Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon per sacseig agiosýmantron o de percussió sobre una placa o taula semante´rion Felip Pedrell fa distinció entre l' agiosýmantron , tipus de sonall que antigament utilitzaven els cristians grecs en la crida dels fidels a les funcions religioses, i el semante´rion , taula de fusta estreta i llarga, de dimensions variables, que era percudida amb un o dos martells, utilitzat antigament per hebreus i grecoturcs en substitució de les campanes, i vigent encara actualment en alguns monestirs Altres autors assimilen ambdues denominacions…

Fou el resultat d’un pacte entre la UAB i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aquesta darrera com a hereva universal del mestre Josep Ricart i Matas L’IDIM és un centre d’investigació musicològica i de formació d’investigadors, i ha organitzat més d’una vintena de congressos i seminaris internacionals, entre els quals destaquen els dedicats a H Anglès 1988, F Pedrell 1991, F Mompou 1993 i JS Bach 2000, com també El Barroc Musical Hispànic , que se celebra des del 1989 Publica la revista Recerca Musicològica  des del 1981 i els Quaderns de Música Històrica…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica Té un tub acústic cilíndric, generalment de llautó, que pot variar de longitud amb un sistema de vares corredisses L’extrem final de l’instrument és cargolat i permet que l’intèrpret el porti recolzat a l’espatlla De forma zoomòrfica, de cap de serp o de drac, la boca d’aquests animals fa de pavelló, per això ofereix respecte al trombó una diferència tímbrica que alguns autors qualifiquen de més aspra i fins i tot d’ingrata F Pedrell…

D’infant cantà a la capella de la catedral de Barcelona, on inicià la seva formació musical, i completà els estudis amb Enric Granados, Gabriel Balart, Felip Pedrell i Enric Morera Esdevingué director de l’escolania de la catedral i organista de Sant Agustí, i des del 1893 fins a la seva mort ocupà la plaça de mestre de capella i d’organista a Sant Pere de les Puelles Exercí la docència a l’Acadèmia Marshall, fou membre de la comissió diocesana de música sagrada i fundà i dirigí les publicacions "Revista Parroquial de Música Sagrada" i "España SacroMusical" Entre les seves…

Estudià teologia al Seminari de Tortosa, d’on fou mestre de capella Deixeble de Salvador Giner, el 1893 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tortosa dos anys més tard obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca de València, poc després a la catedral de Sevilla i finalment 1930 a la de València Escriví una missa en re menor per a quatre veus amb orgue, una missa a set veus amb cinc instruments de corda i orgue, etc Collaborà al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , on publicà Fragmentos del Epistolario Pedrell 1922 També publicà Catálogo de las obras…

Vida A deu anys inicià els estudis de solfeig i piano Més tard els perfeccionà amb E Granados i fou alumne d’harmonia i composició de F Pedrell D’entre la seva abundant producció musical, d’estil romàntic, destaquen les composicions per a piano Jota Pamplona , El convent , La tórtora emmalaltida , Dansa de la mort i Primavera d’altre temps També escriví l’opereta Lady Flirt , música religiosa i música de cambra i harmonitzà cançons tradicionals catalanes, com Els tres tambors , La filla del rei de França o El mestre El 1911 fundà una acadèmia de música i hi impartí classes fins…

Vida Inicià els seus estudis a l’Escola Francesa de Barcelona amb Julie Sicard Posteriorment els amplià al Conservatori Superior de Música del Liceu, on fou deixebla, entre d’altres, d’Avellí Abreu, Frank Marshall i Felip Pedrell El 1920 debutà a París amb un recital, cinc anys després d’haver-ho fet a Barcelona El 1925 es presentà a la Sala Mozart de la capital catalana i un any després començà a difondre la música hispànica per a teclat d’autors del segle XVI especialment de Cabezón i contemporanis com M de Falla o J Pahissa Combinà la seva tasca concertística amb la docent, i…

Estudià piano amb Claudi Martínez i Imbert i harmonia i instrumentació amb G Balart i Felip Pedrell Fou un erudit, dedicat a l’estudi de l’obra de R Wagner, sobre la qual realitzà múltiples conferències i publicà importants estudis, entre ells Parsifal de Wagner, l’apothéose musicale de la religion catholique, révelations démonstratives de la signification et symbolisme de cette ouvre Barcelona, 1903 El 1904 fou nomenat director artístic de l’Associació Wagneriana de Barcelona, des d’on promogué un gran nombre de concerts de diversos compositors És autor d’obres simfòniques i de…

Estudià piano amb F González, harmonia amb Felip Pedrell i composició amb Josep Barberà Oferí els seus primers concerts de piano a l’edat de disset anys a la Sala Parés de Barcelona 1914 Després actuà per tot Catalunya i per la Península, amb un repertori que incloïa produccions pròpies Fou professor, entre altres centres, de l’Escola Municipal de Música Del conjunt de les seves obres destaca l’òpera Sor Beatriu , amb text de M Maeterlinck i estrenada al Liceu el 1924, les obres per a cant i piano Septenari de maig --amb lletra de JM López i Picó-- i S onet de la vida nova de Dante Allighieri…

Alguna font li atribueix el nom de Xavier, mentre que F Pedrell l’anomena Francisco José Es graduà d’advocat a la Universitat de Barcelona el 1837 i fou un músic aficionat que compaginà la composició amb la professió d’advocat Es tenen molt poques dades biogràfiques d’aquest compositor, al qual s’atribueix l’autoria d’algunes obres líriques, com per exemple La mejor la paga , una opéra-comique que ha estat datada el 1837 Compongué una òpera, Giuseppe Ricardo , sobre un llibret escrit pel seu germà Miquel i que deixà inacabada, cinc simfonies, una missa per a quatre solistes i dos…