Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
Sunyer II d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries (862-915) i de Rosselló (894/895-915), fill de Sunyer I.
Hom pensa que, arran de la revolta i destitució d’Unifred I, Carles el Calb pogué encomanar-li el 862 la regència del comtat d’Empúries, a la qual ell associà el seu germà gran Delà Fins i tot és possible que el sobirà volgués investir-lo amb el comtat de Barcelona, car el mateix any 862 lliurà un conjunt de béns fiscals del Montseny a un comte Sunyer no ben identificat A vegades s’ha dit també que la investidura d’Empúries a favor de Sunyer pogué fer-se més tard, el 878, com a conseqüència de la liquidació dels honors de Bernat de Gòtia El cert és que Delà i Sunyer són documentats a Empúries…
Riculf
Cristianisme
Bisbe d’Elna (Riculf I: 885-916).
Era fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d’Ermessenda, i germà de Guifré el Pelós de Barcelona Assistí als concilis de Port Nimes del 887 i del 897, en aquest darrer per solucionar la rebellió del prevere cerdà Esclua Seguí la causa del rei Odó, però retornà aviat a la fidelitat a Carles el Simple, que li concedí dos preceptes un 898 amb diversos drets fiscals per a la seva església, i una nova cessió de béns l’any següent Assistí al sínode de Barcelona del 906 i al concili de Sant Tiberi d’Agde el 907 Llegà tots els seus béns, en particular el domini de Palol, i una trentena…
Matamala

Vista parcial de Matamala (Ripollès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Llosses, Ripollès.
Situat a la capçalera de la riera de Llimós afluent, per l’esquerra, de la riera de Merlès, al sector nord-occidental del terme vall de Matamala , que presideix la serra de Matamala el Padró, 1366 m alt, d’una extensió de 9 km d’E a W, des de Sant Esteve de Vallespirans riera de Vilardell fins a Viladonja riera de Merlès, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar L’església parroquial Santa Maria fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la…
Gesta comitum Barcinonensium
Escenes bíbliques de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, sXII ECSA / MA “Els ancians expliquen que temps ha hi hagué un cavaller anomenat Guifré, originari del poble de Rià, situat al territori de Conflent, a les ribes de la Tet, prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquest cavaller que excellia en riqueses, armes i consells rebé el comtat de Barcelona de mans del rei dels francs per raó de la seva probitat Un dia va arribar-se a Narbona amb el seu fill Guifré, sobrenomenat el Pelós, per tal d’entrevistar-se amb els enviats del rei Durant una baralla, matà,…
Cornellà de la Ribera
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, entre la serra que el separa de la vall de l’Aglí i la Tet, en part límit meridional.
A la plana alluvial, que en aquest sector és relativament estreta, hi ha els conreus de regadiu La vinya 606 ha ocupa els turons de la part septentrional hom produeix un dels millors vins del Rosselló vi de qualitat superior dins la zona de Corberes de Rosselló i vi dolç natural dins la de Costes de l’Aglí Hi ha un important celler cooperatiu, amb una capacitat de més de 30 000 hl El conreu de l’olivera i dels arbres fruiters complementen l’agricultura El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a 90 m alt, a poca distància de la Tet Antiga villa romana, fou possessió de l’abadia…
Jean de Saint-Blancat
Historiografia catalana
Historiador francès, també dit Samblancat.
Durant l’ocupació francesa del Rosselló el 1641, compongué, a Tolosa, un resum de la història dels comtes de Rosselló des del s VIII fins al 1493 Index comitum Ruscinonensium, auctore Ioanne Samblancat 1642 Les circumstàncies en què escriví l’induïren a remarcar la particularitat de l’estatut polític originari del Rosselló, part de l’antiga província Narbonense i sotmès als marquesos de Septimània També rebutjà la llegenda de la independència dels comtats catalans en temps de Guifré el Pelós Però Saint-Blancat no s’adherí a l’irredemptisme dels també occitans L Mesplède i P…
vall d’Estiula
Vall
Vall del municipi de les Llosses (Ripollès), tancada al N per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d'Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes a l’oest.
Es troba situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula , tancada per la serra de Sant Marc coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes contrafort oriental dels rasos de Tubau a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a sant Pere 1040, després a sant Pere i a sant Feliu 1319 i actualment només a Sant Feliu refeta el 1640, fou completada el 1731 Té l’origen en una villa rural donada al…
Gotmar
Cristianisme
Primer bisbe de la diòcesi restaurada de Vic (886-901).
Des del 881 regia la diòcesi en qualitat d’arxipreste, fins que fou consagrat per l’arquebisbe Teobard de Narbona Féu construir la nova catedral del vicus o raval d’Osona, que consagrà el 888 també consagrà els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i les esglésies de Tona, de Sant Martí del Congost, etc És el veritable endegador de la diòcesi reconquerida per Guifré el Pelós el 879 El 887 participà en el cisma d' Esclua , i el 889 obtingué del rei Ot de França un privilegi que li concedia drets fiscals a Vic i a Manresa, en detriment del comte Guifré Un nou…
Aiguafreda de Dalt

Aiguafreda de Dalt
Ajuntament d’Aiguafreda
Conjunt monumental
Antic nucli
Antic centre del municipi d’Aiguafreda (Osona) format per l’antiga església parroquial de Sant Martí d’Aiguafreda (anomenada aleshores Sant Martí del Congost), la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny.
L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de…
comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Història
Territori de Septimània al voltant de la ciutat de Carcassona, regit per un comte.
Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona 834-…