Resultats de la cerca

De la seva nombrosa filmografia cal esmentar Camille 1936, Waterloo Bridge 1949, Quo Vadis 1951, Ivanhoe 1952, Party Girl 1958, Killers of Kilimanjaro 1960, Pampa salvaje 1965 i Le rouble à deux faces 1968

Fundà The Ecologist Londres, 1970, una de les primeres revistes dedicades a la denúncia dels problemes ambientals Coautor de Blueprint for Survival 1972 Fou membre fundador del partit polític britànic People, convertit el 1990 en el Green Party

Dirigent sindical dels miners escocesos, fundà el partit laborista independent 1893, que, unit amb altres grups, donà lloc al Labour Party, del qual fou president Fou diputat 1900-15 i s’oposà a la participació britànica en la Primera Guerra Mundial

Professor de la London School of Economics, fou membre prominent de la Fabian Society i del Labour Party Escriví Liberty in the Modern State 1930, The Rise of European Liberalism 1936 i Reflections on the Revolution of Our Time 1943

Secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional trotskisme , manté estrets vincles amb el Workers Revolutionary Party britànic i defensa un programa ultraradical —per una república soviètica d’obrers i camperols— i tercermundista Des del 1976, té per òrgan “Prensa Obrera”

Estudià a Tolosa Llenguadoc Fundà 1894 el partit nacional per a la indepèndencia d’Egipte amb el Sudan i el periòdic al-Liwa 1899, seguit d’una edició anglesa i francesa, 1907 És autor de Le péril anglais 1899 i What the National Party Wants 1907

El nom de tory , que servia per a designar els insurrectes irlandesos, els fou donat pels seus adversaris, el whigs whig, en oposar-se els tories a l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II El creixement d’aquest grup desembocà en la creació del Tory Party

Fou fundada el 2002 per Oriol Aragay, Anna Senín i Josep Domènech Duia a terme activitats de dinamització de les diferents especialitats de surf taula curta, longboard, caiac, bodyboard i surf pla i organitzà l’Obert de Catalunya de Surf i les trobades anuals a la platja de Montgat anomenades Beach Party

Segons Verrié, volia “fer una mena de laborisme britànic” a Catalunya, tenint com a referent el Labour Party dirigit per Clement Atlee per aquest motiu també empraren el nom de Partit Laborista Català Mai, però, actuà com a partit i l’estiu del mateix 1946 el grup s’integrà al Moviment Socialista de Catalunya

Amb les seves nou novelles de realisme poètic aconseguí de mostrar els aspectes trists i còmics de l’estructura classista anglesa De títol esquemàtic totes elles, la més famosa és Loving 1945, i entre les restants cal esmentar Blindness 1926, Party Going 1939, Nothing 1950 També és autor d’una autobiografia, Pack My Bag 1940