Situació
Vestigis d’aquesta fortificació, situats al cim allargat del tossal sota el qual s’estén el poble de Montroig de Tastavins.
ECSA - J. Bolòs
El castell era situat al NW i damunt de l’actual població de Mont-roig de Tastavins, en un tossal acabat amb un planell allargat i força gran. Aquest indret té una posició central en la plana solcada pel riu de Tastavins i pel seu afluent, la riera de Mont-roig.
Mapa: 30-20 (520). Situació: 31TYL505197.
El poble de Mont-roig és al costat de la carretera N-232 que va de Calaceit i d’Alcanyís cap a Fondespatla o al País Valencià. Des del poble de Mont-roig, podem pujar, seguint els carrers, al castell —on hi ha la torre de les Hores— en pocs minuts. (JBM)
Història
El castell de Mont-roig fou molt important a l’edat mitjana. El seu terme tenia jurisdicció sobre Pena-roja i Torredarques i les futures viles de Fórnols, Ràfels i Bellmunt. Mont-roig fou ocupat per Alfons el Bataller cap al 1132, però no es conquerí definitivament fins en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El 1185 el comte rei Alfons I el Cast, des de Saragossa, atorgà a l’arquebisbe de Tarragona el castell de Mont-roig amb les seves pertinences (Pena-roja i Torredarques), com també el castell de Camaron, al límit amb Mesquí, tot segons els Usatges de Barcelona. Posteriorment el rei en recuperà el domini i el 1209 Pere I cedí el castell a l’orde de Calatrava. (JME)
Castell
Planta d’aquest malmès castell, a escala 1:800.
J. Bolòs
A l’àmplia esplanada que hi ha al cim del tossal de Mont-roig hem de distingir, d’una banda, les restes d’una construcció situada a l’extrem nord i, de l’altra, un possible recinte sobirà que segurament era clos per unes muralles; a més hi havia un recinte jussà, situat poc més avall de l’anterior, el qual potser també incloïa construccions i fortificacions. Cal tenir present que els dos recintes eren defensats pel cingle que envolta quasi tota aquesta mola allargada.
Les escasses restes conservades d’una possible construcció central, situades prop d’un extrem del planell superior, fan uns 5,2 m d’ample i tenen actualment una longitud, de sud a nord, d’uns 7,5 m, tot i que s’intueix que podien haver tingut una llargada d’uns 3,5 m més. En un nivell inferior d’aquest edifici, veiem la roca natural tallada verticalment uns 150 cm. A sobre, hi ha vestigis d’un mur, ara no gaire alt, però que té un gruix de 150 cm; és fet amb pedres i morter. A l’interior apareixen restes d’un possible arrebossat. No sabem pas si podia ser una fortificació o una cisterna.
El planell superior té una longitud, de sud a nord, d’uns 120 m i una amplada màxima de 17 m. Hom pot intuir l’existència d’un mur almenys en tota la seva part septentrional, amb un gruix de 150 cm. Ran de l’espadat, veiem no sols fragments de paret, sinó també encaixos allargats, buidats a la roca, amb una amplada de més d’1 m, destinats a fer de base d’una muralla.
A més d’aquest planell més alt, segurament també va ser aprofitat el replà que hi ha al nord-est i, sobretot, l’extens planell que hi ha més al S. Aquest darrer, de 180 m de longitud, té al seu extrem meridional, damunt del poble, una torre moderna, anomenada de les Hores, com ja hem dit més amunt.
Al planell superior, a més del clot de la possible fortificació central o cisterna, hi ha nombrosos clots petits que segurament reflecteixen les restes enrunades d’antics habitatges. Almenys en podem veure uns 15; al costat del clot sovint podem veure també restes de murets. Al planell meridional, com hem dit, situat en un nivell una mica inferior, hi havia altres construccions, bé que siguin menys evidents. Prop de la torre de les Hores hi ha una bassa i diverses roques tallades i aplanades, amb la finalitat de servir com a fonaments de construccions o habitatges.
Podem considerar que aquesta fortificació és un característic oppidum o castellum, refugi central d’una contrada àmplia, de l’alta edat mitjana. En aquest indret s’aprofitaren les característiques del relleu natural per fer-hi un lloc fortificat, que segurament va poder ser habitat en algun moment. Tot i que molt probablement tingui, com a oppidum —lloc central i indret de refugi—, un origen anterior, hem de considerar amb seguretat que en època musulmana fou un ḥiṣn o castell important, a causa de les característiques de les defenses naturals i a causa dels grans murs que devien cloure almenys el planell més elevat. Cal cridar l’atenció sobre el fet que, després de la conquesta del rei catalanoaragonès Alfons I, sembla que aquest castell era el centre d’un territori molt ampli, que incloïa, cap al S, Pena-roja, Torredarques i Herbers, el Boixar, Benifassà i Fredes —aquests quatre darrers ja al País Valencià— i, cap al N, arribava o s’apropava fins a Fórnols, Ràfels i Bellmunt. Incloïa, per tant, tota la conca del riu Tastavins (bona part del centre de la comarca del Matarranya).
Actualment, encara al planell sobirà del castell, veiem l’existència d’un edifici central (o d’una cisterna) i d’un gran clos o albacar, elements constructius característics d’aquesta mena de fortificacions andalusines bastides en un moment anterior al de la feudalització. Podem establir comparacions entre aquest ḥiṣn i altres fortificacions semblants, com la propera de Pena-roja, les de Torrent i del Castellàs de Vilella (Baix Cinca), la de Carratalà (Segrià) o com moltes de les construïdes al País Valencià. (JBM)
Bibliografia
- Ledesma, 1991, doc. 125, pàgs. 150-152 i doc. 154, pàgs. 183-186