguns fets aïllats que demostren la lucidesa de certes persones concretes Cirici, que va marcar profundament els estudis de l’art contemporani posterior, va escriure un article a Ariel , al juny del 1946, titulat «L’art de la saviesa», on afirma que s’ha de donar un lloc a la cultura «al tocadiscs, al lavabo, a la forquilla, al capell o l’ampolla no menys que a un monument» Al començament dels anys cinquanta, i…

El 1879 s’inicià amb Tomàs Moragas, a Barcelona, i el 1880 fundà, amb Joan Vila i Ramon Quer, l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell En 1880-83 participà en les exposicions del Cercle Artístic d’Olot i rebé de ple la influència de Vayreda Malgrat el seu talent, el 1888 hagué d’abandonar la pintura per a fer-se càrrec de la fàbrica familiar, cosa que no li impedí, però, d’aconsellar i encoratjar pintors sabadellencs de renom AVila Arrufat, AEstruch i MBurguès, entre d’altres

Inicià les seves activitats l’any 1957 sota l’impuls d’Antoni de Moragas, però es fundà oficialment el 1960, a Barcelona, quan entrà a formar part del Foment de les Arts Decoratives  FAD És membre de l’Internacional Council of Societies of Industrial Design ICSID, des del 1961, i del Bureau of European Designers Associations BEDA, des del 1986 Una de les seves principals activitats és la concessió dels premis de disseny industrial Delta, anuals des del 1961 i bienals des del 1982, i les medalles ADI-FAD, des del 1976

Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada

En 1944-62, etapa eclèctica, publicà articles d’Alomar, Ràfols, Cirici, Sostres, Cirlot, Rubió i Tudurí, Moragas, Bohigas En 1963-70 inclogué números monogràfics Domènech i Montaner, 1963 Suburbis, 1965 Arquitectura oblidada i Turisme , 1966 ADLAN© , 1970 i collaboracions de caràcter sociològic Garrut, Coll i Alentorn, Pinilla, Duocastella, Ros i Hombravella Des del 1970 augmentà la difusió, s’accentuà l’arrelament en la societat catalana sèrie “Arxiu Històric” i el títol fou canviat pel de “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo” El 1977 s’interrompé la publicació, reiniciada el…

Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael Moragas…