Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Nikolaj Jakovlevič M’askovskij
Música
Compositor rus.
Vida Estudià música a Moscou amb R Glière, i posteriorment entrà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué com a professors I Kryžanovskij teoria, A L’adov composició i N Rimskij-Korsakov instrumentació En tornar del front, el 1917 s’establí a Moscou i, des del 1921, hi impartí classes al conservatori, on era catedràtic de composició Fou un dels organitzadors del Collectiu de Compositors 1919-23 Del 1940 al 1947 treballà de redactor en la revista Sovetskaja muzyka i també exercí la crítica musical en diverses publicacions Fou un gran amic de S Prokof’ev, l’opinió del qual tenia molt en…
,
Nikolaj Aleksejevič Ostrovskij
Literatura
Escriptor soviètic.
Caigué ferit a la guerra civil i el 1924 li començà un procés de paràlisi i ceguesa progressiva En aquestes condicions escriví Kak zakal’alas’ stal’ ‘Com es forjà l’acer’, 1932-34, una descripció de la guerra civil i del restabliment de l’economia L’obra tingué més de 200 edicions a l’URSS i fou coneguda arreu del món
Nikolaj Nikolajevič Asejev
Literatura
Poeta rus.
El seu primer recull Nočnaja flejta ‘La flauta nocturna’, 1914 portava influències simbolistes però ja havia pres contacte amb grups futuristes i, amic de Majakovskij 1913, la seva poesia prengué aviat caràcter social Participà en la guerra civil, i amb Bomba 1921, Stal’noj solovej ‘El rossinyol d’acer’, 1922 i Budjonyij 1922 s’assenyalà com a poeta revolucionari El 1923 participà en el grup Lef Front Esquerrà de les Arts, dirigit per Majakovskij El seu estil es féu senzill i clar amb Sverdlovskaja burja ‘La tempesta de Sverdlovsk’, 1924, Sinije gusary ‘Els hússars blaus’, 1926 i Černyševskij…
Nikolaj Andrejevič Roslavec
Música
Compositor ucraïnès.
Estudià amb J Hrímalý violí i S Vasilenko composició al Conservatori de Moscou, on es graduà amb Cel i terra , una cantata amb influències d’A Skr’abin i C Debussy Tot seguit, cercant un nou sistema d’organització dels sons per la via dels acords sintètics, arribà a l’ús de l’atonalisme i la sèrie de dotze notes, per la qual cosa és considerat el Schönberg rus Aquest canvi es palesa ja en la Sonata per a violí Fundador de l’Associació per a la Música Contemporània, defensà la música d’avantguarda des de la revista Muzykal’naja kul’tura Dirigí el Conservatori de Khar’kiv a partir del 1922 i…
Nikolaj Pavlovič Ignat’ev
Història
Política
Polític i home d’estat rus.
Fou una de les principals figures panslavistes i, per aquesta raó, impulsà les revoltes dels serbis i dels búlgars contra els turcs otomans, revoltes que foren infructuoses Després d’haver estat diplomàtic sota el regnat d’Alexandre II, fou nomenat ministre de l’interior per Alexandre III, i aquest període es caracteritzà per la duresa de les seves mesures repressives i per les seves tendències marcadament favorables a l’absolutisme
Nikolaj Gennadijevič Basov
Física
Físic rus.
Professor de l’Institut de Física Levedev, de Moscou, premi Lenin del 1959 i membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS a partir del 1962 Les seves recerques en el camp dels efectes làser i màser li valgueren el premi Nobel de física el 1964, compartit amb Aleksandr Mihajlovič Prokhorov i Charles Hard Townes
Nikolaj Jakovlevič Danilevskij
Història
Literatura
Política
Escriptor polític rus.
Defensor de l’especificitat de la civilització eslava, preconitzà la unitat dels pobles eslaus sota la direcció del rus Les seves teories facilitaren el desenvolupament del paneslavisme És autor de Rossiya i Evropa 1869
Nikolaj Ivanovič Ježov
Història
Política
Polític soviètic.
Gràcies a Stalin accedí al Comitè Central del Partit Comunista de l’URSS el 1934, al Comitè Executiu del Komintern el 1935 i passà a relevar GG Jagoda en la direcció del NKVD el 1936 Presidí les grans purgues dels anys 1937-38 processos de Moscou , període que és conegut pel nom de ježovčina Substituït per LP Berija 1938, Ježov fou responsabilitzat dels excessos de 1937-38 i desaparegué el 1939
Nikolaj Gavrilovič Černiševskij
Literatura
Comunicació
Escriptor i publicista rus.
Estudià a la Universitat de Moscou i s’apassionà en l’estudi dels filòsofs alemanys, principalment Hegel i Feuerbach El 1854 s’incorporà a la redacció de la revista Sovremennik ‘El contemporani’, on acomplí una gran tasca d’orientació crítica Combaté, per insuficients, les reformes polítiques d’Alexandre II, i intervingué en la fundació de l’organització democràtica Zeml’a i Vol’a ‘Terra i Llibertat’ el 1862 fou condemnat a presidi Durant l’empresonament escriví Čto delat ' ‘Què cal fer', 1863, novella en la qual exposa el seu ideari politicosocial, de caire populista, que influí…
Nikolaj Ivanovič Bukharin
Economia
Història
Política
Polític, economista i teòric marxista rus.
Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…