Resultats de la cerca

Estudià el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de València i, posteriorment, cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres secció història de la Universitat de València, on es llicencià el 1922 havent rebut el premi extraordinari de llicenciatura el curs 1921-22 Doctor en història per la Universitat de Madrid 1926, poc temps després cursà les especialitats d’arxius i biblioteques i fou professor ajudant de la Facultat d’Història de València Catedràtic de geografia i història des del 1932, exercí la càtedra als instituts de batxillerat de Figueres, Almeria, Albacete i al Francisco…

És autor de diverses novelles històriques sobre temes valencians, que tractà de documentar al més fidelment possible D’ací el seu interès pels estudis històrics i arqueològics, als quals dedicà bona part del seu temps En aquest sentit, publicà el llibre Elementos de la Historia de Valencia i El tesoro de Montealegre Apuntes sobre las antigüedades del Cerro de los Santos , un conjunt d’articles que aparegueren en el periòdic de Madrid El Tiempo i, poc després, en Las Provincias de València Fundà les revistes El Iris 1848 i La Cartera 1849 Conjuminant la seva tasca com a economista i la seva…

Ja des del 1891 existia dins del Partido Conservador un corrent dissident defensor d’una més gran honestedat administrativa, anomenat silvelista , que en morir Cánovas del Castillo arrossegà la majoria dels conservadors i es concretà en un nou agrupament Al País Valencià en fou el principal suport Teodor Llorente i Olivares, i tingué com a òrgan el diari Las Provincias Al Principat, el seguiren MDuran i Bas, JSallarès i Pla, JCucurella i Tort, EMaluquer del Tirrell, etc Amb un programa regeneracionista i descentralitzador, confluí amb el polaviejisme, i assolí el poder al març…

Fou batxiller en ciències i lletres i feu la carrera eclesiàstica Doctor en teologia, ocupà càrrecs a la diòcesi Publicà el Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins 1910 1911-14 i el treball Sobre l’expulsió dels moriscs del Vall de Guadalest , pel qual fou nomenat soci de mèrit de Lo Rat Penat La seva obra poètica, de rerefons religiós, està influïda per la literatura clàssica i el romanticisme francès i alemany Guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València i, el 1915, fou proclamat mestre en gai saber El mateix any…

Des del 1912 publicà poemes i narracions a Avant , El Cuento del Diumenge , El Progreso de Xàtiva, Taula de Lletres Valencianes  i Las Provincias El 1930 fou un dels fundadors de la collecció “Nostra Novella”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to popular Ninots de falla 1931 i el relat Els ulls de l’esperit 1930, d’imitació de registres romàntics Com a autor teatral, abans del 1936 estrenà algunes obres escrites amb la collaboració del seu germà Miquel De la seva poesia, influïda per Teodor Llorente, en destaquen Els sonets de la llar 1942, Les cançons de l’Horta…

Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a Las…

Llicenciat en dret 1877 i afiliat al partit conservador, ocupà, entre altres càrrecs, la presidència de la diputació 1914-15 i l’alcaldia 1907 i 1917 de València Collaborà a Las Provincias —sovint amb el pseudònim Yola — i al seu almanac, on dirigí la secció arqueològica, a El Archivo i a d’altres publicacions locals Nomenat cronista provincial 1891, collaborà activament en la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana, del qual fou degà 1915-24 Fou membre de les acadèmies de Sant Carles, de San Fernando i de la Historia, de Lo Rat-Penat, i director del Museu de Belles Arts…

Tercer baró de Juras Reales Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí i nebot del bisbe Benet Maria de Moixó i de Francolí Fou fiscal de l’audiència de Xile i de les províncies de La Plata Capturat i empresonat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’Estat espanyol En referència a la seva experiència publicà Entretenimientos de un prisionero en las provincias del Río de la Plata, por el barón de Juras Reales, siendo fiscal de SM en el Reino de Chile 1828 Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona…

En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’aparició de Las…

Es llicencià en dret 1857, i el 1864 aconseguí el títol d’arxiver bibliotecari Fou bibliotecari de l’Institut de Castelló i, des del 1862 fins a la seva mort, de la UV, on inicià la catalogació del seu fons 1883-84 Succeí a Vicent Boix en el títol de cronista oficial de la ciutat de València 1880-84 Interessat per la història i per la bibliografia, escriví Memoria sobre la introducción de la imprenta en València , que li valgué el premi de l’Ateneu Mercantil d’aquesta ciutat el 1874 L’esborrany d’aquesta obra l’original s’ha perdut fou utilitzat després per Serrano i Morales També és autor de…