Resultats de la cerca

Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…

Durant els anys cinquanta s’especialitzà en la realització de films de cost reduït, entre els quals destaquen diverses adaptacions d’EAPoe, com ara The Pit and the Pendulum 1961 i Tales of Terror 1962, i alguns del gènere policíac Des del 1970 es dedica exclusivament a la promoció de nous valors

Especialista en micologia, l’any 1932 dirigí la campanya de tardor del Pla Quinquennal Micològic de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, durant la qual recorregué gran part del Principat, des del Puigmal i l’Alt Empordà fins al Bages i les muntanyes de Prades Fruit d’aquestes exploracions foren els seus Fungi iberici Observations sur la flore mycologique catalane , on descrivia nou espècies noves i mencionava per primer cop a Catalunya cent setanta-cinc espècies de fongs Posteriorment publicà Les champignons d’Europe 1957 i Les champignons toxiques et hallucinogènes Els darrers anys…

Mentre cursava estudis de lletres fou mobilitzat a la Segona Guerra Mundial passà després a la resistència i participà en l’alliberament de París En 1944-47 fou periodista a Combat , diari dirigit per  Albert Camus , el qual l’influí profundament i l’esperonà a escriure Posteriorment treballà a France-Soir i, des del 1963, fou membre del comitè literari de Gallimard La seva primera obra publicada fou l’assaig Le rôle d’accusé 1949, però la major part de la seva obra és formada per novelles  Les monstres 1953, Les embuscades 1958, La voie romaine 1960, Le palais d’hiver 1965, Ciné-roman 1972,…

L’incompliment per part de Gualter dels compromisos adquirits provocà la batalla de Cefís març del 1311 entre les forces del duc i la Companyia Catalana, amb el triomf dels almogàvers, que els valgué l’establiment al ducat Malgrat que Desllor havia restat al costat de Gualter, la Companyia li oferí el govern després del refús de Bonifazio de Verona Desllor acceptà i rebé el títol de mariscal i el castell de Salona en feu es casà amb la vídua de Thomas d’Autremencourt o de Stromoncourt, feudatari de Salona mort en la batalla El 1312 la Companyia donà el títol de duc a Manfred de Sicília, i…

Escriví The Scholemaster ‘El mestre d’escola’, 1570 per a l’educació dels gentlemen , on exposà un mètode per a l’ensenyament del llatí, molt superior als de l’època És el primer llibre d’educació escrit en llengua anglesa

Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb…

Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de…

Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge…

Fill gran de Pere II de Carcassona i de Ramgarda de la Marca, succeí el seu pare en part del comtat de Carcassona i en els vescomtats d’Agde i Besiers, i vers el 1065 heretà del seu cosí de tercer grau, Ramon II, mort sense successió, el comtat de Rasès Fou casat amb una dama dita Sibilla, de la qual no tingué descendència per això, en morir, deixà els comtats i vescomtats a la seva germana Ermengarda, muller del vescomte d’Albi i Nimes, Ramon Bernat, dit Trencavell, matrimoni que acabà venent els seus drets sobre aquestes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer I