Resultats de la cerca
Es mostren 405 resultats
Josep Napoleó Sebastià Sardà i Garriga
Història
Funcionari colonial al servei de França.
De família molt humil, fou contemporani i condeixeble de Francesc Aragó al Collegi Reial de Perpinyà Ascendí en l’escalafó de l’administració de Lluís Felip I de França malgrat les seves conviccions republicanes El 1848 fou nomenat Comissari General a l’illa de la Reunió amb la missió de fer efectiva i supervisar l’abolició de l’esclavitud, que el govern francès havia decretat el 27 d’abril de 1848 Proclamada per Sardà i Garriga el 20 de desembre, en resultà l’emancipació de més de 60 000 esclaus sense incidents violents, fet que ha estat diversament atribuït a una tasca…
Jean des Murs
Música
Astrònom i teòric musical francès.
Vida Fou un dels grans intellectuals francesos del segle XIV Sovint ha estat confós amb Julian des Murs, director del cor de nens a la Sainte-Chapelle de París i després secretari de Carles V de França Probablement ambdós estigueren emparentats Jean des Murs apareix com a estudiant d’arts a la Universitat de París el 1318 Durant algun temps estigué actiu a Évreux i a París, fins que, finalment, entrà a la Sorbona amb el grau de magister artium Malgrat que treballà sobretot a París, no perdé mai el contacte amb la seva Normandia natal Cap al 1326 era al monestir de Fontevrault, i…
Enric II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1154-89), fill del comte Jofre V d’Anjou, duc de Normandia, i de Matilde, filla i hereva del rei Enric I.
Succeí Esteve I després d’haver-lo obligat a reconèixer-lo com el seu hereu Ultra les possessions de la corona anglesa, concentrà també parts importants del territori francès Anjou, Turena, Normandia i Maine, heretats dels seus pares, i Aquitània, Poitou, Perigord, Llemosí i Gascunya, pel seu casament amb Elionor d’Aquitània 1152 Lluità contra l’Església i la noblesa per aconseguir l’enfortiment de la monarquia En l’intent de limitar el poder dels tribunals eclesiàstics, per les constitucions de Clarendon 1164, topà amb Thomas Becket , l’afrontament amb el qual s’agreujà quan el…
Joan I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra i duc de Normandia (1199-1216), senyor d’Irlanda (1177) i comte de Mortain (1189), cinquè fill d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània.
Es casà 1189 amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà Es revoltaren Anjou i Bretanya 1203, Normandia 1204 i Turena 1205 Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gallesos, els escocesos i els…
Gabriel de Lorges
Història
Militar
Militar francès, comte de Montgomery.
En un torneig, el 1559, causà la mort d’ Enric II de França , fet pel qual es feu odiós a la reina Caterina de Mèdici Passat a la Reforma, combaté amb Condé i es distingí en la defensa de Rouen 1562 Obligat a retre's a Domfront 1574, fou portat a París i executat
Philippe de Mornay
Política
Polític francès.
Senyor Du Plessis-Marly, conegut per Philippe Duplessis-Mornay Educat en el calvinisme, des del 1575 fou conseller d’Enric III de Navarra futur Enric IV de França, i aconseguí la reconciliació d’aquest amb Enric III de França 1589 Malgrat la conversió d’Enric IV, li restà fidel, i després de la mort d’aquest 1610 defensà la moderació dels hugonots
Guy Mollet
Història
Política
Polític francès.
Sindicalista i militant de la SFIO 1923, fou alcalde d’Arràs 1945 i diputat, ministre i president del consell que provocà la intervenció a Suez 1956, a més de president de l’Assemblea Consultiva del Consell d’Europa 1954-56 Fou un europeista convençut Originàriament a l’ala esquerra i marxista del seu partit, progressivament es decantà cap a la dreta, fet que provocà l’escissió del PSU 1958 Posteriorment la SFIO es fusionà amb el PS Fou francmaçó del 1936 al 1969
Jean-François Millet
Les espigolaires , de Jean-François Millet (1857) (Musée du Louvre)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
En una primera etapa conreà el retrat Mme Lecourtois 1845 Musée du Louvre El 1849 s’installà a Barbizon, prop de ThRousseau, on residí fins a la seva mort Des d’aquest moment conreà el tema rural, incloent sempre les figures dels camperols en el paisatge, en un estil que es troba dins la tradició del realisme holandès Bé que el seu concepte de la societat camperola era conservador, la grandiosa simplicitat amb què la representà féu que els crítics liberals consideressin la seva pintura com a socialista, intenció que ell no pretenia de donar-li, bé que no refusà aquestes interpretacions Entre…
François Hollande

François Hollande
Política
Polític francès.
Llicenciat en dret per la Universitat de París, diplomat per l’Institut d’Études Politiques i per l’École des Hautes Études Commerciales HEC el 1975, l’any 1980 es graduà per l’École Nationale d’Administration ENA Ingressà al Parti Socialiste PS el 1979 i esdevingué conseller econòmic de François Mitterrand Ascendí en la jerarquia del partit, i el 1995 fou portaveu de Lionel Jospin i del PS a l’Assemblea Nacional El 1997 fou nomenat primer secretari del partit, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou succeït per Martine Aubry Fou diputat pel departament de Corresa 1988-93 i a partir del…
François de Callières
Història
Literatura francesa
Diplomàtic i escriptor francès.
Tingué un paper destacat en la preparació de la pau de Rijswijk 1697 i esdevingué secretari de Lluís XIV Entre els seus escrits, restà com a model de tractat diplomàtic De la manière de négocier avec les souverains 1716