Resultats de la cerca

Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el 1913 inventà un dispositiu per a la filatura del cotó, que anomenà sistema de grans estiratges i que revolucionà la indústria cotonera El presentà oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, molt aviat, per les principals fàbriques de tot el món Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l’estranger Milità a la Lliga Regionalista, fou president 1926-…

Inicià l’activitat artística el 1969 a París, primer fent ceràmica, i de seguida, escultura, des d’on progressivament evolucionà cap a installacions conceptuals, per les quals és considerada una de les artistes més rellevants de l’art conceptual dels anys setanta Destaquen d’aquesta època Laberint 1969, Acció al parc 1969, Interseccions 1969 i 3 punts 1 1970 3 punts 2 1972, d’Àngels Ribé © Collecció MACBA Els anys 1972-79 residí a Chicago i a Nova York, on formà part del grup de pioners dels nous corrents més innovadors land art , performance , body art , installacions, com ara John…

Situació Vestigis d’aquesta fortificació, situats al cim allargat del tossal sota el qual s’estén el poble de Montroig de Tastavins ECSA - J Bolòs El castell era situat al NW i damunt de l’actual població de Mont-roig de Tastavins, en un tossal acabat amb un planell allargat i força gran Aquest indret té una posició central en la plana solcada pel riu de Tastavins i pel seu afluent, la riera de Mont-roig Mapa 30-20 520 Situació 31TYL505197 El poble de Mont-roig és al costat de la carretera N-232 que va de Calaceit i d’Alcanyís cap a Fondespatla o al País Valencià Des del poble de…

Té una longitud de 445 km i drena una conca de 23300 km² Neix al planell de Valdaj i desemboca al llac Il’men’

Neix al planell de Valdaj Rússia, passa per Vitebsk, Polock, Daugavpils i Riga, i desemboca a la mar Bàltica, al golf de Riga Letònia

Prop d’aquesta esglesiola, en un planell obert en una fondalada boscosa, hi ha les restes de la capella de Sant Martí de les Planes